Vuit mesos després que l’autoproclamat «humil servidor d’Andorra» guanyés les eleccions generals comença a quedar clar que la crisi econòmica, que el va ajudar a guanyar, junt amb l’empenta indissimulada dels poderosos interessos econòmics financers i immobiliaris, també contribueix a deixar en evidència que DA tenia un programa amagat.

El full de ruta que apareix és retallar els sous dels funcionaris, rebaixar les prestacions dels assegurats cotitzants de la CASS i, això sí, aconseguir que els rics no paguin gaires impostos.

La caixa dels trons de comunicació oberta amb el discurs de la por del 19 de setembre, escenificat a la Televisió per Antoni Martí, ha permès comprovar que la línia d’horitzó del Govern de DA és preservar els privilegis i interessos dels sectors que més s’han beneficiat del creixement econòmic i menys han contribuït a la caixa pública.

En relació a aquestes qüestions d’actualitat, les pàgines de EL PERIÒDIC D’ANDORRA han publicat aquests dies dues opinions que comparteixo.

El divendres 18 de novembre del 2011 l’economista Anna C. preguntava: ¿Fins quan ens quedarem asseguts? I ens deia que des del seu punt de vista «cap proposta presentada per l’actual executiu fins a la data contempla aquesta justícia distributiva».

En l’edició d’ahir EL PERIÒDIC D’ANDORRA publicava un Torn de paraula de la funcionària pública Sílvia Codina Moliné que preguntava: «¿A què esperem a instaurar d’una vegada per totes un sistema d’imposició directa?»

Ho preguntava amb paraules clares i sentides que ens venien a recordar, de manera precisa i directa, el que diu l’article 37 de la Constitució: «Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals».

Però la política del govern de DA va exactament en la direcció contrària d’aquest precepte constitucional.

Ho hem comprovat la setmana passada a la comissió de Finances i Pressupost del Consell General a l’hora de plantejar les nostres esmenes contraposades a les propostes del Govern de modificar –retallant a la baixa– les tres lleis d’imposició directa votades el mes de desembre del 2010.

Per a DA es tracta d’emprar la seva àmplia majoria per a fer-nos empassar unes modificacions que retallen els principis essencials de la normativa tributària aprovada el mes de desembre de l’any passat pel Consell General.

Les propostes de DA van adreçades a rebaixar el nombre de persones que hauran de tributar el 10% dels beneficis i a retallar les possibilitats de controlar l’evasió fiscal. Unes propostes que ens volen fer aprovar a corre cuita, demà mateix, per fer estalviar impostos a les grans fortunes del país.

I ho volen fer, sense dissimular, al mateix temps, gairebé en unitat d’acte, que congelen i retallen sous dels funcionaris i que rebaixen les prestacions d’aquells «que sí que tenen necessitats a cobrir», en paraules de l’economista Anna C. publicades a EL PERIÒDIC D’ANDORRA del 18 de novembre del 2011.

Comencem a comprovar les conseqüències d’aquest xec en blanc donat, per majoria absoluta, a una agrupació política que mantenia l’opacitat del seu programa.

Fort amb els febles, tou amb els poderosos.

El «govern dels millors» d’Antoni Martí fustiga els perceptors de prestacions de la seguretat social, molts d’ells febles entre els febles, mentre no té inconvenient a eliminar l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques per aquells agents immobiliaris que no facin més de cinc transmissions de béns immobles durant un any.

No era això el que s’esperava de les primeres paraules dels dirigents de DA, plenes de promeses de governar per a tothom i de mantenir el model social andorrà.

Ja se’ls ha vist el llautó.