Equivocar-se és quelcom consubstancial al gènere humà. Fins i tot podríem dir que espifiar-la de tant en tant és una de les accions que les persones realitzem més freqüentment. Quasi tan freqüentment com menjar, llegir o anar de ventre. Cagar-la –com en diríem més vulgarment– no és pas dolent en si mateix.

Segurament, s’aprèn molt més dels errors que dels encerts. Els errors ens esperonen –la frase és d’en Guardiola–, ens posen en guàrdia i ens converteixen –en definitiva– en més forts, més responsables. Els errors indiquen acció, moviment, activitat.

Qui no s’arrisca, no pisca i, per tant, ni s’equivoca ni tampoc hi guanya res. Com diria en Woody Allen, si no t’equivoques de tant en tant, vol dir que no estàs aprofitant plenament totes les teves oportunitats. Cal aprendre dels errors i extreure’n la part positiva –que sempre hi és– per tirar endavant. Al cap i a la fi, el pitjor no és pas cometre una errada, sinó mirar de justificar-la en comptes d’aprofitar-la com a senyal d’advertència inequívoc d’una conducta imprudent o ignorant.

Precisament això és el que  va fer aquesta darrera setmana la nostra ministra de Salut i Benestar, en adduir que el nomenament com a director del SAAS d’en Josep Pomar no havia pogut ser factible perquè el Govern s’havia assabentat de la seva imputació a Espanya per malversació de fons públics a darrera hora. Ja ho diu Rodríguez: “No em passo el dia a Google, Twitter i Facebook fent recerques sobre les problemàtiques.”

La injustificada errada de la ministra engrosseix la farcida llista d’errades perpetrades per l’autoqualificat govern dels millors i entra directament a competir amb pífies tan sonades com la de l’heliport de Patapou o l’anunci que Apple instal·laria a Andorra una botiga de 13.000 metres quadrats. Tot plegat, digne del més tragicòmic vodevil de Valle Inclán. Tothom té dret a cometre una errada, no faltaria sinó. Però fer ús d’aquest dret comporta també l’assumpció d’una sèrie de deures, entre els quals rectificar, demanar disculpes, assumir responsabilitats i depurar-les si convé. I és que si errar és humà i rectificar és de savis, espifiar-la cada dia és de necis.