La maquinària propagandística del govern de DA està ben engreixada. A través dels mitjans de comunicació funciona a tota potència, mitjançant articles i editorials, per orientar l’opinió pública cap a la idea de la insostenibilitat del sistema públic sanitari i de pensions del nostre país.

El 23 de juliol passat llegíem en aquest mateix diari que el ministre de Finances considerava que la situació real de les reserves pel que fa als compromisos contrets per als futurs jubilats “no se sabrà fins que no es faci l’estudi actuarial encomanat”.

Recordarem que el 4 d’abril es publicava l’adjudicació directa i urgent de la Caixa Andorrana de Seguretat Social a l’empresa Patrigest informació financera, SLU per la realització d’un estudi actuarial per l’import total de 92.200 euros.

El 23 de maig, jo mateixa vaig demanar que la CASS em facilités còpia d’aquest contracte, de l’informe comparatiu d’empreses, així com de l’acord del consell d’administració. A data d’avui, encara no he rebut res malgrat el temps transcorregut i la poca feina que suposa fer uns quantes fotocòpies i fer-me-les arribar. Des de ja fa quasi dues dècades han existit, aquí i a fora, múltiples i infructuosos intents d’anunciar la fi del sistema públic de pensions. El 1995, el Banc Mundial va publicar el primer estudi alarmant sobre la pretesa insostenibilitat financera de les pensions basades en un sistema de repartiment. L’any 1997 la CASS i BIBM van publicar conjuntament un estudi que assegurava que l’any 2008 les despeses per pensions serien superiors als ingressos totals.

Aquests estudis comparteixen, a més dels més negres pronòstics per la sostenibilitat de les pensions, una clara ideologia dels seus autors, que estableixen intencionadament les adequades hipòtesis de partida que els permetin arribar als resultats que busquen.

Els bancs tenen molts interessos en una reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Volen introduir-se en el sistema públic de pensions per convertir-lo en una part del seu negoci. Animar i convèncer la gent a buscar un pla de pensió privat com va fer el president del consell d’administració de la CASS ens portaria  que molt del nostre diner estalviat estigués gestionat pels bancs, a través de fons d’inversió col·lectiva, millorant d’aquesta manera els comptes de resultat, els beneficis, de les entitats financeres.

Aquest seria un sistema de pensions amb molt de risc, ja que les nostres pensions dependrien de l’estabilitat financera i esdevindria totalment insolidari a diferència de l’actual sistema de repartiment.

Les eleccions del 2011 van confirmar que la banca té una gran influència política i el seu objectiu, amb el vistiplau de l’actual Govern, és convèncer-nos que el nostre sistema de pensions públic no és viable tal com està i que només pot sobreviure retallant-lo significativament.

Una de les raons que apunten per portar a terme aquesta reforma de les pensions és la piràmide d’edat: no hi hauria suficients joves per mantenir tants jubilats. Des de la perspectiva neoliberal, l’augment de l’esperança de vida ja no és un motiu d’orgull, sinó la causa del dèficit.

Té raó el president del consell d’administració quan diu que el plantejament del PS segueix la línia dels sistemes clàssics de repartiment. Per a nosaltres el més important no és la piràmide d’edat, sinó el nombre de cotitzants i la quantitat de cada cotització per pensionista.

S’ha de treballar en la línia d’augmentar el nombre de cotitzants. S’ha de treballar per un bon creixement econòmic per tal d’augmentar el nivell d’ocupació i rebaixar el nombre d’aturats, millorar el nivell salarial, la qualitat de l’ocupació i la productivitat del treball.

La propaganda en contra de la viabilitat del nostre sistema de pensions s’està utilitzant per potenciar el mercat dels fons de pensions privades. Per què, si no, s’ha triat una empresa de la banca, Patrigest, per fer l’estudi actuarial, en lloc d’una empresa independent?

Les tan anunciades retallades al nostre sistema sanitari i la petició que fa aquest mateix diari en una editorial en el sentit de promoure un sistema que sigui just amb les rendes més baixes, per evitar que els condicionants econòmics marquin l’accés a la sanitat, serviran d’excusa per potenciar les assegurances privades de salut al mateix temps que la degradació definitiva del nostre sistema públic de salut. Una altra vegada la banca pel mig.

 Evidentment les prestacions seran limitades i les malalties més greus sempre aniran a càrrec del sistema públic. Dit d’una altra manera, el nostre sistema sanitari esdevindrà un servei exclusiu per a les classes més desfavorides passant a ser un sistema assistencial que tant agrada a la ideologia neoliberal.

Els socialdemòcrates volem i exigim una reforma real i justa, que no es basi solament en la situació demogràfica, sinó en la productivitat i el creixement de l’economia, que no estimuli el creixement desaforat dels plans privats de pensions per augmentar la cartera de clients dels bancs i que escenifiqui realment la solidaritat i la redistribució justa de la riquesa.