El 2012 serà l’any de l’engany. L’any on amb l’excusa de la crisi i del patriotisme, els més febles patiran encara més i els més afortunats continuaran gaudint dels mateixos privilegis. Em revolta veure com les coses no canvien mai. Em revolta veure com els andorrans patim del síndrome d’Estocolm. Els diferents governs de dreta ens maltracten cada dia més, però en eleccions, quan s’ha de dir «prou», ens hi posem apòsits i els tornem a votar, no els denunciem mai, els ajudem a assolir els seus objectius!

Però jo sóc d’aquestes que no perd mai l’esperança de què un dia o l’altre la gent obrirà els ulls i estarà disposada a no deixar-se fer més i votarà en contra del seu agressor, dels que han portat Andorra on està ara i fan pagar els que no poden! Jo hi crec i per això lluito.

Patriotisme, quina paraula més maca per abusar de la confiança de la gent! I la gent, per resignació, està convençuda que ho ha de fer! Això sí, en la definició taronja de «patriotisme» es deixa el temps necessari als amics i aliats polítics rics per fer els canvi necessaris per no haver de ser patriòtic envers el nostre país sinó que únicament envers els seus comptes bancaris.

¿I els funcionaris? ¿I els treballadors del SAAS i de RTVA? Aquests que siguin patriòtics ara i quan hi hagin impostos, patriotisme x2! Que paguin per ells i pels rics que no ho faran perquè la llei els hi haurà permès!

Però jo no em resigno, no si val dir que la «llei ho permet», quan una llei no és bona es canvia, sobretot quan es té la majoria absoluta!

Però el que trobo més trist, és que aquest patriotisme selectiu afecti als més petits, que els nens hagin de contribuir en reemplenar les arques de Govern quan els que hi han passat més de 14 anys s’han dedicat a buidar-les, que ells també paguin per tots els que no pagaran i que per «culpa de la crisi» aquest any, el Govern no hagi fet regals de Nadal als nens. Quin estalvi deu haver fet! Segur que amb aquests diners podran pagar el càrrec de confiança de turisme, o l’augment salarial dels representants al consell de la CASS, o les obres del Túnel dels Dos Valires, o la desviació de Sant Julià.

Per tant quan llegeixo aquestes declaracions, «un Govern seriós està per fer complir la llei, està per fer favors a la ciutadania en la seva globalitat, però no per fer favors a ningú», ho sento però em revolto encara més! La ciutadania en la seva globalitat comprèn els treballadors de les botigues afectats pels nous horaris comercials, als seus fills que per culpa d’aquests horaris viuran una infantesa d’escola bressol, als funcionaris i treballadors de parapúbliques que han de baixar el cap si no volen rebre un clatellot a més a més de les retallades salarials.

Com sempre paguen els més petits, però els que tenen terrenys i cobren ajuts quan no els necessiten, els que s’embutxaquen milionades en fer obres faraòniques desproporcionades, els que posen ambulàncies privades per enriquir un familiar, els alts càrrecs vitalicis que són intocables, els que han cobrat durant anys com a funcionaris i no ho són… Aquests són els que formen la ciutadania que gaudirà dels favors del Govern!

És per això que deia i seguiré dient els propers quatre anys que Andorra necessita passar pàgina i iniciar una nova etapa de transparència, de mans netes, de polítics sense interessos personals.

Aquest engany no fa més que refermar-me amb el meu compromís amb Ordino i amb Andorra. I, sobretot, amb la democràcia. Amb els diners de tots no s’hi juga. Queden quatre anys però estic convençuda que el canvi arribarà.