Sí, demà és el dia d’Europa, el 9 de maig és la data en la qual a Brussel·les es recorda el missatge dels pares fundadors de la Comunitat Econòmica Europea. Aquesta celebració, ja tradicional, arriba enguany quan els europeus passen per una forta crisi de confiança.

El dissabte 4 de maig nombrosos socialdemòcrates europeus ens vam aplegar a l’auditori Josep Irla de Girona per participar en un homenatge a un bon amic, el malaguanyat Lluís Maria de Puig, que ens va deixar sobtadament el passat mes de desembre.

Dissabte al vespre, a Girona, el nostre amic Joaquín Almunia, Comissari europeu, ens ho recordava: «L’Europa actual va néixer després de la Segona Guerra Mundial com a idea de pau, de reconciliació i de solidaritat».

En el mateix acte gironí, Enrique Barón, antic president del Parlament Europeu, ens va recordar que avui Europa ja no és només una moneda única, és una ciutadania comuna per a milions de persones. I precisament per això Enrique Barón va voler insistir que els socialdemòcrates hem de ser conscients de com ha canviat el món en els darrers anys i, a partir d’aquesta consciència, com hem de ser capaços d’adaptar les nostres propostes i la nostra política.

Perquè, tal i com ho escrivia Joschka Fischer el 3 de maig a les pàgines d’opinió d’El País, la crisi està soscavant, somovent, els ciments d’Europa: «… la confiança es converteix en desconfiança, la solidaritat cau davant vells prejudicis i les sortides negociades cedeixen el pas a les imposicions externes».

Andorra va iniciar l’any 1990 un ferm i positiu camí d’embrancament amb Europa, signant l’Acord comercial que ens introduïa en l’àmbit de les relacions econòmiques internacionals amb l’aplicació de la política comercial comuna de la Comunitat Econòmica Europea i l’entrada en la Unió Duanera Comunitària pel que fa a les mercaderies industrials.

D’aleshores ençà portem més de vint anys debatent a l’entorn dels nivells i de la intensitat de les relacions que volem mantenir i reforçar amb la Unió Europea.

Tot apunta que hauríem d’anar per feina.

Aquest mes de maig, el dia 22, es reunirà a Brussel·les un Consell Europeu que tindrà a l’ordre del dia el reforçament de la lluita contra l’evasió fiscal i adoptar mesures contra el secret bancari. La Comissió Europea ja ha presentat propostes concretes el passat 23 d’abril. Ha creat una plataforma per la bona governança en l’àmbit fiscal que farà el seguiment dels avenços aconseguits pels estats membres de la Unió Europea «… per aturar la planificació fiscal agressiva i lluitar contra els paradisos fiscals» deia el 23 d’abril un comunicat de la Comissió Europea.

L’objectiu que s’han fixat les institucions europees es «… garantir que mesures concretes i eficaces siguin adoptades pels Estats membres per posar remei a aquests problemes en un marc coordinat a l’escala de la Unió».

En el marc d’aquella coordinació es convida els Estats membres de la Unió Europea a identificar els paradisos fiscals i situar-los en unes llistes negres nacionals.

Suïssa ja s’ha mogut decididament cap a l’intercanvi automàtic d’informació per estalviar-se el risc d’aparèixer altra vegada a les llistes negres.

Per la seva banda, el ministre britànic de Finances, George Osborne, anunciava dijous passat que les illes offshore que depenen de la Gran Bretanya ja s’afegeixen a l’estratègia de transparència fiscal.

En efecte, les Illes Caiman, les Illes Verges, Anguilla, les Bermudes, Monserrat i les illes Turques-i-Caiques han establert acords d’intercanvi automàtic d’informació amb Londres i també amb França, Alemanya, Itàlia i Espanya.

Mentrestant a Andorra la majoria parlamentària i el govern de DA segueixen donant tombs sense voler presentar el projecte de llei de l’impost sobre la renda. I sense aquest impost el nostre país no té cap credibilitat malgrat les reiterades declaracions de voler anar cap a l’homologació internacional.

Andorra ha signat un Acord monetari amb la Unió Europea que ens obliga a avançar pel camí de la cooperació necessària en l’àmbit financer. Precisament demà el Consell General adoptarà unes modificacions legislatives de la regulació de l’activitat financera que van en aquesta direcció.

Les reformes en curs, com també la nova llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances destinada a reforçar el seu paper d’autoritat financera, es fan en un àmbit en el qual les interdependències amb la Unió Europea han esdevingut molt fortes. Tan fortes que el principi de subsidiarietat ja no és capaç d’aguantar l’edifici.

La regulació bancària, la coordinació de la política duanera i comercial, les polítiques de protecció del medi ambient són àmbits en els quals Andorra ja no pot girar l’esquena a Europa. És una bona notícia pel futur.

El nostre desenvolupament no es pot fer ja de portes en dintre. El segle XXI ha accelerat encara més els processos d’internacionalització. Andorra ha escollit la Unió Europea com el marc des del qual ens projectem arreu del món. Ara ens cal continuar el camí que hem encetat enfortint les nostres institucions i avançant sense pors injustificades en el nostre embrancament amb la Unió Europea.