Jaume Ventura
La proposta de ratificació de l’acord d’Andorra amb la Santa Seu es va convertir en el Principal punt de la sessió del Consell General d’ahir. El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va ser l’encarregat de defensar l’abstenció del seu grup, una posició que el polític de la capital va defensar criticant que “el contingut de l’acord que es demana ratificar és dolent per a Andorra i preocupant per a l’evolució, immediata i futura, de les relacions de l’Estat andorrà amb l’Església catòlica”.
A aquesta posició va contestar el cap del Govern, Albert Pintat, que va qualificar de “fonamental” el text i va ressaltar que defensa “la part dèbil”. En aquest sentit, el lauredià va recordar que en el jurament del Copríncep, l’any 2003, “hi havia sis cadires buides”.
Bartumeu va exposar set punts pels quals el seu grup ha optat per l’abstenció. Entre aquestes raons, el polític de la capital va destacar que al nou text no hi ha cap referència a l’acord entre Espanya i la Santa Seu de l’any 1979, en el qual s’especifica que el Principat continuarà formant part a la diòcesi d’Urgell. A més, va criticar que un apartat de l’article 5 de l’acord pot entrar en contradicció amb la Constitució perquè “s’oblida d’assenyalar que les ordres i congregacions religioses i altres institucions i entitats eclesiàstiques gaudiran de personalitat jurídica civil tan bon punt la tinguin canònica”.
Bartumeu també va parlar de la necessitat “d’adonar-se i regular l’especificitat dels arxius de l’Església catòlica que a Andorra, tal com és sabut, han tingut durant molts anys la característica d’ésser un registre eclesiàstic civil. Calia aprofitar l’ocasió per reforçar la funció pública dels registres i per garantir la seva accessibilitat als poders públics”.
Pel que fa als matrimonis, s’afirma que “les resolucions canòniques sobre la dissolució o nul.litat del vincle matrimonial, una vegada fermes i definitives des del punt de vista eclesiàstic, hauran de ser ratificades per un tribunal civil”. Quant a l’ensenyament, Bartumeu va destacar que l’acord “fa referència a l’obligació que tots els centres garanteixin l’educació religiosa, una imposició que l’Executiu no pot fixar”.
RÈGIM ECONÒMIC// Els arguments de Bartumeu van continuar en la direcció del règim econòmic de l’Església al Principat. En aquest sentit, el polític de la capital va destacar que “l’exempció tributària, tant generosa com general, que apareix al text no ens sembla adequada en un Estat aconfessional”. D’altra banda, el líder de l’oposició també va criticar “la preocupant indefinició quant al procediment a seguir per instar a una eventual denúncia o retirada de l’acord”. Finalment, Bartumeu va declarar que “es tractaria només de consolidar el costum i la tradició″.
El vicepresident del Grup Liberal, Jaume Serra, va defensar l’acord “per les característiques dels estats firmants i la importància de la Santa Seu al Principat”. El mateix Copríncep Joan Enric Vives va emetre un comunicat en el qual es mostra satisfet per l’aprovació de l’acord “sense cap vot en contra”.
De Haro alerta d’una “emergència democràtica”
La sessió parlamentària també va servir per rebutjar la proposició de llei d’Independència i Qualitat de la Radiodifusió i la Televisió públiques, presentada pel mateix Bartumeu. El conseller socialdemòcrata Ricard de Haro va alertar de l’”emergència democràtica” que viu el sector dels mitjans públics i va lamentar que el Consell de l’Audiovisual no havia garantit el compliment dels drets. A més, va criticar les figures del cap d’informatius i del director general d’Andorra Televisió, que va qualificar de “comissari polític i addicte a la causa liberal”, respectivament. El ministre de Finances, Ferran Mirapeix, va negar les acusacions i va criticar que “això sona a èpoques amb les quals poder vostès estan més familiaritzats”.
D’altra banda, un dels companys de grup de De Haro, Francesc Rodríguez, va ser l’encarregat de defensar la posició socialdemòcrata en l’esmena a la totalitat sobre el projecte de llei qualificada de Llibertat Sindical. El conseller va criticar que el Govern “ha presentat el projecte a desgana” i que és “un text escapçat que obvia els drets fonamentals”.
A més, Rodríguez va demanar que ja que no es tenia en compte l’esmena a la totalitat “que es faci el contrari amb les esmenes parcials que s’han presentat i que van en la mateixa direcció″.
Per la banda liberal, el nou president del grup, Jordi Jordana, va defensar el text acordat amb el Grup Parlamentari CDA+S21 i va destacar, per exemple, que es treballi per evitar “que els sindicats més petits puguin tenir més representació″.
Precisament un dels consellers centristes, Enric Tarrado, va explicar que votarien en contra de l’esmena perquè ja havien negociat amb el Grup Liberal. Això sí, es va mostrar obert a millorar el text.
