Diversos analistes i polítics liberals afirmen que la principal motivació que va portar l’abril de l’any passat a elegir Antoni Martí per majoria absoluta fou la de superar el bloqueig del pressupost de l’Estat que havien precisament orquestrat bona part dels candidats de DA a les eleccions generals, sota el paraigües de les seves anteriors denominacions ja sigui CR o APC.

Una majoria d’electores i electors van optar per la coalició que semblava més capacitada per sortir de la crisi política i econòmica.

Perquè, segons l’argument emprat la primavera de 2011 per donar suport a DA, el seu equip era molt competent i estava a punt per conformar l’anomena’t «Govern dels millors». Una característica que es volia presentar com a molt positiva front als errors que s’imputaven al govern socialdemòcrata.

Doncs bé, ambdues parts de l’argumentari han quedat seriosament malmeses després del primer any de govern d’Antoni Martí.

Ha quedat desmentit el mite que DA era l’agrupació política més capacitada per gestionar l’economia. Pel contrari, la política turística que ha desenvolupat el Govern és un autèntic disbarat destinat –els fets dissortadament ho demostren campanya rere campanya– al fracàs.

Catorze mesos després s’ha passat de l’engany al desengany. Antoni Martí ha fracassat en les seves promeses de reactivació de l’economia.

L’economia està avariada, la desocupació augmenta i la solidaritat recula.

En un any de govern de DA la riquesa nacional ha disminuït, les inversions, l’estalvi i el consum intern, i en conseqüència les importacions, han fet un pas enrere.

I dissortadament moltes empreses han tancat amb la consegüent crescuda del nombre de desocupats.

Ara fa quinze dies Antoni Martí es va fer aplaudir per la CEA i l’EFA, amb el President de la Cambra de Comerç exercint del que no li correspon, dient-los que assumia el document «Andorra té futur» com el full de ruta del govern de DA. Hi ha un full i una ruta, però no hi ha direcció. No se sap si pugen o si baixen.

Tant és així que es comença a comprovar que el govern «dels millors» ha esdevingut un estrany equip automobilístic.

La seva especialitat és accelerar quan el vehicle està en punt mort.

I ara els arriba la torna del que van propiciar del 2009 al 2011. Van voler fer fora el govern dels socialdemòcrates i ho van aconseguir. Van reunir una gran majoria.

Mentrestant, en els seus primers catorze mesos de govern, s’ha confirmat que, per aquell que no sap on va, no hi ha vents favorables.

Deu ser per això que es comprova a les sessions del Consell General que el govern de DA, incapaç d’il·luminar el país amb una proposta de futur, s’esmerça apassionadament a la tasca d’enfosquir el passat.

Tant en la rèplica del cap de Govern a la meva intervenció durant el debat d’orientació política, el dia 8 de juny, com en l’arrogant resposta del ministre d’Afers Exteriors al conseller general socialdemòcrata David Rios, en el debat del dia 12 de juliol sobre el conveni de delimitació de la frontera amb França al Pas de la Casa, apareix la desqualificació per l’herència suposadament rebuda dels socialdemòcrates.

Denigrar l’herència rebuda pot comportar petits avantatges de politiqueria. I val a dir que en aquesta disciplina «acadèmica», Antoni Martí disposa d’un diploma cum laude.

Es tracta d’intentar fer forat en l’adversari socialdemòcrata, imputar-li la responsabilitat dels sacrificis necessaris i provar de col·locar-lo a la defensiva. Amb aquesta tàctica, prou tronada, el govern de DA intenta guanyar temps pensant que li servirà de disfressa per dissimular els incompliments de les seves promeses i compromisos electorals.

La seva arrogància els fa pensar que podrien arraconar l’oposició socialdemòcrata. En la qüestió de la seguretat social ja han tallat el mínim consens social i polític necessari per a fer reformes dures. Un consens que necessiten fins i tot les majories més absolutes.

Per a dissimular la seva inoperància a l’hora de redreçar l’economia, han construït un diagnòstic pobre i equivocat de la nostra etapa de govern. Per a distanciar-se dels governants anteriors ens pretenen desacreditar –Antoni Martí ho va reconèixer expressament en una roda de premsa– però per a intentar-ho estan propiciant receptes inadequades.

L’error de voler matxacar «l’herència» els pot conduir al de destruir l’inventari.

El problema no és l’herència sinó els hereus, Antoni Martí i «els millors», disposats a portar a Andorra a una regressió social de trenta anys.

El gran argument amb el que es juga és la pèssima situació econòmica i la gran desocupació existent. Amb aquestes cartes es pretén superar el mal flaire que desprenen projectes com el de l’Heliport, la modificació de la normativa urbanística amb el regal de la cessió obligatòria als terratinents o, cada dia més, l’obertura de l’economia a la inversió estrangera.

La gran pregunta és: ¿aquestes propostes de DA són una inversió de futur o és tornar a ensopegar en la mateixa pedra que ens ha fet caure en el pou en el que ens trobem?

La resposta és que es busquen sortides ràpides i efectistes que portin diner fresc per alimentar la màquina del «totxo-poder polític» i es descarten opcions de fons i de futur per a tots.