Cristina Orduña

Els proposo un exercici: mirar-nos què ens passa (al país) amb la tranquil·litat que dóna la distància… Ens situarem al mes d’abril. Se’n recorden? A principis de la mesada el gabinet governamental tenia un atac de por i deia que no tindria pas diners per pagar el que representa de despesa la llei de la CASS.

Ai, ui… Semblava una excusa perfecta per incrementar els impostos. El millor de tot, la causa: que l’esperança de vida s’ha incrementat fins els 89 anys… massa grans massa temps perquè ens surtin els números de la tan gallejada llei, panacea social dels liberals durant tot el seu mandat.

Després de rebre una pluja de crítiques, els liberals van permetre entrar a tràmit la proposta de pisos socials del CDA. Que als electors ens quedi clar: de voluntat de ser socials, en tenen… Una altra cosa és poder. (Dues setmanes més tard, se’ns comença a veure el llautó: les immobiliàries -com se sap, afectades de greu crisis en general- proposen pisos de promocions ja acabades per l’aplicació d’aquesta llei d’habitatge social que ni tan sols havia vist la llum parlamentaria).

I els bancs? Comencen a notar l’impacte de la situació tan social del país: baixa l’atorgament de crèdits i augmenta la morositat dels clients. (Deu ser que estirem més el braç que la màniga…) Però, alerta! Com que el sector de la construcció passa per moments de baixa forma (ha perdut almenys 670 assalariats en el darrer any), el Govern tampoc s’escapa del dèficit, que ha tancat amb un deute acumulat de 370 milions d’euros. Però això sí: diu que s’obrirà l’obra pública per protegir el sector de la construcció.

Sort que liberals, CDA i S21 van acabar aprovant la llei d’inversions estrangeres al Consell General! El cap del gabinet respirà: el moll de l’os de la seva reforma legislativa econòmica, resolt, i es veu que serà «una de les legislatures més brillants que hi ha hagut mai»… Prenguem una copa de Moët i de passada oblidem que l’IPC ha apujat 0,74 i s’ha situat en el 4,62%, el nivell més elevat des del 2001. Els que es miren la cistella de la compra amb angúnia, que s’ho facin mirar… Al cap i a la fi, a Andorra segueix sent més barat comprar…. tabac, perfums i, d’alimentació, lactis i formatges…

L’afer de la llei de la CASS segueix cuejant i, a desgrat dels parlamentaris, que fan front comú i voten unànimement la seva admissió a tràmit passant dels informes esgarrifosos de l’Executiu, l’exsíndic Beal, home de cap ben moblat, considera que el criteri de la famosa llei és «un escàndol».

Sense comentaris. A vegades la realitat d’aquest país costa tant d’empassar, que fins i tot els isards emmalalteixen de problemes d’estómac. Sort que ja hem acabat aquest abril… i les vacances són a prop…