Segons Bartumeu, «el desequilibri permanent dels comptes públics és el resultat d’una contradicció entre el gust exagerat per la despesa injustificada de funcionament –viatges, recepcions, targetes de crèdit de protocol, festes i festetes del ministre Portaveu– i una paral·lela reticència ideològica a l’impost». L’argumentació que s’havia arribat a una fallida tècnica a la qual es referia el líder socialdemòcrata se sustentava en diversos aspectes: el pressupost presentava un 60% més de despeses financeres, els interessos del deute públic han augmentat un 42% i els interessos de pòlissa de crèdit un 94%; el deute de l’Estat ha crescut un 426% i les operacions financeres tenen un cost de 7,2 milions d’euros. Així mateix, per amagar aquesta fallida tècnica, es produeix, segons va dir Bartumeu, «un maquillatge groller dels ingressos», ja que se sobrevaloren les partides d’IMI i taxa al consum i s’ha fet una previsió no realista de les entrades per ITP. «Andorra té una despesa pública de funcionament exagerada, promoguda pels successius governs liberals sobre la base del clientelisme polític desvergonyit», recorda Bartumeu.