El debat anyal d’orientació política del Govern hauria de servir per a dissipar dubtes, aclarir les incògnites del futur, abandonar els posicionaments tebis i deixar les coses clares. Dissortadament el dijous passat el cap de Govern no es va moure de la seva ja tradicional ambigüitat. El seu discurs fou una perfecta il·lustració d’aquella definició de “fer l’andorrà” que dóna el diccionari Alcover-Moll: “fer el desentès, dissimular”.

Ja sabem que qualsevulla crisi és l’expressió, la traducció, de la ruptura dels equilibris d’un sistema. Amb la confiança que escamparà sembla que l’única estratègia és posar-se a cobert, ni que l’aixopluc sigui exigu i amb goteres, aguantar el xàfec com es pugui, minimitzar els danys i paciència. S’argumenta que la crisi és mundial i s’abona pel broc gros la fal·làcia que arreu ho passen malament.

Divendres passat, al Consell General, ja vaig dir-li a Antoni Martí que la seva credibilitat ha caigut perquè en dos anys de govern de DA s’han acumulat no solament les evidències com l’augment del nombre de desocupats, veritable indicador avançat de la caiguda del consum domèstic, sinó també la sensació política de l’error que significa continuar encarant la lluita contra la recessió des de la doctrina de l’austeritat pressupostària.

És a dir, com ja es podia endevinar, és possible que els prestamistes o la ideologia liberal imposin una política de retallades indiscriminades, com la que ha dut a terme DA, en els salaris de la funció pública i algunes prestacions de la Seguretat Social i el canvi en la composició de la despesa pública, reduint la productiva (inversió) i contenint la social. Una política, però, que ha augmentat el pagament per interessos de l’endeutament. Però aquest no és el camí adequat per a créixer i crear ocupació.

La sortida a aquesta crisi no la trobarem en retallar la despesa pública d’inversió perquè l’origen de la crisi no és allí.

A Andorra, ho vaig recordar durant el debat d’orientació política del Govern, tenim un enorme problema d’endeutament privat, de famílies i empreses, provocat per un sistema econòmic fonamentat en la demanda, és a dir, en la despesa en el consum de béns i serveis.

Des d’aquest convenciment vaig formular, el divendres 21 de juny, sis propostes per ajudar les empreses i les famílies a sortir de l’empantanegament actual. Són aquestes:

1)    Aconseguir que la banca doni crèdits als petits empresaris i professionals a interessos raonables.

2)    Habilitar altres vies de crèdit mitjançant el Institut Nacional Andorrà de Finances.

3)    Unificar les normes de contractació pública de manera que Govern, empreses públiques i Comuns presentin els mateixos plecs de clàusules en els edictes de licitació de productes i serveis.

4)    Promoure el treball conjunt entre els agents econòmics vinculats al sector agrícola per fomentar l’activitat productiva, la creació d’ocupació i el desenvolupament personal.

5)    Suprimir la duplicitat dels transitaris en la duana hispano-andorrana. Són molts els empresaris importadors que es queixen d’aquesta duplicitat que genera una despesa important i que es veu com a inútil.

6)    Perseguir la competència deslleial que es derivaria del fet d’autoritzar a empreses i entitats la importació de mercaderies que no es poden encabir en l’obstacle social o comercial que tenen autoritzat.

Aquestes sis propostes, cadascuna en el seu àmbit, poden ajudar, a ben segur, a reactivar l’activitat econòmica. Estan pensades i presentades per ajudar als professionals, als empresaris i també a les persones que han perdut la feina, o als joves que no en troben, a aixecar el cap, a recuperar la il·lusió i l’esperança.

Són propostes que demostren, concretament, que la gent de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra toquem de peus a terra. Som a l’oposició, critiquem el Govern de DA i el posem en evidència quan cal, però també defensem propostes positives, al servei del interès general.