El president del grup, Jaume Bartumeu, va qualificar l’acord de «dolent per a Andorra i preocupant per l’evolució, immediata i futura, de les relacions de l’Estat amb l’Església». A més, va remarcar que el procés de negociació amb l’Estat del Vaticà s’havia realitzat «maltractant i negant la informació » al Consell General, a banda que el cap de Govern havia actuat amb «formes lamentables». Unes crítiques a les quals es van sumar d’alguna manera els centristes, que també van retreure a l’Executiu la manca de diàleg i transparència informativa sobre la negociació del concordat.

Bartumeu va argumentar el refús socialdemòcrata a l’acord en set punts que consideren que desborden el marc constitucional. Així, per l’oposició, el Govern va oblidar que al concordat entre Espanya i la Santa Seu es mencionava que el Principat pertany a la diòcesi d’Urgell. I que el reconeixement dels diversos ordes i congregacions pot entrar en conflicte amb la Constitució. Altres aspectes refusats són la inviolabilitat dels registres eclesiàstics que minva, segons el parer de l’oposició, la seva funció pública i l’accés públic del poder públic, i el reconeixement de les resolucions canòniques sense el necessari acord amb l’ordenament jurídic. A més, l’acord garanteix l’obligació de tots els centres de garantir l’educació religiosa, una exempció tributària «molt generosa», i la indefinició per una possible denúncia dels termes de l’acord. Pel cap de Govern, que va passar per sobre  d’aquests punts, l’acord és important per la seva «bondat per a Andorra» i perquè garanteix la funció històrica del copríncep. Una resposta que va ser qualificada per Bartumeu de «barbaritat institucional » i de «raonament que porta a l’absurd» i que provocaria que es demanés un tractament igual per al copríncep francès. L’aprovació de l’acord, va ser rebuda amb satisfacció pel copríncep episcopal i bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, que el signarà els propers dies.

El Consell s’adhereix a la protesta europea contra la Xina

Els tres grups parlamentaris van aprovar la proposta d’acord sobre la situació del Tíbet i l’adhesió, d’aquesta manera, a la declaració de la presidència eslovena de la Unió Europea, efectuada el passat 17 de març, en què es denunciava la repressió que les autoritats xineses van ordenar contra les protestes autonomistes de la població tibetana. El cap de l’oposició, Jaume Bartumeu, va demanar el vot favorable argumentant «el paper actiu i dinàmic en la defensa dels drets humans» que ha de tenir Andorra.