Diari Obert
JOSEP LASSNIG VIDAL. Hi ha molta gent pobra, sobretot pensionistes. Jo cobro 800 euros i sort que vaig fer un raconet i em vaig poder comprar un pis.
“Amb 800 euros és molt difícil viure. Fa anys que diem que aquestes pensions no són de justícia. I el poder adquisitiu cada dia és més baix. Hem treballat tres anys per fer la reforma de la CASS, on es fa un petit pas augmentant les pensions. El nostre programa del 2009 no parlarà només d’augmentar-les en un sentit moderat. Hi ha pensions que han de créixer molt per situar-les en un salari raonable.”
JORDI RUBIA CORREA. El Consell treballa en la llei del cadastre. No hauria de ser obert a tothom com a Espanya o França?
“Hi ha una resistència molt forta del PLA a obrir els registres a la normalitat d’un Estat de dret. Fan declaracions parlant d’un registre a l’andorrana, caixes tancades de difícil accés. La gent ha de poder consultar els registres.”
J. R.C. El fòrum de la joventut ha proposat un impost directe sobre l’habitatge tancat.
“Aquesta mesura panteja problemes legals. La Constitució diu que s’ha de facilitar l’accés a l’habitatge, però també defensa el dret a la propietat. Es poden trobar mesures per motivar la gent a posar els pisos al mercat. Però això va lligat a una reforma econòmica global que inclogui la publicitat dels registres. Andorra no té una situació normal. El mercat immobiliari és fill i víctima de l’especulació lligada a la inversió forana. Fins i tot, avui no sabem qui són els propietaris de bona part dels pisos.”
ROGER FIGUEROLA. Què proposa el PS en política esportiva?
“M’he adreçat als presidents de clubs i federacions demanant-los que em rebin per parlar-ne. Cal retornar l’esport allí on estava. Fet per gent aficionada, que hi dedica moltes hores, i fomentar-lo com a instrument d’educació i integració. Per tant, cal afavorir l’esport de base i no privilegiar alguns esports en detriment d’al tres. El casal de l’esport, per exemple, és una bona idea molt mal aplicada. S’ha destrossat una instal·lació per fer-hi uns prefabricats que no porten enlloc.”
R. F. Si arribés a cap de Govern què pensa fer amb el ministeri de Joventut? Ara només hi treballen dues persones.
“Només és un departament aparador dins del ministeri d’Educació. No n’hi ha prou amb una persona que agafi el telèfon. Els joves no tan sols necessiten que se’ls escolti, necessiten espai. El programa de L’Alternador del comú d’Andorra la Vella és un exemple de com facilitar als joves un lloc per treballar. Això és el que hem de fer i no tantes converses i fotografies.”
J. R. C. Què opina de facilitar l’accés a la nacionalitat als quinze anys.
“Hem arribat a un grau d’incoherència… Hi ha ciutadans, com els espanyols, que tenen els drets econòmics abans que els polítics. Com més ciutadans votin menys opcions té de mantenir-se al poder aquell que fa anys que hi és i té un projecte més conservador. Per això els fa por la joventut i no volen que la gent voti. Abans els feia por que obrissin un negoci i ara han cedit per l’evolució europea i el trilateral, però no s’han adonat de l’absoluta contradicció.”