Insisteix que el grup parlamentari socialdemòcrata exerceix una oposició constructiva: a més del control del Govern, assegura que són una força «de proposició». I cita, com a exemple, la proposició de llei de l’IVA –aprovat finalment amb el nom d’IGI. Si cal, hi tornaran: amb la llei del comerç i l’impost sobre el rendiment del treball.

–S’han queixat de la inactivitat del Govern i del grup de la majoria.

–D’alguna manera, i per agafar el símil del full de ruta: hi ha un full, hi ha una ruta, però no sé sap en quina direcció es vol anar. És com si estiguéssim en una mena de rotonda i no ens acaben d’aclarir què volen fer. L’any passat vam anunciar que ens veuríem obligats a presentar una proposició de llei per la imposició indirecta. Ho vam fer i hem aconseguit que finalment s’aprovés. Estem en escenaris semblants. Un govern que deia que volia ajudar l’economia, doncs resulta que ara no considera prioritària la llei del comerç. Tenim també la qüestió de tancar el model fiscal. No sé com pensen que es pugui arribar a aplicar cap convenir per evitar la doble imposició si no tenim un impost directe clarament establert.

–¿Creuen que estan condicionats per les patronals?

–Crec que amb l’IVA ja va passar una cosa semblant. A partir del moment que DA es va crear com un conglomerat amb l’aportació de diverses persones o personalitats, però amb una base ideològica poc definida, aquesta força que va obtenir una gran majoria també es va situar en una gran debilitat, que és que està sotmesa a múltiples corrents que fan d’una mena de centrifugadora a dins de la seva acció política. Clar, que la patronal digui que no vol l’IRPF, encara que després ho hagin volgut matisar, i que el cap de Govern digui de pressa i corrents que la proposta de la patronal és el seu full de ruta, demostra que sí, que potser se’ls escolten més del que caldria.

–¿Quines són les seves prioritats?

–Les nostres prioritats són, en primer lloc, demostrar que som una oposició política responsable, que no només exercim el que ens toca, que és l’activitat de control del Govern, sinó que, a més a més, som força de proposició. Per tant, presentarem la proposta de regulació de l’activitat comercial i, si a finals d’any, arribem al convenciment que la majoria parlamentària no vol presentar una legislació de l’impost sobre el rendiment del treball personal, doncs també és una de les altres prioritats.

–Els horaris comercials van desgastar el seu govern. ¿Com valora la liberalització promoguda per DA?

–Crec que els resultats són absolutament catastròfics. Cada dia hi ha menys activitat comercial i es demostra que no anàvem tan errats quan dèiem que la discussió sobre la promoció de l’activitat comercial i el fet que els nostres comerciants puguin mantenir i engrandir la seva capacitat d’atracció de turistes-compradors no és per una hora o una hora i mitja més d’obertura al vespre, sinó per un acompanyament generalitzat i per no equivocar-se en les campanyes de promoció.

–Andorra Turisme ha fet balanç de les últimes campanyes. ¿Què en pensa?

–Les dades que han presentat, tinc el convenciment –no en tinc les proves– que les han maquillat. El millor observatori de la realitat és trepitjar el carrer i parlar amb comerciants i hotelers. I dissortadament la situació està molt malament. Hi ha molta menys gent que l’estiu passat.

–¿S’estan dipositant massa esperances en l’obertura econòmica?

–Jo diria que no resoldrà la problemàtica que vinguin més turistes a hostatjar-se als nostres hotels i a comprar als nostres comerços. Fiar el redreçament econòmic a l’operació d’inversió estrangera, bé, ha estat una opció. Ja ha passat un any i, de moment, el que s’ha fet és abonar un milio i mig d’euros a una consultora internacional que ens diu que hi ha tres empreses catalanes/espanyoles interessades en venir-se a instal·lar a Andorra «en principi». Primera reflexió: aquest conveni per impedir la doble imposició que s’ha signat amb França, que era tan meravellós, l’únic que ha aconseguit és que cap empresa francesa manifesti el més mínim interès per instal·lar-se a Andorra. Per alguna cosa deu ser.

–Considera que cal atraure empreses franceses.

–Nosaltres som els que vam reequilibrar les relacions d’Andorra amb els països veïns i vam restablir una molt bona relació amb el copríncep francès, que estava malmesa, i amb França en general. Però després, per fer venir empreses, hi han de trobar un atractiu o un diferencial, i el CDI no el dóna. És clar que França l’ha signat, si una de les clàusules que hi ha diu que, si no els agrada el percentatge impositiu, en comptes d’aplicar el CDI, el que faran és imposar ells els ciutadans francesos.

–És urgent tancar el marc fiscal.

–La situació econòmica és dolenta a tot arreu. Ni el govern socialdemòcrata era la causa de tots els mals com es va pretendre durant la campanya, ni el govern de DA és responsable del conjunt de la crisi econòmica. Del que sí que és responsable és de la seva inactivitat i de la seva inoperància. En una situació econòmica de crisi internacional, els inversors eventuals hauran de buscar un escenari segur. Ara mateix no els donem la seguretat jurídica ni la tranquil·litat que els nostres acords internacionals els permetran exportar béns i serveis des d’Andorra sense veure’s sotmesos a dobles imposicions.

–Han criticat el concurs de l’heliport des del primer dia.

–Entenem que Govern no ha respectat el principi de legalitat. Amb la legislació actual, la construcció i la gestió de l’heliport nacional d’Andorra no es pot concessionar –si no els agrada la legislació, tenen majoria amplíssima per canviar-la. Nosaltres no fem batalla de la ubicació de l’heliport, sinó que diem que és el concurs que és nul de ple dret i l’adjudicació, per consegüent, també ha de ser nul·la. Si a més a més pretens instal·lar-lo en un lloc sense accés i amb evidents perills tant per als viatgers com, sobretot, per a la població que viu al nucli urbà d’Andorra la Vella i part d’Escaldes, doncs això no és admissible.

–¿Creu que està desgastant la imatge del govern de DA?

–Miri, si la qüestió dels horaris comercials va desgastar el nostre govern, jo crec que el desgast que està tenint l’arrogància, la prepotència i l’engany del ministre Alcobé i del cap de Govern, Antoni Martí, en tota aquesta qüestió és molt important. És la demostració que una cosa són els discursos i una altra les actituds i les actuacions.

–Parlem de la CASS. Per abordar la reforma, ¿cal analitzar primer la gestió actual?

–A nosaltres el que sempre ens ha xocat és que el pacte d’Estat per fer possible la viabilitat a llarg termini del sistema andorrà de seguretat social se’ns va girar en el que vaig definir com un campionat de la retallada. Nosaltres no hem dit mai que no considerem que s’ha de controlar la despesa. Ara bé, a part de retallar despesa de prestacions i d’aconsellar cada dia de manera més indissimulada als treballadors cotitzants que es busquin assegurances privades complementàries, ¿per què no s’estudia i, sobretot, per què no es posa sobre la taula la informació pel que fa a la gestió dels fons?

–¿En demanaran informació? ¿Creu que la rebran amb celeritat?

–Podria fer broma i dir que, com que ara ja sabem on tancaven la informació, només cal demanar que obrin aquell armari. Bé, les garanties són la perseverança i la persistència de les demandes d’informació. No ens satisfarem amb un silenci per resposta i, si veiéssim que el Govern vol tornar a fer el que ja van fer governs liberals anteriors, demanaríem l’empara del síndic.

–¿També pensa que es va córrer massa a rebaixar el sou dels funcionaris, en comptes d’abordar la reforma de la Funció Pública?

–Aquí és on també es veu aquesta mena de segrest del Govern per part dels plantejaments neoliberals indissimulats de la CEA i de l’EFA. Tenim una Confederació Empresarial presidida per una persona vinculada a DA i que constantment està fent responsables els funcionaris de tots els mals econòmics. L’orientació ja estava traçada i això es demostra amb aquesta falta de diàleg amb els sindicats i aquest menyspreu amb el qual el mateix cap de Govern tractava, durant el debat d’orientació política, les taules de diàleg que nosaltres havíem promogut. L’alternativa al diàleg és la imposició, i és el que estan fent. Si això va acompanyat d’un augment totalment forassenyat del cost dels assessoraments exteriors, «millorant» les pitjors contractacions de l’últim govern liberal d’Albert Pintat, doncs veiem que hi ha un doble llenguatge. Per un costat no es vol tenir en consideració els funcionaris i, per l’altre, es torna a contractacions milionàries en assessoraments a l’exterior.

–El seu grup també té assessors.

–El nostre grup parlamentari treballa amb assessors des del 2001. Tenim un contracte amb la Universitat Autònoma de Barcelona i un altre contracte amb la Fundació Bosch Gimpera de la Universitat de Barcelona. Són assessoraments a preus raonables. Aquest conveni per impedir la doble imposició que nosaltres considerem que ha estat mal negociat i que té un resultat dolent per a l’economia andorrana –per dir-ho suau– ha estat assessorat per un gabinet d’advocats de París, que ja formava part de l’equip d’assessors del govern Pintat. El bufet Darrois, Villey, Maillot, Brochier va ser contractat pel ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, pel període del 18 de novembre al 31 de desembre del 2011 –un mes i mig escàs– amb una retribució de 250.000 euros, que es desglossen en 150.000 euros d’honoraris fixes i 100.000 euros de prima d’èxit. Suposem que «l’èxit» de la negociació del CDI amb París ha suposat el pagament de la prima. A més, el contracte era renovable fins al mes de juny del 2012. Haurem de saber quina retribució suplementària ha pagat el govern de DA.

–Fa un any deien que tenien la mà estesa. ¿Ha estat recollida?

–La nostra mà estesa no ha estat recollida i amb l’única cosa que de moment sembla que, a poc a poc, anem teixint un cert acord polític per un pacte d’Estat és en el tema de les relacions amb la Unió Europea. Però més enllà d’aquest acord, és evident que les polítiques no només són molt distintes, sinó que ens volen utilitzar en el pitjor sentit de la paraula. O estem amb ells o estem en contra d’ells. Ens hauríem de limitar a ser uns escolanets disposats a aplaudir totes les iniciatives –bones, no tan bones o molt dolentes– que pugui tirar endavant el seu govern. Aquest no és el paper de l’oposició en una democràcia parlamentària.

–¿Com valoren que el Govern vulgui regular el dret de vaga?

–El que es vol és liberalitzar al màxim el mercat laboral i retallar encar més els drets socials. Si el cap de Govern ho acompanya dient: «mirin si sóc obert i progressista que farem la llei de llibertat sindical…» Poden fer la llei de llibertat sindical que sigui, però si mentrestant generen més por a la gent, malament funcionarà aquesta llei.

–En un moment difícil com aquest, ¿creu que arriben a la gent?

–Els socialdemòcrates no acabem de trobar la manera de comunicar. Ens falta renovar la nostra xarxa de confraternització amb la societat, amb les persones que viuen i treballen a Andorra, i que pateixen durament la crisi econòmica. Però llavors hi ha un altre tema, que és la dificultat d’accés del PS als informatius de la ràdio i la televisió públiques. Demanarem un recompte dels temps dedicats a cada força política i aquí comprovarem si s’assegura el pluralisme o no. També és veritat que hi ha algunes coses que discutim al Consell General que crec que no interessen a la ciutadania en absolut, però que formen part de la litúrgia d’un règim parlamentari. Hi ha certs debats que ni quan l’economia va bé són engrescadors, però és que, quan l’economia va malament, el que hem de fer els polítics és resoldre els problemes de la gent.