El Grup parlamentari socialdemòcrata no comparteix la defensa que el Síndic faci de la Llei 2/2012 del 15 de març de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal.
Els socialdemòcrates, que no van votar la Llei el dia 15 de març, volen precisar que el Síndic defensa en aquesta qüestió els criteris de la majoria de DA al Consell General.
Després de l’adopció, el 15 de març de la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, el conjunt d’associacions i sindicats que formen part de la plataforma sindical de la Funció Pública han interposat, el dimecres 4 d’abril, una demanda per vulneració al dret fonamental a la llibertat sindical. La tramitació d’aquesta demanda, pel procediment urgent i preferent previst en l’article 41.1 de la Constitució, contra l’acord del Consell General del 15 de març del 2012 pel qual es va aprovar el projecte de llei de DA, amb els vots en contra del Grup parlamentari socialdemòcrata, ha fet que la Batlle de guàrdia que va rebre la demanda el dia 3 d’abril n’ha donat trasllat al Consell General. La Batlle ha emplaçat el Consell General “… per tal que en un termini de set dies naturals a comptar de la notificació…” al·legui “… tot allò…” que tingui per convenient.
En conseqüència el Síndic General ha de presentar al·legacions en defensa de la llei, votada per la majoria de DA, com a molt tard el dia 11 d’abril, dimecres.
Davant d’aquest procediment judicial, el Grup parlamentari socialdemòcrata vol precisar:
1) Les al·legacions que formuli el Síndic General, o el seu mandatari, en defensa de la Llei 2/2012 de 15 de març es derivaran de la seva missió institucional –i també política– de fer prevaler les Lleis adoptades per la majoria del Consell General.
Tanmateix, el Grup parlamentari socialdemòcrata que no compartia els plantejaments del projecte de llei del govern de DA i, en conseqüència, va votar en contra de la seva adopció, tampoc no pot compartir els arguments que pugui emprar el Síndic a l’hora d’al·legar en favor de la plena constitucionalitat d’una llei que ell, com a membre del Grup parlamentari de DA, va votar.
No solament no els pot compartir sinó que vol fer pública, expressament, la seva discrepància amb aquella defensa que esdevé així, de manera ben transparent, una defensa institucional però subordinada al plantejament polític de la majoria parlamentària de DA.
2) Durant la tramitació parlamentària del projecte de llei el Grup parlamentari socialdemòcrata es va negar a participar en un simulacre de concertació per la qual cosa cap conseller general socialdemòcrata no va assistir a una reunió que la presidenta de la comissió legislativa d’Interior va voler convocar per, teòricament, “escoltar” els sindicats de treballadors i treballadores de la Funció Pública.
En conseqüència, el Grup parlamentari socialdemòcrata considera que qualsevol referència a la reunió esmentada s’ha d’entendre de facto com una reunió entre la plataforma sindical i els consellers generals del Grup parlamentari de DA que són membres de la comissió legislativa d’Interior
3) El dia 15 de març, en el decurs del debat del projecte d’aquella llei en seu parlamentària davant el ple del Consell General, el portaveu del Grup parlamentari socialdemòcrata, Gerard Barcia, ja va deixar ben assentada l’oposició del nostre grup parlamentari a aquella norma.
Oposició que recolzava, també, en els dubtes quant a la constitucionalitat del projecte en constatar –i així ho va dir el conseller Gerard Barcia davant el ple del Consell General– que qüestions pròpies d’una llei qualificada, en la mesura que afectaven drets i llibertats, fossin tractades per la majoria de DA mitjançant la tramitació d’una llei ordinària.
4) Tota aquesta qüestió demostra abastament que els discursos pretesament il·lusionadors invocant unes suposades “formes” més conciliadores i negociadores s’han topat, de front, amb el programa amagat de DA: culpabilitzar la Funció Pública de l’endeutament promogut i beneït per DA en les seves anteriors denominacions (PLA i Coalició Reformista). DA és, aquí també, presonera dels seus compromisos amb l’ABA i la CEA.
Andorra la Vella, 9 d’abril del 2012