Ja se sap que la gratitud és una qualitat humana, però, com tot, portada a extrems, té el seu perill. M’explico: ja ningú ignora com d’útils van ser els poders fàctics andorrans a l’hora d’empènyer DA cap al Govern.
De fet aquest quart poder, que es diu que és la banca, va ajudar a Demòcrates per Andorra a obtenir la majoria aclaparadora amb la qual aquesta força política, que òbviament avui és majoritària al Consell General i ha format sola el Govern, va ser elegida. Però malgrat la ciutadania andorrana s’hagi de conformar amb el Govern que mereix, el preu que ara li pretén fer pagar l’Executiu és massa alt.
Davant la vènia de DA als recàrrecs establerts pels bancs andorrans als pagaments amb targeta de crèdit, d’un costat, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, exercint la nostra responsabilitat de representants elegits d’un 35% de ciutadans i ciutadanes, va plantejar el dia 19 d’abril un seguit de preguntes orals al Govern per saber per quina raó i en quines condicions s’ha arribat fins als gravàmens que vénen a perjudicar la utilització de les targetes de crèdit per efectuar pagaments en un moment tan poc oportú com el present. D’una altra banda el Grup Parlamentari Socialdemòcrata proposa una llei que congeli durant dos anys la decisió presa en relació a les comissions i eviti així la seva aplicació durant aquest període.
La nostra sorpresa ha estat majúscula quan hem sentit de boca del cap de Govern els arguments sota els quals es pretén escudar DA per justificar el seu tàcit recolzament a l’augment de les comissions bancàries. Unes comissions que, pel que sembla, pretén deixar que prosperin lliurement, tot i manifestant que no els ha semblat una decisió oportuna.
AMB LA MÀXIMA objectivitat, i abans que la demagògia de DA no s’accentuï, convé denunciar públicament el pretès argument de moment tímidament apuntat pel cap de Govern, que l’acord monetari recentment signat no permetria al Principat d’Andorra dur a terme el que proposa el Grup Parlamentari Socialdemòcrata, en el sentit de no augmentar les comissions per pagaments amb targetes del crèdit del país. Aquesta afirmació del cap de Govern no és certa.
Contrastar que des de DA no s’ha dit la veritat afirmant que no és possible congelar les comissions bancàries relatives a la utilització de les targetes de crèdit és tan simple com consultar el BOPA que va ser publicat el dia 22 de desembre de l’any passat i llegir-hi que:
1.–L’acord monetari estableix en el seu «Annex: Actes jurídics a aplicar» (BOPA núm. 79, any 23, de 22.12.2011 pàg. 4863) que la directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell del 16 de setembre del 2009 sobre l’accés a les activitats dels establiments de diner electrònic només s’ha d’aplicar a Andorra quatre anys després de l’entrada en vigor de l’acord, el que situa la efectiva aplicació al dia 1 d’abril del 2016;
2.–La mateixa Directiva 2009 pel que fa a l’accés a l’activitat de les entitats de diner electrònic i el seu exercici així com la supervisió cautelar d’aquests establiments, tan sols serà d’aplicació a Andorra el primer d’abril del 2016 (pàg. 4864 del BOPA);
3.–La Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell del 13 de novembre del 2007 relativa als serveis de pagament en el mercat interior no serà tampoc d’aplicació a Andorra fins el primer d’abril del 2016 (pàg. 4864 del BOPA); i
4.–La recomanació 97/489/CE de la Comissió del 30 de juliol del 1997 relativa a les operacions efectuades mitjançant instruments de pagament electrònic no serà d’aplicació a Andorra fins el primer d’abril de 2018, d’aquí a sis anys (BOPA, pàg. 4866).
Tot això em porta a concloure que ni el senyor Martí en primera persona, ni tampoc el Grup parlamentari DA no podran fer servir l’acord monetari com un amagatall aquest any 2012, perquè no hi ha dubte que, fins el primer d’abril del 2016, és a dir fins d’aquí quasi quatre anys, no serà d’aplicació en els aspectes citats, i que trigarà fins a gairebé sis anys a aplicar-se a determinats aspectes de les operacions efectuades mitjançant instruments de pagament electrònic.
I COM que queda clar que és el 2012 i el 2013 –i no el 2016 ni el 2018!– que cal afrontar la problemàtica, la demagògia intentada no serveix. En conseqüència, si DA vol rebutjar una proposta positiva socialdemòcrata, destinada a donar suport al comerç i l’hostaleria, ho haurà de dir sense buscar excuses infonamentades.
El coratge polític és sempre important, però en moments crítics i de crisi, ho és més encara. I les veritats també. Tots recordem que, quan el senyor Martí va ser elegit, va assegurar que governaria pels 70.000 ciutadans d’Andorra. Malauradament està passant a fer-ho només pels 700 que conformen l’elit fàctica que tant li va venir en ajuda, en detriment de tots els altres.
