Toni Solanelles
El Govern està en fallida tècnica. Ja no és una percepció. Les ordres donades pels mateixos responsables financers de l’executiu que encapçala el liberal Albert Pintat, seguint els mandats legals que limiten l’endeutament, segons les fonts, no fan res més que confirmar una sensació estesa en molts àmbits econòmics del Principat.
Tàcitament, l’executiu ha assumit que no hi ha més volta de full i s’ha autoimposat una contenció absoluta. Les instruccions passen per reduir, des d’ara fins a final d’any, és a dir, en la resta d’exercici del 2008, aproximadament 60 milions d’euros en el capítol de la despesa pressupostada. I de fer-ho anant al detall. Al cèntim d’euro. A congelar tots aquells diners, especialment en matèria de funcionament, que no siguin del tot imprescindibles. Els responsables de tots els departaments de la casa gran ja han estat advertits. Cal revisar els pressupostos.
La mesura ha causat una enorme consternació a l’edifici administratiu. Davant la gravetat de la situació, dijous mateix, quan es va comunicar la decisió, es va reclamar al ministre de Finances, Ferran Mirapeix, que fes una compareixença pública per exposar les mesures adoptades. Per justificar-se, en certa manera, davant uns proveïdors, per exemple, que ja estaven altament enutjats pel retard en els pagaments. Mirapeix s’hi va negar, segons les fonts, que van apuntar el fet que el ministre vol transmetre una aparent normalitat. Anunciar fora dels conductes habituals –la roda de premsa posterior als consells de ministres dels dimecres– podria crear, segons el titular de Finances, un efecte encara més contraproduent.
INCOMPLIMENT PRESSUPOSTARI
La base de la decisió rau en el fet que ni de bon tros s’estan complint les previsions pressupostàries en matèria d’ingressos. La recaptació fiscal, i de manera molt especial aquella que deriva del moviment immobiliari, s’ha reduït molt notablement. Això s’uneix, també, a la major prudència adoptada pel sector bancari a l’hora de facilitar cash, que no tan sols afecta el sector privat. També el públic. Amb tot, i vist que el capítol de personal és intocable –no es pot pas deixar de pagar els treballadors, per exemple, però sí que s’ha congelat qualsevol nova contractació– s’ha imposat una contenció molt notable en el que comptablement s’anomena capítol 2, aquell que fa referència a les despeses de funcionament. I, probablement, també s’hauran de revisar a la baixa algunes partides en matèria d’inversió real.
El debat sobre el retard en les factures
El ministre de Finances, Ferran Mirapeix, ha mantingut, de totes les maneres possibles, que el Govern paga quan toca. I malgrat oferir-se a reduir certs terminis en la tramitació de les factures dels proveïdors, va arribar a negar davant el Consell General el que havia explicat a representants de l’Associació de Contractistes d’Obres Públiques: que l’empresari, des que lliura la factura al departament governamental que pertoqui fins que no rep el pagament triga, de mitjana, uns 115 dies a veure-ho fet una realitat. No obstant les explicacions del ministre, fonts de l’esmentat col·lectiu i fonts d’altres empresaris íntimament lligats al món de la construcció, han continuat donant vigència, justament, a les paraules que Mirapeix hauria pronunciat, acompanyat de Xavier Jordana, davant els contractistes. No és habitual, diuen els empresaris, que el Govern trigui a pagar, a tot estirar, els noranta dies fixats com a límit.
