Aquesta setmana, dijous vinent, se celebra el Dia d’Europa. Sembla, doncs, un bon moment per parlar de la relació d’Andorra amb la Unió Europea i de la urgent necessitat de reforçar els nostres lligams econòmics i polítics amb les institucions europees.

Les cròniques de la situació ens pinten núvols alarmants. A tots els nivells i latituds. Ens aguaita la tempesta. Llavors n’hi ha que aprofiten aquesta situació de crisi d’abast europeu per sortir corrent. Són els que, en vista de la crisi, pensen que es confirma la seva tradicional posició de “prudent” allunyament de l’Europa unida.

Emocionalment aquest discurs empalma amb la històrica voluntat andorrana de mantenir, a peu i a cavall, aquelles mal anomenades “especificitats” que ens farien únics i ens permetrien de viure, ben aixoplugats, a les nostres muntanyes sense que ningú ens obligui a canviar.

Racionalment, el discurs que fa referència a les relacions d’Andorra amb la Unió Europea és més complex. En temps regirats –encara que per alguns ofereixin noves oportunitats temptadores de continuar fent la viu-viu–, l’aïllament al cim de les preteses especificitats andorranes no és una solució si no se sap ben bé cap a on es va i si no hi ha garanties raonables d’arribar.

Els socialdemòcrates i els progressistes andorrans hem defensat sempre que al nostre país li convé una bona associació amb la Unió Europea. La nostra talla de petit país comporta la possibilitat d’aconseguir períodes d’adaptació. Es tracta de saber trobar la modulació dels capítols a negociar, adaptant-los a les característiques geogràfiques i econòmiques d’Andorra.

Aconseguir un acord d’associació amb la Unió Europea serà molt positiu, per poder oferir als nostres joves un marc de possibilitats de desenvolupament professional i personal coherent i ampli, que els ajudi a trobar un lloc de treball a Andorra i també arreu de la Unió Europea. Un acord amb Brussel·les, que reforci la cooperació mútua en moments difícils, ajudarà a la creació de llocs de treball a casa nostra i obrirà les portes d’Europa, avui gairebé tancades, als professionals andorrans.

I és sabut que l’associació amb la Unió Europea facilitaria la possibilitat d’exportar serveis i béns des d’Andorra, amb un tracte fiscal no discriminatori.

Aquests dies convé resituar el projecte d’associació amb la Unió Europea des d’una doble perspectiva: la crisi econòmica iniciada l’any 2008, que no sembla tenir aturador, i els canvis de visió que la Unió Europea està oferint en relació amb els països com el nostre. El BONDIA i el Més ens recordaven ahir que la Unió Europea vol enfortir la col·laboració per posar fre a l’evasió fiscal.

Efectivament, el dia 12 d’abril el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va enviar un missatge contundent en relació amb la lluita contra l’evasió fiscal. Van Rompuy parlava molt clar: “La crisi econòmica actual posa en evidència que és cabdal disposar de sistemes fiscals equitatius i que funcionin. No podem tolerar cap defalliment envers el frau i l’evasió fiscals. És per això que el Consell Europeu ha examinat la qüestió del frau fiscal i de la lluita contra els paradisos fiscals en la nostra darrera reunió de març. I és per això que he decidit de tornar a posar la qüestió de l’evasió fiscal a l’ordre del dia de la nostra propera cimera del 22 de maig. Hem de saber aprofitar l’actual dinàmica política per resoldre aquest problema cabdal.”

Per això insisteixo que, al meu entendre, no seria raonable desentendre’s de la cooperació mútua amb Europa en moments en què l’evolució de Luxemburg i de Suïssa pel que fa a l’intercanvi automàtic d’informació bancària ens demostra que el més raonable és fer-nos un espai just i confortable dins Europa.

Penso sovint en aquella reflexió de Felipe González quan se li deia que l’adhesió d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea comportava molts problemes i sacrificis: “Fuera llueve más”, deia Felipe. Una reflexió de plena actualitat a casa nostra.