Entre els punts més criticats de l’acord, Jaume Bartumeu destacava que no s’hagi tingut en compte el caràcter “eclesiàstic i civil” dels arxius de la institució i que no es garanteix “la seva accessibilitat als poders públics”, el fet que, al seu entendre, l’exempció tributària prevista “no és adequada a un Estat aconfessional” pot donar peu que “altres religions puguin demanar igualtat de  tracte” o que el tractat no tingui previst cap procediment de renúncia o retirada.

El parlamentari tampoc veia clar que tots els centres educatius puguin garantir  l’ensenyament religiós, ja que la legislació actual “no diu que totes les escoles tinguin aquesta obligació″ i, per tant, aquest punt no es pot acceptar sense modificar les lleis actuals. Bartumeu també va indicar que l’acord no té en compte un article del concordat signat entre Espanya i la Santa Seu, del 1979, que feia referència directa a la situació especial del Principat. A més, els socialdemòcrates tampoc no entenen que les ordes o congregacions religioses que es creïn assoleixen personalitat jurídica al mateix moment d’aconseguir la canònica sense tenir en compte si es poden “encabir dins l’àmbit de l’ordenament general del país”, i denuncien que l’acord permet concedir la plena validesa civil de la dissolució o la nul·litat d’un matrimoni canònic tot i no tenir l’acord jurídic. Els arguments de Bartumeu no van fer canviar l’opinió dels altres grups. Des de CDA+Segle 21, Lurdes Font va defensar que el tractat tenia una “especial rellevància institucional”, tot i que va retreure al Govern el secretisme mantingut durant la negociació, “calia més fluïdesa amb el Consell General, i més si se sap que és la institució que l’havia de ratificar”.

El liberal Jaume Serra va qualificar el text de “cabdal importància per al país”, mentre que el cap de Govern, Albert Pintat, assegurava que “la figura del Copríncep queda reconeguda per qui l’ha de nomenar”. Davant d’aquesta afirmació, Bartumeu va recordar a Pintat que “el paper dels coprínceps el garanteix la voluntat del poble, segons la Constitució. Si vostè creu això, ja pot començar a negociar un altre acord amb França”.

Professions liberals L’últim punt de l’ordre del dia de la sessió va servir per aprovar per unanimitat la Llei de professions liberals. Tots tres grups van mostrar-se convençuts que el nou text s’adapta a les necessitats de la societat i dels diferents sectors implicats a la normativa.

Refusen dues propostes de L’Alternativa

El PS va veure ahir com els vots contraris de liberals i centristes tombaven la seva esmena a la totalitat al projecte de llei de llibertat sindical, i de passada el text alternatiu, i la proposició de llei d’independència i qualitat de la radiodifusió pública. En el primer cas, Francesc Rodríguez va criticar que el text del Govern retalla gran part de drets als sindicats, fet que segons el liberal Jordi Jordana es deu al fet que aquests drets se centren en la figura del treballador i passaran a aquelles associacions amb prou representativitat.

El segon debat va portar més intensitat, ja que el socialdemòcrata Ricard de Haro no va estalviar crítiques al Govern per “la manipulació que s’exerceix a RTVA des de l’edifici administratiu”. El text socialdemòcrata no va ser admès a tràmit, ja que des de CDA+Segle 21 s’entén que “al Consell no li pertoca controlar els mitjans”, i “el camí és estudiar la proposta del Consell de l’Audiovisual”, en paraules d’Enric Tarrado. De la seva banda, el liberal Robert Call considera que la proposició del PS “potser faria els mitjans més democràtics, però no pàs apolítics i seria tornar al funcionament d’abans”.