Jaume Bartumeu

Dimarts passat, l’Empresa Familiar Andorrana va dur a terme la presentació de l’estudi L’economia d’Andorra al segle XXI: necessitat d’un nou marc fiscal davant els reptes de futur, del qual en són autors els professors Luis M. Alonso, Fernando Álvarez i Juan F. Corona.

Tot i no haver pogut assistir a l’acte, sí que he pogut llegir-ne l’estudi. I puc dir que en comparteixo tant la diagnosi de la situació actual com les conclusions. No podria pas dir el contrari en la mesura que en el programa del Partit Socialdemòcrata de l’abril del 2005 ja plantejàvem una reforma del sistema tributari amb un criteri molt clar: la imposició sobre els beneficis d’empreses i professionals, i la imposició general sobre el consum.

Dèiem, ara fa tres anys, i ho continuem defensant avui, que les reformes han de permetre que l’estructura del nostre sistema fiscal s’apropi a la dels països de la Unió Europea. Això no significa pas que els impostos hagin de ser exactament els mateixos ni que els tipus impositius hagin de ser iguals. Ja sabem que cap de les dues circumstàncies es produeixen entre els propis països membres de la Unió Europea. Però si volem que les nostres empreses puguin treballar des d’Andorra cap a Europa, hem de tenir unes figures impositives bàsiques que siguin semblants. Per la seva banda, la imposició sobre el consum ha de ser baixa, general i bastant homogènia, de forma que no introdueixi distorsions.

Els principis de generalitat i distribució equitativa de les càrregues fiscals segons la capacitat econòmica, que estableix l’article 37 de la Constitució, exigeixen un sistema que incorpori, com a Europa, un equilibri entre la pressió fiscal directa i la indirecta.

L’aplicació d’una imposició directa no solament té importància recaptadora i redistributiva, sinó que també és una opció estratègica per tal d’incorporar-nos plenament a l’entorn internacional com a veí respectat i escoltat.

No hem d’inventar res. Hem d’adaptar-nos a la realitat i plantejar el nou marc econòmic que volem. Per anar concretant la nostra alternativa de Govern, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha encomanat al professor Josep M. Duran, de l’Institut d’Economia de Barcelona (Universitat de Barcelona), un nou estudi sobre la reforma necessària del sistema fiscal. El dia 17 de maig d’aquest any (vegeu EL PERIÒDIC del 18 de maig) vam mantenir una jornada de treball, en la qual vam escoltar el nostre assessor i vam debatre les línies bàsiques de la reforma. Ben aviat el farem públic.

Tal com va dir el meu company Pere López Agràs durant la taula rodona de l’Empresa Familiar Andorrana, el nostre país necessita avui “un nou marc fiscal perquè les seves empreses i els seus professionals puguin sortir a l’exterior, per què els titulats universitaris puguin trobar sortides professionals al país i trenquem l’actual desequilibri quant a la balança de capital humà clarament perjudicial per al futur del país, per corregir els excessos de gravamen en el camp de la imposició indirecta i recuperar la competitivitat turística i comercial en part perduda, per atreure inversió estrangera positiva capaç d’aportar tant recursos econòmics, com coneixement i desenvolupament i per a un imprescindible i inajornable encaix internacional mitjançant la sortida de la llista de paradisos fiscals”.

L’objectiu és treballar perquè el sistema fiscal no alteri la conducta de les empreses i no distorsioni l’activitat econòmica i ha de permetre a l’Estat tenir recursos per garantir el finançament de les polítiques públiques amb les prioritats que s’estimin escaients i corregir l’actual dèficit de caire estructural i amb tendència creixent de les administracions públiques. Entenem que un bon equilibri entre impostos directes i indirectes pot esdevenir un impuls al creixement econòmic.

El sistema tributari ha de ser just i senzill. No ha de generar complicacions. Tot al contrari del desgavell que els liberals han muntat els darrers tres anys.