Segons la sol·licitud de dictamen de constitucionalitat demanada pels dotze consellers generals dimecres passat, “l’exigència d’oferir una concreta religió dins de l’horari escolar és contrària a l’autònoma configuració de l’ideari del centre educatiu, que la Constitució reconeix quan consagra la lliure creació de centres docents”. Aquest és el principal argument que fa servir el PS a l’hora de presentar el recurs, que consta de sis punts, ja que segons afirma l’Acord amb la Santa Seu en l’article i apartat esmentats “durant tota l’educació bàsica, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica dins de l’horari escolar”.

El text del recurs presentat pel PS diu en el tercer punt que “el que és més greu és que la imposició de l’obligació d’oferir l’ensenyament d’una determinada religió dins de l’horari escolar vulnera, en primer lloc, l’article 20.2 de la Constitució, segons el qual es reconeix la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents”, així com l’article 20.3, en el qual es diu que els pares tenen dret a escollir el tipus d’educació moral o religiosa dels seus fills d’acord amb les seves conviccions. La imposició, segons el PS, a un centre educatiu privat d’oferir una religió específica “arruïna també la llibertat ideològica, que reconeix l’article 11.1 de la Constitució″. Aquí, en el recurs presentat es fa una distinció amb els centres públics ja que, segons el PS, la “col·laboració especial” amb l’Església catòlica que consta en l’article 11.3 de la Constitució “podria justificar l’oferta forçosa de la religió catòlica als centres públics estatals, però és desproporcionada per als centres privats i presenta greus dubtes per als centres públics no estatals”.

Però el recurs presentat pels consellers generals socialdemòcrates també fa referència a la Llei qualificada d’educació, i afirmen que l’obligació d’oferir en l’horari escolar una religió concreta és una intromissió a la garantia de la qualitat d’ensenyament, a què estan obligats tots els centres docents, públics i privats. Segons el PS, “la llibertat ideològica i de creació de centres reconeguda per la Constitució implica també, al nostre entendre, la llibertat d’oferir o no oferir la classe de religió catòlica (o d’altres religions)”.

La sol·licitud de dictamen de constitucionalitat també reflecteix que la llibertat ideològica i d’educació “pot ser encara més danyosa” si “ha de ser el centre educatiu qui assumeixi la retribució del professor de religió catòlica”, cosa que en el text de l’Acord amb la Santa Seu no queda aclarida, i si així fos implicaria que un centre docent laic hauria de sufragar el cost d’impartir una assignatura estranya al seu ideari.

Altres aspectes del recurs

Malgrat que el recurs s’ha presentat només per l’article que fa referència a l’ensenyament de la religió catòlica, en el primer punt del text els consellers generals socialdemòcrates posen damunt la taula la seva disconformitat amb la manera com s’ha negociat l’Acord, ja que “no s’ha establert cap procediment de consulta prèvia, malgrat la rellevància institucional que té per a Andorra la persona del bisbe d’Urgell”, i el concordat amb el Vaticà només preveu que aquest notificarà el nom de la persona que ha d’ocupar el càrrec a l’Estat andorrà. També es qüestiona l’assumpció per part de l’Estat andorrà dels dies festius propis de la religió catòlica i l’atorgament de la nacionalitat andorrana als sacerdots que fan ofici al Principat, així com el sosteniment econòmic de l’Església a càrrec de l’Estat i l’exempció tributària.

Convençuts del marc legal constitucional

La ministra d’Afers Exteriors, Meritxell Mateu, va afirmar que confiaven en la constitucionalitat del text, ja que la Carta Magna parla de la llibertat d’elecció de les religions. Després de mostrar-se sorpresa per l’actitud dels parlamentaris socialdemòcrates, “perquè tot s’ha fet amb la Constitució a la mà“, va dir: “Acceptarem, com no pot ser d’una altra manera, el que digui el Tribunal Constitucional.”

El president del grup parlamentari liberal, Jordi Jordana, va assenyalar que “hi ha informes adjunts que avalen la constitucionalitat del text”, i va afegir que l’article que és objecte de recurs “diu clarament que aquest ensenyament és d’opció voluntària per als alumnes; per tant, la llibertat d’opció ja hi és”.