La llista del patrimoni mundial de la Unesco compta 936 béns: culturals, naturals i mixtes. Entre ells trobem la Gran Muralla de Xina, els temples de Ramsès II, el Taj Majal, el Parc Nacional del Grand Canyon, el Mont Saint-Michel i …la Vall del Madriu-Perafita-Claror.

L’any 2003, el Govern i els quatre comuns amb territori a la Vall, tècnics i associacions de la societat civil van treballar intensament durant un any per elaborar un dossier de presentació a la Unesco; culminant l’any 2004 amb el reconeixement tant desitjat. La Vall del Madriu-Perafita i Claror passava a fer part de la llista del patrimoni mundial.

A més de garantir la preservació del bé, aquest reconeixement, ben aprofitat, havia de millorar sense cap dubte l’atractiu turístic de la zona i del país, esdevenint una sensacional eina de màrqueting internacional.

Una bona gestió i una explotació sostenible dels béns reconeguts per la Unesco repercuteixen en beneficis turístics i econòmics pels propietaris privats dels béns, per les administracions i per tot el país evidentment. Ara bé, per a assolir aquest objectiu era necessari, tal i com reclama la Unesco, any rere any, un bon pla de gestió.

Per causes obscures i recargolades, set anys després d’entrar en la llista del patrimoni mundial de la Unesco, encara no tenim enllestit el famós pla de gestió fent que no es pugui aprofitar la notorietat de la nostra vall més famosa, procurant que no es facin moltes de les necessàries intervencions de manteniment i de vigilància de la Vall i del seu contingut.

Aquest estiu, el cap de Govern, dies abans d’haver nomenat el Sr Albert Esteve com a ministre de Cultura, donava per tancat el procés d’elaboració del Pla de Gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Aquest procés havia de culminar amb la seva aprovació per part dels quatre comuns implicats.

Sorprenentment, o no, dilluns 17 d’octubre passat, ens assabentàvem que des del Govern s’havia emès un informe «favorable» demanant certes modificacions a l’esmentat pla de gestió entre elles, la rectificació de la incoherència de l’article 47, que ja havia estat denunciada pel conseller comunal de l’oposició a Escaldes-Engordany, Francesc Casals.

Ara bé, en el Pla de Gestió, tal i com quedarà si aproven els quatre comuns les recomanacions del Ministeri de Cultura, hi trobem unes quantes mancances. No entenem l’absència total del Govern en la Comissió de Gestió en la qual només hi han quatre membres: un representant de cada comú. No ho entenem tenint en compte que aquesta comissió és la única habilitada per exercir totes les competències atribuïdes en el pla de gestió: conservació, gestió, difusió, desenvolupament sostenible i acreixement del patrimoni natural i cultural de la Vall.

Incongruència encara més gran, sabent que el Pla de Gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror tracta en el Títol I anomenat Objectius del Pla de Gestió, de la preservació, el manteniment i la revitalització del medi natural. Parlem de l’obligatorietat de vetllar per a la quantitat i qualitat de les aigües, de la protecció de la fauna i de la flora; voldria recordar que les competències sobre els rius i medi aquàtic, agricultura, caça i pesca són exclusives de Govern.

Per tot això, ¿com es pot explicar que no hi hagi cap membre del Govern en el màxim òrgan executor del Pla de Gestió?

Voldria rememorar també la Declaració institucional per a la protecció, ús i gestió sostenible de la vall anomenada Carta de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, signada el 29 de gener del 2003, i que va ser un dels arguments importants per a què la Unesco reconegués la nostra vall com a Patrimoni Mundial. Va ser signada pels ministres de Cultura i de Medi Ambient d’aquell moment, que avui són consellers generals del grup parlamentari que dóna suport al Govern, així com pels cònsols de les quatre parròquies de llavors, un dels signants, cònsol menor, avui candidat a cònsol major a Andorra la Vella per DA. Els signataris d’aquell compromís d’Andorra fora de les nostres fronteres declaraven en el punt tres: «Que la vall del Madriu-Perafita-Claror és una unitat natural i cultural que no admet la segregació d’actuacions, i que només pot ser gestionada de forma global i unitària, garantint la representació i la participació activa de totes les parts amb interessos directes a la vall mitjançant una única estructura orgànica que garantirà la salvaguarda i la valorització del patrimoni natural i cultural, material i immaterial de la vall del Madriu-Perafita-Claror, assegurant que el criteri de gestió integral, el principi de sostenibilitat, la prevalença de l’interès públic, i el sistema de qualitat integral s’apliquin a tota la seva Àrea».

¿És possible i acceptable obviar aquest compromís institucional de cara a la Unesco en què queda clara la voluntat de gestionar la Vall del Madriu-Perafita-Claror de forma global i unitària?

Per acabar, també, sobta constatar en el Pla de Gestió validat pel cap de Govern aquest estiu i ara pel Ministeri de Cultura, que tampoc s’han tingut en compte les diverses recomanacions de la Unesco que demanen una millor definició de la zona tampó, de les zones de la Vall, un inventari complet de les estructures construïdes, un inventari de la fauna de la zona, de les pràctiques agrícoles, pastorals, els impactes del canvi climàtic… I tot això, sabent que la data límit que ens imposa la Unesco és l’1 de febrer del 2012.

Per tant, tal i com ho vaig fer davant del Consell General en la darrera sessió de control al Govern, el dia 3 de novembre, voldria acabar manifestant la nostra decepció en constatar que després de tants anys passats des del tan valuós reconeixement no es pugui presentar a la Unesco un Pla de Gestió seriós i de qualitat, parlant com estem parlant, d’un dels tresors del nostre país.