El passat cap de setmana he estat a la República de San Marino per a seguir l’evolució d’un petit estat com el nostre en aquests moments de crisi econòmica internacional.

El dissabte vaig mantenir una reunió de treball amb dos ministres del Govern de coalició, membres del Partito dei Socialisti e dei Democratici, Claudio Felici, ministre de Finances i Pressupost, i Giuseppe Maria Morganti, ministre d’Instrucció Pública i Cultura. En la trobada vam parlar de la situació de les nostres respectives economies, amb l’aparició preocupant de la desocupació, i la dolorosa necessitat de dur a terme enmig d’una greu crisi econòmica, una profunda reforma tributària.

A Andorra tenim el manifest dels sectors de DA que s’han alçat contra el govern d’Antoni Martí i reclamen l’aturada del projecte de llei de l’impost sobre la renda.

A San Marino dijous passat un miler de manifestants van escridassar el govern i els parlamentaris que donen suport a la reforma tributària, arribant fins i tot a amenaçar físicament el ministre de Finances. Sortosament a Andorra no s’ha arribat a aquests extrems.

Però en un i altre país el populisme i les teories de la dreta de les cavernes van fent dissortadament camí. Mentrestant estem treballant, en ambdós països, en un canvi de model econòmic.

Un canvi que ens porta cap a la transparència i la internacionalització de les nostre economies. En aquesta via coincidim també en manifestar una comuna voluntat d’avançar en la integració amb la Unió Europea.

El diumenge vaig mantenir una reunió amb la direcció del Partito Socialista, primera força política de l’oposició, per a confrontar les respectives posicions en la perspectiva d’acostament a Europa.

He pogut comprovar així que hi ha una majoria transversal, que es troba tant al govern com a l’oposició, que representen trenta un consellers sobre els seixanta que formen part del Consiglio Grande e Generale. Són les forces polítiques que votaran, en el referèndum que se celebrarà el proper 20 d’octubre, en favor de l’obertura de negociacions amb la Comissió Europea per a sol·licitar l’adhesió de la República de San Marino a la Unió Europea.

La majoria és justa perquè, dins el mateix govern actual, tant la Democràcia Cristiana com Alianza Populare s’oposen a la proposta.

Però he tornat tranquil perquè, sigui quin sigui el resultat del 20 d’octubre, el que sí volen gairebé totes les forces politiques sanmarineses és continuar el camí de negociació actualment en curs cap a un reforçament de les relacions econòmiques amb Europa.

Aquesta constatació em va permetre exposar a uns i altres que a l’entendre de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra l’opció d’un acord marc d’associació és, potencialment, la més adequada per a salvaguardar l’equilibri entre flexibilitat i capacitat d’assumir les preocupacions dels països de petita dimensió com els nostres, satisfent al mateix temps els requisits que demana la Unió Europea per accedir al mercat interior.

En aquestes reunions hem coincidit també en la constatació que tant San Marino com Andorra estan obligats a assumir nombroses directives europees, de manera especial les que fan referència a la política comercial comuna, pel fet d’haver establert durant els anys noranta uns acords duaners que suposen una participació en la Unió Duanera Comunitària.

L’acord monetari amb la Comissió Europea, que tant San Marino com Andorra tenim en curs, també ens obliga a una ràpida adequació als principis europeus.

Val a dir que els ciutadans estan preocupats, allí i aquí, pels efectes negatius que s’estan produint en les relacions internacionals i en l’economia pel fet de les polítiques que durant anys han mirat Europa amb recel.

Hem coincidit tanmateix en constatar que, uns i altres, hem aconseguit fer avançar en la via d’una seriosa i positiva reforma cap a la transparència i la internacionalització, havent fet que els nostres països s’adhereixin als principis internacionals de lluita contra el blanqueig i d’intercanvi d’informació en matèria fiscal.

Ens cal trobar la manera de no caure en errors del passat. Hem perdut, uns i altres, massa oportunitats i hem acumulat endarreriments. Ara és el moment d’aprofitar la bona disposició de la Unió Europea per a obrir les portes d’Europa als nostres joves, als nostres professionals i a les nostres empreses.

Invertir en les noves generacions per a fer-ne persones preparades i informades i formades, amb experiència d’estudi i de treball a l’exterior és la bona proposta pel futur.