M. B.
Set motius són els que han portat els socialdemòcrates a no donar suport a la ratificació de l’acord entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu. Motivacions basades “en la defensa del marc constitucional” i que ahir el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va exposar en el si de la sessió de Consell General per argumentar l’abstenció dels dotze consellers generals. No obstant això, la ratificació de l’acord és efectiva gràcies als vots favorables de la majoria liberal i els centristes.
Al marge del malestar conegut per la manca d’informació difosa per l’executiu als grups parlamentaris, Bartumeu també va manifestar que no votarien favorablement l’acord perquè “va més enllà de les formes lamentables del cap de Govern, el contingut de l’Acord que es demana ratificar és clar i català, dolent per a Andorra i preocupant per a l’evolució, immediata i futura, de les relacions de l’Estat andorrà amb l’Església catòlica”. D’aquesta manera el candidat socialdemòcrata per a les properes eleccions generals va desgranar els punts pels quals consideren que l’Acord amb el Vaticà és “un mal acord”.
Entre aquest punts destaca la nul·la referència a una de les qüestions que preveu l’article 1 de l’Acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu del 1979, en què es diu que “[…] cap diòcesi o circumscripció territorial espanyola comprendrà zones de territori subjectes a sobirania estrangera. El Principat d’Andorra continuarà pertanyent a la diòcesi d’Urgell”. I és que Bartumeu va desvelar que l’executiu no n’ha fet cap menció, quan aquesta referència és anterior a la Constitució andorrana, i “és més, estem segurs que el senyor Pintat ni s’havia fixat en aquesta qüestió″, que es pot interpretar com una pèrdua de sobirania d’Andorra.
Des de les files socialdemòcrates també van posar en relleu que el concordat obliga tots els centres d’ensenyament a garantir l’educació religiosa, una qüestió que actualment no preveu ni la Llei qualificada d’educació ni la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà. Un tercer aspecte que ha portat l’oposició a no donar suport al concordat és el règim econòmic que s’estableix per a l’Església catòlica a Andorra, perquè el consideren “generós i general i no adequat a un Estat com el nostre, que és aconfessional”, segons va assegurar Bartumeu. Pels socialdemòcrates l’Acord amb la Santa Seu “implica la creació de noves obligacions per a la Hisenda Pública, les implica clarament perquè en virtut d’aquells preceptes constitucionals qualsevol altra religió establerta a Andorra podrà demanar igualtat de tracte en les exempcions tributàries”.
Les resta de motivacions fan referència als aspectes que envolten els efectes civils dels matrimonis celebrats d’acord amb el dret canònic o la indefinició en el cas que l’Acord s’hagués de retirar o davant d’una eventual denúncia, entre d’altres.
Tot i que el grup parlamentari del CDA+S21 va votar favorablement l’Acord, Ludres Font va advertir l’executiu liberal afirmant que “en temes d’Estat i hi hauria d’haver més fluïdesa entre el Govern i el Consell General”.
Però pel cap de Govern, Albert Pintat, la “discreció, discrecionalitat i esperit de reserva” eren necessaris per arribar a un acord d’aquestes característiques, i que en cap cas “el Govern accepta el qualificatiu que aquest és un acord dolent per a Andorra”. I és que el màxim responsable de l’executiu va defensar el concordat amb la Santa Seu i va retreure a l’oposició socialdemòcrata la seva absència durant la presa de possessió de Joan Enric Vives com a copríncep el juliol del 2003, com un gest que “posa en perill” el sistema de coprincipat parlamentari i les relacions amb l’Església catòlica.
Noves formes de finançament
Finalment el projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques es va aprovar amb el vot favorable de liberals i centristes i amb la critica de rerafons dels socialdemòcrates, que hi van votar en contra. Així la llei redueix de 50 a 40 anys la durada de concessió d’obres públiques i també s’han introduït altres modificacions via esmena, com que el Govern incorpori als pressupostos les obres que s’han de finançar a llarg termini per tal que se sotmetin a votació de l’arc parlamentari.
Per la seva banda, el conseller general, Vicenç Alay, va precisar que els socialdemòcrates no difereixen en el fons de la llei, però sí en la manera en què s’ha elaborat. En aquest sentit, Alay va explicar que el projecte “no deixa de ser una modificació de la Llei de contractació pública”.
