La primera secretària de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), María José Espinosa, opina que el Govern “compta amb uns determinats agents socials i ignora la resta, cosa que no pot ser perquè un Govern ha d’escoltar tothom”. La dirigent sindical afirma que “en aquest país hi ha els importants i la resta, i la resta també tenim coses a dir”. “És sorprenent que no t’informin de res i que no comptis per a res”, diu Espinosa respecte a la reforma laboral en marxa.

L’USdA es queixa que el Govern no els té en compte per a res, i de fet només hi ha hagut una reunió des de principis de legislatura entre totes
dues parts.
Nosaltres no entenem aquesta actitud, perquè la veritat és que tu pots estar més o menys d’acord amb la posició dels altres, però el que no pots fer és ignorar completament l’altre costat. Aquest és un Govern que diu que escolta tant la gent i que intenta integrar, però això no és així amb els sindicats. Com a mínim ens haurien de permetre seure en una taula i comptar amb les opinions i aportacions que nosaltres puguem expressar. Contràriament, el que fa el Govern és adoptar la postura de la CEA, que diu que com que no som representatius no ens han de tenir en compte.

¿I aquesta postura del Govern actual és molt diferent de l’anterior etapa, en què van governar els socialdemòcrates?
Absolutament. Tu pots estar més o menys d’acord amb els sindicats, però el cert és que l’actitud que va tenir el Govern socialdemòcrata d’intentar escoltar, no només els sindicats, sinó els diferents interlocutors socials, era molt diferent. Ara veiem que la CEA i la Cambra de Comerç són molt escoltades pel Govern i són molt presents en la seva política, però, per exemple, fa molt de temps que no sento l’Associació de Petits Comerciants i no sé quina opinió pot tenir sobre aquest estudi que ha fet la CEA.
Crec que aquest Govern ha decidit comptar amb uns determinats agents socials i ignorar la resta, cosa que no pot ser perquè un Govern ha d’escoltar tothom.

¿Amb això vol dir que només s’escolta les organitzacions més fortes?
Sí, en aquest país hi ha els importants i la resta, i la resta també tenim coses a dir.

¿Quina valoració fa l’USdA de la tasca feta pel Govern en aquest primer any de legislatura que ha transcorregut?
No hem vist cap mesura pràcticament. Han posat en marxa aquest programa per contractar de manera temporal persones aturades, però no han fet polítiques actives de formació a l’empresa, que és el que va engegar l’anterior Govern. En canvi, el que han fet és ignorar aquest principi, que és el que s’aplica a tot arreu. És a dir, que cal mesures actives per fomentar l’ocupació, però aquí no es fan.

En relació amb aquesta qüestió, ja estem per sobre del miler d’aturats. ¿Què s’hauria de fer per lluitar contra l’atur, a més d’aquestes polítiques actives que esmenta?
Sabem que és molt complicat lluitar contra l’atur, però el que nosaltres estem dient és que donar feina de manera temporal a l’administració o a les empreses parapúbliques no porta enlloc. És veritat que dóna una sortida durant sis mesos a les persones que no tenen feina, però no els dóna cap seguretat que durant aquest temps puguin anar adquirint més coneixements per poder després integrar-se més fàcilment al mercat laboral. És pa per avui i gana per demà.
En canvi, nosaltres pensem que amb mesures de formació molts treballadors es podrien reciclar i trobar feina de forma més segura. A més, s’ha de tenir en compte que amb aquest programa només se soluciona la vida a un nombre molt petit de persones.

¿Per què tothom diu que la formació és la sortida i, en canvi, fins ara no s’ha potenciat aquest vessant?
El cert és que en aquest àmbit no fan res. El que va començar el Govern anterior amb una taula de treball era interessant perquè hi estàvem representats empresaris i treballadors, i s’estaven fent plans de formació, s’estava preveient quines eren les necessitats del mercat laboral i s’estava fomentant que les empreses agafessin gent per formar-les durant el temps de contracte. Penso que això és interessant perquè es donen més eines als treballadors i als empresaris. En canvi, aquest Govern ha decidit no continuar per aquesta via, però tampoc hem vist que es proporcioni una altra sortida.

¿Els empresaris es preocupen prou de la formació dels treballadors o esperen que sigui l’administració la que prengui les regnes en aquest àmbit?
Jo suposo que esperen molt de l’administració i es queixaven sobretot que les subvencions han de ser més altes. Penso que és una mesura interessant que tu mateix puguis formar els teus treballadors, fent previsió. Tothom sap, per exemple, que a l’hivern es necessiten més dependents. Doncs del que es tractaria és de formar persones en previsió del que necessitaran per aquesta època.
El que passa és que en aquest país mai es fa una previsió. El que es fa, contràriament, és obrir la quota més perquè vinguin més treballadors de fora. Com hem vist en l’última quota aprovada pel Govern, fins i tot es demanaven dependents o personal per a l’hostaleria, llocs que creiem que es podrien cobrir amb una formació adequada sense necessitat d’anar a fora.

Suposo que per al Govern no és una decisió fàcil, perquè els empresaris volen que es donin més facilitats perquè vinguin treballadors de fora i els sindicats, que es compti més amb les persones que ja estan al país.
El Govern hauria de ser precisament el que s’encarregués de preveure quines són les necessitats, i és el que no està fent. No hi ha cap previsió del que necessitarem de cara a la propera temporada d’hivern, i consegüentment no s’intenta formar les persones que es necessitaran.

El Servei d’Ocupació ha tingut moltes crítiques perquè no es veu que serveixi per a gaire, tal com està estructurat avui dia.
El Servei d’Ocupació ha millorat molt si es mira com funcionava fa sis anys, quan era senzillament un tauler d’anuncis i ja està. Malgrat tot, segurament hauria de treballar amb molta més implicació amb les empreses i amb els sindicats. Tot és sempre millorable, però hem de veure d’on venim el que
s’ha aconseguit amb el Servei d’Ocupació.

Una de les mancances que hi continua havent en aquest país és una prestació per atur.
Així és. I és un problema, perquè quan algú perd la feina no té dret a cobrar aquesta prestació que hi ha a altres països. No sabem per què no es pren la iniciativa finalment que hi hagi aquesta prestació, perquè quan es va posar en marxa l’ajuda que reben actualment només molt poques persones per desocupació involuntària van dir que es preveia crear-la, cosa que seria el més normal del món i el que funcionaria bé. El que passa és que en un moment de crisi com l’actual és més difícil posar en pràctica una mesura d’aquest tipus, cosa que també entenc.

Us queixeu de no ser escoltats, però almenys el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila, va respondre a la carta que vostè li va enviar.
Ens va respondre, però bàsicament ens va dir que llegíssim els reglaments publicats al BOPA. I no era aquesta la nostra intenció, perquè va ser a partir d’aquesta lectura quan se’ns van plantejar molts dubtes. Nosaltres no deixarem de demanar quan vulguem saber més sobre alguna qüestió i, repeteixo, és sorprenent que no t’informin de res i que no comptis per a res.

El cap de Govern va dir que es regularà aviat el dret de vaga i es canviarà el Codi de relacions laborals per facilitar que hi hagi representació dels sindicats a les empreses.
No tenim més informació que aquesta i no sabem en quina direcció s’està plantejant aquesta reforma. Ja hem denunciat moltes vegades què és el que no ens agrada d’aquest Codi de relacions laborals. S’ha de tenir en compte que el Govern s’està plantejant aquesta representació dels treballadors a les empreses de manera absolutament separada de les organitzacions
sindicals.
Així, el que intenten promoure és la figura del delegat de personal absolutament separat del delegat sindical, que compta sempre amb una organització al darrere. D’aquesta manera el que intenten és fer la quadratura del cercle, amb la qual cosa l’activitat sindical seria zero.

¿Com veu l’USdA el procés d’obertura econòmica que ha posat en marxa el Govern?
L’obertura econòmica és necessària. No pot ser que aquí visquem en un reducte tancat, i en aquest sentit l’obertura ha de ser positiva. S’ha de tenir en compte, però, que s’han de respectar unes condicions mínimes de treball i el que no podem acceptar és que aquí siguin pitjors que les que hi ha a la resta d’Europa. No es pot afavorir que Andorra sigui un país on no es respectin els drets dels treballadors. Esperem, així, que l’obertura ens porti finalment a tenir un mercat laboral amb uns drets equiparables als que hi ha a la resta dels països del nostre entorn.

¿Què li sembla el document Andorra té futur elaborat per la Cambra de Comerç?
Podem estar d’acord en l’anàlisi prèvia que es fa de la situació, en el sentit que Andorra ha crescut sense model i sense una previsió o planificació. Per això creiem que és interessant la col·laboració entre el sector públic i el privat, però en allò en què no podem estar d’acord és en l’atac frontal que fan contra l’administració i els seus treballadors, com si aquests representessin tots els mals existents en el país.

Una de les demandes dels empresaris és acabar amb els privilegis dels funcionaris.
Això és una qüestió que no puc entendre. Primer m’haurien d’explicar quins són els privilegis dels funcionaris, perquè crec que tenir un mínim d’estabilitat a la feina no ho és, ni tampoc cobrar un salari digne per la feina que fas. En aquest sentit, no puc entendre que vulguin que els que estan mínimament bé hagin de baixar a una situació com la que té la majoria de treballadors d’aquest país, que considerem que no és acceptable. El que entendríem és que es volgués que el sector privat s’equiparés a la situació de què gaudeixen els treballadors públics.

El cap de Govern ha dit recentment que no és partidari d’abaratir l’acomiadament.
Crec que abaratir les condicions de l’acomiadament en aquest país és impensable. Les indemnitzacions per acomiadament que hi ha en aquest país són a la banda baixa dels països europeus. Per tant, no creiem que sigui possible aquest abaratiment. Pensar només en termes economicistes en el món del treball no em sembla coherent. El treballador ha de tenir una seguretat en el seu lloc de feina.

¿Sí que caldria flexibilitzar el mercat laboral?
No veig cap a on es pot flexibilitzar el mercat laboral, però no trobo per enlloc on són les rigideses, perquè els empresaris tenen moltes facilitats per acomiadar i també per posar els horaris dels treballadors. Sí que es podrien crear, per exemple, més tipus de contractes per estimular el mercat laboral.