El dia 7 de novembre la cònsol major de Canillo va ser entrevistada al programa Ara i Aquí de Ràdio Nacional d’Andorra, i en referència a la seva continuïtat en la política comunal va emetre un parer que crec que no em pertoca valorar en relació a la seva veracitat. L’endemà, al programa Vox Populi de la mateixa emissora, curiosament, va comparèixer la subsíndica general, la qual va voler respondre i matisar les anteriors declaracions de la mandatària comunal.

I aquells que vam sentir aquesta darrera vam poder comprovar que ho va fer des d’una vehemència i una agressivitat partidistes i tendencioses, desvetllant continguts interns de la comissió encarregada de formar candidatura de DA a Canillo que no eren dignes de fer-se públics.

En relació a les manifestacions de la subsíndica Mònica Bonell, entenc que el conseller general que sóc no solament té el deure sinó també l’obligació d’expressar-se al respecte, ja que la Sindicatura és l’òrgan de màxima representació del Consell General i la subsíndica en forma part indissociable i permanent, i doncs també em representa a mi i al meu Grup parlamentari.

Que jo recordi, és la primera vegada que un/a subsíndic/a surt a corre cuita en un mitjà de comunicació a desmentir un altre responsable institucional, per un tema que no afecta en res el Consell General.

M’ha sorprès veure com s’ha trencat la línia d’actuació i coherència de la Sindicatura que, per més que els seus membres formin part d’un partit polític, té com a missió principal la representació del Consell General des de la dignitat i la sobrietat.

Si la subsíndica hagués entès i interpretat correctament el seu encàrrec polític, ja no hagués hagut de participar mai en una comissió electoral per designar candidats comunals a la parròquia de Canillo.

Andorra passa per un moment prou delicat com perquè responsablement no es confongui la política amb les tafaneries i les xarloteries. Seria recomanable, pel bé de tots, que el qui o els quins van fer possible que aquesta senyora fos investida subsíndica General saldessin el que comença a esdevenir un greuge important per a la bona imatge del Consell General.

Fa dies que podem llegir al seu facebook i twitter comentaris més o menys encertats, i, en tot cas, a tort i a dret, escrits en hores laborables. És inacceptable i em molesta a ultrança ja que amb els diners de tots li paguem les hores, i mai més ben dit, a preu d’or. Més targeta de crèdit, telèfon mòbil, i quan s’escau, fins i tot, vehicle oficial de funcions amb xofer.

La notorietat no s’aconsegueix, per més que hom vulgui ser present a tots els mitjans i els fòrums socials i polítics possibles, ni traient més costats que costelles. Sinó que s’aconsegueix elegantment amb treball, discreció i eficàcia.

L’any 1993 la Constitució va resituar la Sindicatura en l’únic i important rol de conduir i representar el Consell General, de tal manera que la va voler apartar de picabaralles polítiques i més quan són estèrils.

I fins a l’inici d’aquesta legislatura sembla que això s’havia anat respectant, però malauradament ara s’ha trencat.

Seria bo que plegats vetlléssim per no malmetre un dels pocs òrgans que ha sabut estar i guardar una prestància més enllà de les ideologies i de les discrepàncies personals. De no ser així, més tard o més d’hora, el conjunt dels actors polítics amb les ciutadanes i ciutadans que conformem l’Estat Andorrà, ens haurem de replantejar la idoneïtat de continuar mantenint la configuració de certes institucions, que ens costen molts diners i ens aporten ben poca cosa, vist que algun dels seus titulars pot emprar bona part del temps a fer ostentació partidista i safareig.