Ja estem a ple estiu i, com cada any, pendents dels incendis que assolen hectàrees i hectàrees de bosc a la costa mediterrània. Incendis terribles que deixen per allà on passen un rastre de negror i destrucció que el paisatge triga decennis per tornar a recuperar, això en cas que s’acabin recuperant, ja que molts dels paratges assolats mai tornaran a ser com eren.
I al nostre país, què? Tenim el sentiment i la seguretat que a Andorra aquest perill no el tenim i que és impossible que els nostre boscos puguin cremar com ho fan els de la conca mediterrània. Però aquesta sensació és justificada?
A Andorra feia segles que no hi havia tant de bosc i aquest no arribava tan a prop dels nuclis urbans. L’ús de la llenya com a únic combustible per cuinar o escalfar les cases en el més cru de l’hivern havia fet que els nostres avantpassats anessin tallant tot tipus d’arbres per aconseguir la tan preuada fusta. El fet que haguem abandonat la fusta i el carbó i ens haguem passat a l’energia fòssil provinent del petroli, ha fet que els boscos a poc a poc hagin tornat a expandir-se.
El fet que ja no utilitzem massivament la llenya com a recurs energètic ha provocat un altre problema. Molta de la fusta que s’utilitzava provenia de la neteja dels boscos que permetia tenir el sotabosc net de combustible en cas d’incendi. Actualment aquesta pràctica ha quedat relegada a actuacions temporals i minoritàries efectuades per alguna administració en àrees molt concretes.
El fort vent que ha bufat aquest any a Andorra, a inici de gener i de febrer (aquest darrer ha obligat a suspendre una prova de la Copa del Món femenina d’esquí), ha arrencat infinitat de pins i avets i ha fet que els nostres boscos estiguin plens d’arbres caiguts, alguns repenjats sobre els que han pogut aguantar les tempestes de vent o altres ajaguts sobre el sotabosc. Pràcticament tots els nostres boscos estan afectats i passejar-se fent una excursió per camins que hi transcorren permet veure i fer-se a la idea del perill que suposarà el fet que tots aquests arbres caiguts s’assequin.
D’incendis a Andorra n’hi ha hagut. A la solana d’Encamp fa dos anys es va iniciar un incendi fruit d’un llamp de tempesta. La ràpida actuació de l’helicòpter i dels bombers va fer que quedés en una petita anècdota. Més greu va ser l’incendi provocat quan algú va llançar una burilla des d’una cabina del Funicamp. El foc va prendre i es va escampar muntanya amunt molt ràpidament. Finalment es va extingir quan va arribar al llom de la muntanya. Fins i tot, la marca de la cremada es veia clarament des de Santa Coloma. El comú d’Encamp va haver de fer un seguit d’actuacions plantant pins per tal d’eliminar la ferida que va deixar el foc. El que ha passat i sobretot, el que no ha passat, em fa pensar en la sort que hem tingut fins ara.
Els buscadors de bolets saben molt bé com va anar la temporada anterior, que pràcticament no se’n van fer a causa de la sequera que va patir el país durant els mesos de primavera i estiu del 2011. Aquest hivern no ha anat millor i únicament gràcies a unes fortes nevades a final de temporada es va poder acumular una mica d’aigua a les nostres muntanyes. L’estiu d’aquest any tampoc permet massa alegries quant a les precipitacions que estan caient. Per tant, hem de ser conscients que tenim un bosc força sec, amb molts arbres caiguts i un sotabosc sense netejar.
Per les circumstàncies provocades per la sequera i per les tempestes de vent, però també per l’abandonament de la pràctica ancestral de treballar el bosc, és imprescindible que tornem a cuidar els nostres boscos. Són necessàries les neteges del sotabosc i eliminar els arbres morts o caiguts que poden esdevenir combustible en cas d’una guspira. No ens podem permetre que un país turístic com el nostre pateixi un incendi que cremi una muntanya de qualsevulla de les nostres valls. Seria el pitjor aparador que podríem presentar. Cal que prenguem consciència que hem d’invertir en la prevenció d’incendis forestals ja que evitarà que algun dia ens haguem de lamentar.
Els pagesos i els ramaders tenen molt a dir sobre la manera de cuidar els nostres boscos. És imprescindible comptar amb ells. Actualment tenim persones sense feina contractades per Govern per fer tasques de suport a l’administració que, ben formades, també poden fer bona feina en aquest sentit. Els comuns que acostumen a contractar joves durant l’estiu poden col·laborar en la recollida de llenya en els respectius boscos comunals. Finalment, a nivell econòmic no veuria malament que es destinés una partida d’Andorra Turisme per donar suport econòmic a aquest projecte en concordança amb la campanya de promoció de les nostres activitats de muntanya que s’ha engegat aquest mes de juliol.
