Catalina, la dona d’un jueu convers que va viure a Castella al segle XV, menjava arròs a totes hores i era famosa per recomanar-lo a tothom. Quan estava a punt de morir, els seus veïns li deien a l’orella: “Que si vols arròs, Catalina!” i ella, tan malament com estava, no els feia ni cas. Des d’aleshores, aquesta frase s’utilitza per deixar en evidència aquells que no escolten. És una frase que resumeix a la perfecció l’actitud que està mantenint el Govern de DA davant els petits i mitjans empresaris i els professionals d’aquest país.

Davant la incertesa i el neguit en què viuen aquests col·lectius, l’única resposta de DA és posar-se uns taps a les orelles i mirar cap a l’altra banda.

Crèdits tous per a emprenedors, joves empresaris i projectes innovadors, crèdits tous per a rehabilitació d’habitatges, pla de reactivació del comerç, paquet de mesures de reactivació econòmica, entre les quals lluita contra l’intrusisme empresarial, exempcions fiscals per a la creació de noves empreses, incentius per a la implantació d’energies renovables, reducció del termini de creació de determinats comerços a cinc dies. Aquestes són algunes de les mesures per fer front a la crisi que es van implantar durant el Govern socialdemòcrata.

Posteriorment, en la legislatura actual, des de l’oposició, el grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat un paquet de disset mesures de reactivació que DA ha llençat a la brossa votant en contra la presa en consideració. Entre totes les mesures, destaquen l’obligació del Govern i les parapúbliques de pagar als proveïdors en un termini màxim de 55 dies i subvencions econòmiques per a l’adquisició de vehicles menys contaminants.

Els socialdemòcrates creiem fermament que hi ha mesures puntuals que poden ajudar a reactivar l’economia o, com a mínim, a fer la crisi més suportable.

Contràriament, en gairebé dinou mesos de Govern de DA, amb una situació econòmica del país molt més greu, ens trobem que les iniciatives per ajudar les petites i mitjanes empreses i els professionals del país es redueixen a les que ja estaven en marxa o que s’havien previst o planificat durant el Govern socialdemòcrata. Una prova més de la manca d’idees del Govern de DA.

El dia de la presentació de l’informe 2011 de la Cambra de Comerç, el senyor cap de Govern, en un llarguíssim discurs va comentar que el seu Govern optava per reformes estructurals en lloc d’impulsar accions concretes i puntuals per ajudar les empreses del país. El temps està demostrant que el Govern de DA no fa ni una cosa ni l’altra. Les reformes són per ara interessades i estan mal plantejades (per exemple el projecte estrella, la llei d’inversió estrangera, és una llei totalment opaca en la qual només cal la signatura del ministre d’Economia de torn per decidir si una inversió s’autoritza o no).

Les empreses del país estan abandonades. Les petites i mitjanes empreses i els professionals han de fer mans i mànigues per superar el dia a dia en el marc d’aquesta crisi. El Govern de DA no fa ni preveu res per reactivar l’economia i estar al costat dels nostres empresaris.

A l’altre costat de la balança, observem amb sorpresa que aquest mateix Govern que oblida els petits empresaris d’Andorra rep amb tots els honors i aplaudiments una petita companyia estrangera que està estudiant establir-se al nostre país. S’organitza una roda de premsa triomfal i es convoquen totes les federacions i associacions esportives a escoltar les bondats del seu producte. El Govern de DA no promociona les empreses del país i, a sobre, fa de comercial a petites empreses estrangeres.

Els socialdemòcrates no estem pas en contra de la promoció de la inversió estrangera, sempre que sigui proporcionada i proporcional a l’interès general del país. El que no podem acceptar és que el Govern abandoni les empreses del país a la seva sort. Encara que se n’oblidin els que manen al nostre país i malgrat que no ho vulguin veure des de la tercera planta de l’edifici administratiu del Govern, a Andorra també tenim emprenedors, innovadors i empreses joves. I ens preguntem: ¿on queda aquella famosa frase d’Antoni Martí que s’havia de governar pels 70.000 habitants d’Andorra?