Algú va qualificar la pujada de sou de les cònsols d’Escaldes i Sant Julià com una immoralitat. No ho crec, que sigui una immoralitat, més aviat es tracta de manca de tacte i de sensibilitat. Hi ha d’altres aspectes de la vida pública que en moltes ocasions no es qüestionen i que sí són una immoralitat. ¿No és una immoralitat carregar dinars i sopars en actes de representació de Govern o dels Comuns sense reparar en les despeses?

¿No és una immoralitat cobrar factures unflades a l’Administració? ¿No és una immoralitat que els serveis de l’administració no hagin de fer la seva feina perquè es contracta una empresa externa que cobra per fer-la? ¿No és una immoralitat que serveis públics que funcionen molt bé siguin privatitzats per donar-los a una empresa creada per beneficiar-se’n? ¿No és una immoralitat cobrar comissions? També a la vida política hi ha actuacions recriminables com ara bloquejar durant dos anys l’acció d’un govern per aconseguir rèdits polítics a expenses de fer malbé la situació del país. I en les relacions laborals ¿no hi ha pràctiques rebutjables com pagar sous més baixos que el establerts o no pagar les hores extres? ¿No és una immoralitat pagar sous més baixos a les dones pel fet de ser dones? En les relacions comercials hi ha hagut pujades que sí que mereixen el qualificatiu d’immorals, com ara l’augment fictici dels preus dels pisos durant els anys del boom constructor i immobiliari. ¿No és també una immoralitat intentar vendre aquests pisos a gent que guanyava el salari mínim o tenia un sou insuficient però a la que el banc estava disposat a prestar el que fos per retenir clients o fer-ne de nous i aconseguir beneficis més grans? ¿No és una immoralitat voler treure un benefici del 300,400, 500% en la venda comercial? ¿No és una immoralitat demanar la intervenció de l’estat quan els negocis van malament i rebutjar-la quan van bé? També en la responsabilitat personal hi ha actuacions incorrectes com ara agafar una baixa o perllongar-la innecessàriament. ¿No és una immoralitat tenir fills i deixar-los plantats perquè s’ha començat una altra relació? I en el camp social ¿no és una immoralitat tenir conciutadans que viuen per sota del llindar de la pobresa, quan malbaratem menjar, roba o mantenim pisos buits? Els sous del cònsols és una mera anècdota en mig de massa pràctiques incorrectes en tots els àmbits.