Editorial
La visita de Pascal Saint Amans, cap de la divisió de cooperació internacional i competència fiscal de l’OCDE, ha posat en relleu que els canvis legislatius impulsats pel Goverm, com ara la llei de comptabilitat, són ben vistos per l’organisme que agrupa els Estats més desenvolupats, però insuficients per aconseguir l’objectiu de sortir de la llista negra d’Estats amb pràctiques fiscals perjudicials.
Si amb l’inici de la legislatura es percebia amb el paquet de lleis mercantils una voluntat política de reforma a fons i de major transparència, tot aquell nou impuls s’ha anat aturant. Finalment, l’executiu ha acabat aplicant amb l’OCDE la doctrina amb què Forné va afrontar la negociació amb la UE sobre fiscalitat a l’estalvi. Ni els primers ni els últims. El que passa és que amb el cas de l’OCDE ja han sortit de la llista més de trenta Estats i tan sols en queden tres: els tres microestats europeus –Andorra, Liechtenstein i Mònaco– que van decidir coordinar estratègies i fer front comú. El Govern anuncia, d’una banda, l’objectiu de tancar acords de doble imposició que incloguin l’intercanvi d’informació amb Espanya i França, però, de l’altra, ajorna el projecte de llei d’impost de societats, anunciat com a imminent des de principi de legislatura. El viatge de l’alt representant de l’OCDE ha coincidit en el temps amb el seminari sobre tributació organitzat per l’Empresa Familiar Andorrana dimarts passat, en què tres especialistes espanyols van presentar les seves conclusions, que subscrivim i recordem des d’aquesta tribuna: “La preocupació que manifesta la comunitat internacional en matèria de seguretat afebleix la posició d’aquells països que mantenen reserves sobre el nivell de transparència que se’ls exigeix […]. Un apropament als postulats bàsics que avui imperen en matèria d’intercanvi d’informació en el si de l’OCDE podria ser factible si és té en compte que molts països que fins fa molt poc eren considerats jurisdiccions no cooperatives, darrerament han emprès la via de col·laboració provant de preservar certes especificitats fiscals.”
