Amb aquest lema s’ha reunit el cap de setmana passat el Congrés del Partito dei Socialisti e dei Democratici de la República de San Marino. Els companys del PSD m’hi van convidar i em van demanar de fer-hi una intervenció en l’acte d’obertura, el divendres al vespre.

Amb la gent del centre-esquerra de la República de San Marino ens uneix una estreta relació política des de fa molts anys. Una relació que ens ha dut a defensar plegats uns plantejaments de reformisme modern als nostres dos petits estats.

Al llarg dels anys hem trobat un àrea comuna de trobada entre les forces socialdemòcrates i reformistes per anar avançant en l’acostament a Europa.

Ha estat, és encara, una batalla dura perquè mai no és fàcil abandonar el que es coneix i endinsar-se en nous escenaris, desconeguts per la ciutadania.

L’historiador sanmarinès Verter Casali escriu en la seva obra Storia del socialismo sanmarinese que tenir un somni fet d’humanitat, justícia social, equitat, lluita contra les desigualtats, eren “… característiques que en una societat tradicionalment conservadora com és la sanmarinesa eren un vertader i indiscutible pecat mortal.”

Vaig dir divendres a San Marino que a Andorra també hem estat uns grans pecadors en aquest àmbit.

Tant els socialdemòcrates i reformistes de San Marino com la gent progressista d’Andorra estem força preocupats, en aquest inici de tardor, de les coses que cal fer per defensar l’interès general, el “bene comune” en diuen ells en italià.

Cal adoptar decisions per garantir el futur, a San Marino i a Andorra.

Davant un procés de globalització ben evident, des del centre esquerrà hem de donar la nostra opinió i formular propostes. Gairebé sempre, en els moments més delicats, s’esdevé que augmenten les tendències a la confrontació en els equilibris interns de cada estat.

I es veuen problemàtiques el que definim com les “síntesis europees” per avançar cap al futur.

A ben segur l’interès nacional és una brúixola indispensable en les opcions internacionals de països com els nostres. Tanmateix cal dir que el que convé no és invocar-lo constantment sinó saber-lo interpretar i adaptar a l’evolució del nostre entorn.

Avui tant San Marino com Andorra no necessiten fórmules màgiques sinó projectes convincents i eficaços.

San Marino i Andorra ja estem obligats, des dels acords duaners dels anys noranta, a incorporar a la nostra legislació moltes directives europees. I l’acord monetari, que ambdós hem establert amb la Unió Europea, ens obliga a adequar-nos als anomenats “estàndards” financers europeus.

La Comissió Europea, en un informe del 20 de novembre del 2012 que va adreçar tant al Parlament Europeu com a les altres institucions de la Unió (el Consell Europeu, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions) va plantejar diverses opcions per a una major integració amb la Unió Europea.

La gent de Socialdemocràcia i Progrés portem anys defensant l’acostament a Europa per la via d’un acord d’associació i en els darrers mesos sembla que les instàncies europees consideren aquesta via com la més convenient.

Comparteixo amb els autors d’aquell informe del 20 de novembre del 2012 que l’opció per un Acord marc d’associació és, potencialment, la més adequada per a preservar un just equilibri entre la flexibilitat i la capacitat d’acontentar les preocupacions de petita dimensió, tot i satisfent alhora els requisits de la Unió Europea.

En tot cas en aquest procés d’acostament nosaltres tenim com a brúixola a seguir les aspiracions fonamentals de la socialdemocràcia: llibertat, justícia social i pau.

Unes aspiracions que, pensant en les noves generacions, ens fan confluir, progressistes i sanmarinesos i andorrans, en un projecte que ha de permetre als nostres joves treballar a Europa i amb Europa i no trobar-se tancats i estancats en una economia que volgués mantenir esquemes ancorats en el passat.