Jaume Bartumeu
En un debat celebrat al Parlament Europeu, el 29 d’abril passat, Josep Borrell, eurodiputat socialista i president de la Comissió de Desenvolupament al Parlament Europeu, reclamava més regulació per evitar els efectes perversos de la globalització sobre els preus dels aliments.
El nostre company i amic Josep Borrell deia: “En quatre setmanes, el preu de l’arròs ha passat de 400 a 1.000 dòlars. La causa d’aquesta pujada de preus no és pas cap altra que l’especulació del mercat”. I hi afegia que la “crisi financera i immobiliària al nord i crisi alimentària al sud són el reflex d’un mateix problema: l’especulació. Els mercats busquen la competitivitat peti qui peti, i després de l’habitatge o les hipoteques subprimes, ara als inversors els toca especular amb els productes de primera necessitat. Necessitem menys mercat i més regulació”.
El mateix 29 d’abril, el Grup Socialista al Parlament Europeu feia una declaració pública denunciant el que qualificava de capitalisme de casino. Ho feia recordant que l’Organització per l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides (FAO) havia donat un clar advertiment sobre l’alça de preus dels aliments: “Estem en una situació d’emergència i cal prendre mesures d’urgència perquè les condicions de vida de milions de persones s’estan deteriorant a gran velocitat”.
Efectivament la situació és dramàtica, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) avisa que l’especulació sobre els aliments crearà cent milions de pobres i més risc de conflictes en països subdesenvolupats.
En la mateixa línia traçada per Josep Borrell, el grup socialista al Parlament Europeu va assenyalar els especuladors financers com uns dels actors generadors de la crisi alimentària mundial de la qual s’aprofiten per incrementar els seus marges de beneficis. Per la seva banda, el sociòleg socialista suís Jean Ziegler admetia el dia 3 de maig, a les pàgines de Le Monde, que el seu mandat de set anys com a relator especial de l’ONU sobre el dret a l’alimentació s’havia acabat el dimecres 30 d’abril sobre un terrible fracàs.
Malgrat els seus esforços, polèmics val a dir-ho, la fam afecta avui més de vuit-cents cinquanta milions d’éssers humans. El dia 3 de maig, podíem llegir, també a Le Monde, una entrevista amb Olivier de Schutter, el nou relator especial de l’ONU sobre el dret a l’alimentació. Afirmava que “… l’era de l’alimentació a baix preu ja és darrere nostre”.
Aquest professor de dret, de nacionalitat belga, denunciava també l’especulació que ha sortit de la Borsa per girar-se cap als productes de primera necessitat i l’agricultura industrial.
I hi afegia que les institucions financeres internacionals –la Banca Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI)– defensant la liberalització dels mercats han fet que els països en via de desenvolupament esdevinguin molt “vulnerables a la volatilitat dels preus”.
Olivier de Shutter ha anunciat que demanarà una sessió especial del Consell del Drets de l’Home per a posar els drets econòmics i socials “en igualtat” amb els drets civils i polítics. Tal com diu aquest jurista belga, no podem continuar callant.
