A mesura que els responsables de la reforma sanitària deixen entreveure a petites dosis per on aniran els canvis, afloren noves qüestions que fan dubtar del seu èxit. La multiplicitat d’organismes encarregats de la salut pública crea un panorama confús: la CASS, el SAAS, el ministeri de Salut, el Consell Assessor i, en un futur proper, el MAAS (model andorrà d’atenció sanitària).

Potser es vol posar fi a la dualitat Ministeri-SAAS, atès que tal profusió no sembla, a priori, la millor opció per optimitzar els recursos. D’altra banda, es venen com a novetats alguns temes pendents de les lleis del 2009, com ara la cartera de serveis o el control de la CASS sobre les baixes de llarga durada. Mentre es castiga els usuaris i els prestadors de serveis amb retallades s’obvien els responsables de la gestió sanitària. Tot i que els problemes de gestió a nivell de la CASS i la manca de política sanitària del ministeri han estat de domini públic, es considera que ara no és el moment d’analitzar el passat.

Els milers de signatures que ha recollit la plataforma AD800 per demanar transparència a la CASS són un testimoni d’una opinió generalitzada a la què se’n fa cas omís. Enguany s’ha rebaixat la subvenció del Govern al SAAS en la mateixa proporció que es preveu per l’any vinent, i s’han reduït els honoraris de la majoria de prestadors de serveis. Caldria explicar als quasi mil empleats del SAAS, als diferents prestadors de serveis sanitaris i als pacients–usuaris quin ha estat el benefici directe de les retallades. La informació estadística disponible no entra al detall de quina ha estat la contribució de cadascú. On es poden consultar les xifres reals de la despesa sanitària del país? S’ha calculat la despesa sanitària nacional i la seva relació amb el PIB? Es disposa d’un baròmetre d’opinió fiable sobre el sistema sanitari? Fer una anàlisi acurada dels errors del passat i depurar responsabilitats resulta imprescindible per mantenir la democràcia en un bon estat de salut.

Mentre no es coneguin més detalls, sembla que l’actual reforma sanitària, englobada en un marc de confusió, corre el risc de ser poc eficaç. A més, resulta curiós que, paral·lelament a l’anunci de la reforma, apareguin noves oportunitats de negoci al voltant de la sanitat privada.