Onze anys de negociacions han calgut per tancar els límits fronterers amb França. Finalment ahir el Consell General hi donava el vist-i-plau, encara que amb l’abstenció dels representants del grup parlamentari socialdemòcrata.
El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va explicar que les negociacions es van fer conjuntament pels límits fronterers i per la gestió conjunta del recurs d’aigua de la conca hidrogràfica de les fonts de l’Arièja, i es va mostrar «convençut» que d’aquestes negociacions se n’havien aconseguit «uns acords equilibrats», amb avantatges i concessions per les dues parts. La portaveu del grup parlamentari demòcrata, Meritxell Mateu, també va opinar que s’havia arribat a un «terme mig» i que l’acord representa «el punt i final amb satisfacció als temps de litigis».
Però des de les files socialdemòcrates no ho veuen així. De fet, el conseller David Ríos va qualificar l’acord de delimitació fronterera de «nefast», en el qual Andorra hi perd unes 26,5 hectàrees de territori, que venen a ser «uns 53 camps de futbol». Ríos va opinar que el Govern s’havia «precipitat» per arribar a l’acord, i que això «és perjudicial». Al seu entendre, caldria haver esperat a tenir «l’opció per tenir un millor resultat». Així, va acusar el Govern «d’haver tirat pel dret», i va valorar que en aquesta ocasió es «podia haver esperat, no hi havia pressa». Així va justificar l’abstenció dels consellers socialdemòcrates en l’acord sobre els límits fronterers, doncs alhora es valora el fet que s’hagi tancat el litigi amb França.
Saboya va convidar els socialdemòcrates a votar en contra l’acord si realment el consideraven dolent: «si no hi estan d’acord, tinguin la valentia de votar-hi en contra». Del contrari, el ministre va avisar que hauria d’interpretar les paraules de Ríos com un «excés verbal», i que aquests «en diplomàcia no són bons». Així va aprofitar per lamentar «l’herència» rebuda –«el cansament de l’interlocutor» provocat pels silencis i la manca de diàleg. En aquest mateix sentit, va criticar que s’hagués deixat entendre a França que els interessos parroquials havien quedat per sobre dels nacionals, doncs en una web del govern francès es deia que Andorra havia demanat més temps per poder parlar amb el cònsol major d’Encamp. Saboya va deixar clar que no criticava al cònsol, sinó que s’hagués deixat passar per davant de l’interès nacional el parroquial.
Finalment, va agrair als consellers generals de les parròquies interessades que votessin a favor de l’acord.
ACORD PER LA GESTIÓ DE L’AIGUA / Malgrat l’oposició a l’acord fronterer, els socialdemòcrates es van mostrar favorables al resultat de la negociació per la gestió de l’aigua de la conca hidrogràfica de les fonts de l’Arièja. Per aquest acord s’estableix la gestió conjunta i seguint els criteris més estrictes i «exemplars de preservació del medi ambient», segons Saboya.
