En l’edició d’abans d’ahir, dimarts 13 de novembre d’ESL PERIÒDIC D’ANDORRA (pàgines 2 i 3), amb motiu de la presentació de l’anuari econòmic de BPA, es parlava de la recessió sense treva de l’economia andorrana. El nombre mitjà d’assalariats ha baixat un 3,9% el primer semestre del 2012. Una disminució de 1.485 persones en total.

Les dificultats del mercat de treball andorrà, amb 1.098 demandants de llocs de treball de mitjana el primer semestre del 2012, són evidents.

D’això havíem parlat ja dijous passat, 8 de novembre, en la sessió del Consell General de control al Govern arran d’una pregunta de la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili sobre els mitjans posats a disposició del servei d’ocupació.

És gairebé irònic que justament ara, els que s’autoanomenen demòcrates i, en general, la resta de liberals de sempre, es proposin fer totes aquelles coses que no van voler fer o deixar fer al llarg de la darrera legislatura. Des de l’oposició al Consell, els que durant la legislatura 2009-2011 eren parlamentaris de Coalició Reformista i d’Andorra pel Canvi i que avui conformen el grup parlamentari i el Govern de Demòcrates per Andorra haurien hagut d’exercir la seva responsabilitat, i no pas bloquejar les propostes en positiu que es feien des de Govern en matèria de formació als desocupats i de desplegament de polítiques actives d’ocupació. ¿On eren, llavors, quan el Govern, els treballadors i els empresaris del país els necessitàvem? Ara intenten esborrar la seva actuació i s’omplen la boca de bones intencions.

Els socialdemòcrates sí que podem parlar d’eines de gestió i de respostes concretes implementades. La Taula Permanent per a la Formació en el Treball (TPFT), n’és una. L’1 de juliol del 2010, el Govern va aprovar el Reglament per al foment de les polítiques actives d’ocupació, i seguidament, el 7 de juliol del 2010, el Reglament de creació i funcionament de la Taula Permanent per a la Formació en el Treball, que estaven integrades per representants dels agents socials i del Govern. Es comptaven amb membres permanents que representaven tant Govern com les diverses associacions empresarials i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS), així com els representants de les agrupacions de treballadors. Per això gairebé fa riure que ara els oportunistes de sempre «proposin» polítiques que haurien de promoure una major ocupabilitat dels ciutadans d’Andorra.

Les reunions d’aquella taula entre el setembre del 2010 i el febrer del 2011 van permetre avançar. Gràcies a la feina conjunta duta a terme entre el Ministeri d’Educació i Cultura, el Ministeri de Salut, Benestar i Treball, la Unió Sindical d’Andorra (USdA), el Sindicat Andorrà dels Treballadors (SAT), el Sindicat Andorrà de Treballadors d’Hostaleria i Comerç (Sat2tico), la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa d’Andorra (PIME) i la CCIS, es van obrir noves vies formatives consensuades que haurien pogut afavorir la inserció laboral del ciutadans del país.

Més enllà de ser punt de trobada, debat i intercanvi d’informació entre els diferents actors institucionals i implicats, les reunions van facilitar que s’assentessin les bases de dos programes de foment de la contractació: el programa per al foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció i els sectors afins i el programa per al foment de l’ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el si de les empreses.

Era el resultat de treballar en equip. S’havia sabut potenciar l’entesa i la col·laboració de diferents sectors institucionals, empresarials i cívics, en favor de tots.

El segon dels programes, per exemple, el de foment de l’ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el si de les empreses, encarava la millora del nivell d’ocupabilitat de la població aturada mitjançant actuacions que combinaven la formació i el treball. El programa proposava un procés formatiu pràctic amb l’objectiu de possibilitar la inserció laboral de persones desocupades i es desenvolupava, principalment, a partir de l’experiència professional dins d’una empresa, acompanyat d’un procés formatiu teòric específic de caràcter bàsic.

Potser sigui ara el moment de tornar a recordar als ciutadans que ni CR ni APC –avui DA– van donar suport al Consell General, al projecte de llei de crèdit extraordinari presentat pel govern socialdemòcrata per a la posada en marxa, justament, d’aquestes i altres polítiques actives d’ocupació. Van rebutjar donar suport a una llei de crèdit extraordinari que havia d’ajudar a formar i a donar millors oportunitats d’inserció laboral als treballadors en situació de desocupació. Així fou i així s’ha de dir.

Els socialdemòcrates, en canvi, defensàvem i defensem que l’Estat té l’obligació i la responsabilitat de vetllar per l’interès col·lectiu i de donar millors oportunitats formatives i d’inserció a tothom, i «tothom» vol dir també les persones sense feina.

A banda d’aquests programes de polítiques actives d’ocupació, vull recordar que ja el setembre del 2009, es va dur a terme la posada en marxa, per part del Govern, de la prestació econòmica no contributiva per desocupació involuntària. Una primera mesura, que mai abans s’havia posat en marxa a Andorra, a favor de la població desocupada. Aquestes polítiques de prestació de desocupació han anat sempre vinculades a polítiques de formació que ajuden els destinataris de la prestació a millorar les seves competències professionals i a donar-los eines que possibilitin un millor inserció laboral.

Aquestes són les polítiques socials, de justícia social, que tanta por feien als sectors immobilistes que ara «proposen» mesures genèriques de reactivació per la via de l’arribada d’una hipotètica inversió estrangera que, ho veu tothom, no permetrà pas, ni a curt ni a mitjà termini, una reactivació de l’economia.