D’ençà els primers dies del passat mes de setembre estem assistint a un esclat d’indignació ciutadana davant la contractació d’un Inspector d’hisenda de l’Estat espanyol per a dirigir la futura Agència Andorrana Fiscal i de Fronteres. Indignació que sotto voce, també apareix a les agitades files de DA.

El dijous 3 d’octubre, en una compareixença davant els mitjans de comunicació ja vaig manifestar la nostra posició en aquesta qüestió. Penso que convé ara recordar-ho i també fer algunes precisions.

En primer lloc, tal com recollia l’edició del divendres 4 d’octubre del BonDia, (pàg. 6) hem de treballar amb la nostra administració que té gent força ben preparada.

Com també vull reiterar, com a segona precisió, que no està prohibit, per principis, anar a buscar un assessor exterior.

Ja s’ha fet en anteriors ocasions, per exemple ho vam fer l’any 1990 i 1991 quan es va haver de fer el procés d’adaptació de la Duana en l’acord comercial amb la Comunitat Econòmica Europea que comportava l’entrada d’Andorra en la Unió Duanera Comunitària pels productes industrials i una nova regulació en la circulació de les mercaderies pels productes agrícoles. Amb assessoraments exteriors i amb el bon equip de la duana ens en vam sortir. Es va fer bé i a un cost reduït.

Penso que, després de més de dos anys d’assumir el govern no és de rebut anar a contractar un Inspector d’Hisenda espanyol després d’haver esmerçat ja, el mateix govern de DA, una quantitat molt important en la contractació de la consultora KPMG per la mateixa qüestió: la creació de l’Agència tributària andorrana.

Tanmateix el que fa molt, molt mal als ulls és el preu exorbitant de la retribució pactada amb aquest nou alt càrrec: s’ha parlat de 14.000 euros mensuals i el Govern no ho ha pas desmentit. Es tracta, així ho vaig declarar ja el 3 d’octubre, d’una retribució exagerada en relació al que cobren altres alts càrrecs de confiança de l’administració andorrana. Estem parlant, a més a més, d’una retribució que és molt superior al que el mateix professional podia estar cobrant a l’administració espanyola. Aquesta és la tercera precisió.

Però, quarta precisió, vull explicar que durant el meu mandat de cap de Govern les bones relacions amb els nostres veïns ens van fer rebre uns oferiments de col·laboració que ens haurien permès la instal·lació de l’Agència Fiscal de Fronteres amb un cost molt i molt inferior al que li costarà al Govern actual la contractació del seu Inspector d’Hisenda espanyol.

Tant a França com a Espanya ens havien manifestat, durant les negociacions bilaterals que des de Presidència del Govern i el ministeri d’Exteriors vam mantenir per arribar als Acords d’intercanvi d’informació fiscal prèvia demanda administrativa, que podíem comptar amb el suport tècnic de les seves respectives administracions fiscals per assentar la nostra pròpia agència tributària nacional.

La col·laboració proposada, que nosaltres havíem acceptat i s’hauria iniciat si no s’haguessin convocat les eleccions anticipades ens permetia, per exemple, rebre un programa informàtic d’aplicació de l’IVA facilitat per Espanya i només haver de procedir a una fàcil adaptació a la normativa andorrana. També estava previst una formació a Espanya dels nostres agents.

Per la seva banda el ministeri de Finances francès, amb el qual vam col·laborar estretament en la negociació d’un préstec concedit a Andorra per una entitat financera francesa de primer ordre, tenia també a la disposició d’Andorra els seus serveis fiscals per ajudar-nos a implementar la nova legislació tributària i participar en la formació dels nostres agents, que podien rebre també formació a França.

Aquell plantejament equilibrat de col·laboració s’inseria en el nostre projecte legislatiu de fusió dels departaments de duana i de tributs amb la finalitat de crear una agència fiscal i de fronteres. Un projecte que vam defensar en el programa electoral d’abril del 2011.

Constatem que tota aquella col·laboració exterior, que a més a més tenia un cost gairebé simbòlic per la contribució a les despeses de viatge i d’estada a Andorra dels diferents formadors espanyols i francesos, o pel trasllat a Espanya i França dels nostres agents ha estat bandejada. S’ha preferit contractar una sola persona per la suma ja esmentada. Una retribució que, insisteixo en el que vaig manifestar el dia 3 d’octubre, fa mal als ulls.

I encara fa més mal als ulls observar la cridanera contradicció entre congelar el sou dels funcionaris de la Duana i de Tributs i pagar un sou astronòmic a un expert extern incorporat a la direcció del ministeri de Finances.

No es pot admetre que es vulgui retallar per baix mentre es reparteix generosament diner públic per dalt.