No sóc un expert en matèria de turisme, però tothom que viu a Andorra acaba familiaritzant-se amb aquest negoci que tants beneficis ens reporta. Em dóna la sensació que estem fent tombs, que sempre es parla del mateix i que sempre vénen els mateixos. Volem turisme de qualitat i oferim preus de basars; els hoteleres es queixen però s’obren nous hotels, i els comerciants amb l’aigua al coll però els lloguers no afluixen per deixar respirar.

En fi, ja tenim Andorra Turisme perquè ens inspiri. De moment es carrega les quatre oficines de turisme, les ambaixadores que havien de fer d’Andorra el destí ideal, les vacances de somni. Els seus motius tindrà Betim Budzaku, que pel que vaig sentir al recent congrés de neu té les idees molt clares sobre la nova política de comunicació. Però hi ha alguna cosa que em fa dubtar. Mirin, a Catalunya ja ens coneixen prou, i l’oficina és una motiu de decoració que sobra. A Brussel·les, ¿que volen que els hi digui? Pocs belgues es veuen per Andorra. Però a Espanya –excloent Catalunya– i a França els necessitem per molt que ara ens hem encapritxat dels russos. Potser locals més modestos, més sobris, menys pompa… Però, ¿res de res?

Ja, com sempre ens vendran la moto que les empreses privades faran millor la feina, que en saben més, però al final acabem pagant més i els diners se’ls emporten els de fora.

Més agressivitat. ¿Què vol dir? Rebentar preus, potser. Ens situarem al nivell de Tunísia, on surt més barat viure en un hotel que a casa. Media Mark tornarà a fer aquella publicitat de «yo no soy tonto» en referència a Andorra. Competitivitat, sí, diferencial també, però amb límits.

Crec que em moriré entre la massa esperant el turisme de qualitat carregat de diners a les butxaques. Que parlin els hotelers, que estan fins al monyo de les liquidacions, de què hotels de cinc estrelles facin de fonda, i ara les oficines.

No m’hi pronunciaré més. Vull conèixer els motius. Però per canviar d’estratègia s’ha d’estar molt convençut, molt segur, perquè sigui el sector que sigui, al final tots mengem gràcies al turisme, a l’espera que les grans empreses desembarquin a Andorra.