Esmenes al Projecte de llei d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques

Autor:
Font:
Publicat el: 27 de Març de 2008

logo-gps-consell.JPG

Esmena 1, de modificació del títol del projecte de llei.

Redactat actual: “Projecte de llei d’acompanyament del Projecte de llei del pressupost 2008 sobre les noves formes de contractació i finançament d’obres públiques”
Redactat proposat: “Projecte de llei de modificació de la llei de contractació pública”

Motivació: El contingut del projecte, tal com recull l’exposició de motius, pretén incorporar modificacions i algunes novetats a la llei de contractació pública de l’any 2000 i per tant el títol ha d’explicar el contingut de la llei. No cal fer referència al finançament atès que forma part inherent dels nous tipus de contractes.

Esmena 2, de modificació i adequació de l’Índex

Motivació: Caldrà adequar-lo al nou redactat del projecte una volta discutides les esmenes a l’articulat.

Esmena 3, de modificació de l’exposició de motius

Es proposa modificar tot el text de l’exposició de motius substituint-lo pel següent:

“Les inversions de les administracions públiques i de manera especial les del Govern, pel seu abast nacional, han estat sempre la part quantitativament més elevada del pressupost general que el Govern presenta a l’aprovació del Consell General cada any.
Les necessitats creixents d’inversions de llarga durada i el cost que els correspon fan difícil que les més imprescindibles es puguin finançar amb pagaments exclusivament pressupostaris durant el temps d’execució de les obres.
A més a més, les característiques orogràfiques pirinenques de les valls del país fan veure que les inversions en infraestructures fetes pel Consell General, per les entitats de dret públic, i pel Govern d’ençà de la seva creació, s’han hagut de fer sempre amb unes dimensions i unes previsions que sovint no tenen proporció amb la demografia pròpia d’Andorra.
Per altra part, ja ha estat força admès a Europa que si es vol que les generacions futures disposin d’unes infraestructures mínimes imprescindibles, el seu cost no el poden pagar únicament les generacions presents amb càrrec als pressupostos anyals. Es tracta d’inversions de molt llarga durada, de les quals podran gaudir els ciutadans i els visitants durant molts decennis i, sovint, durant segles.”

Motivació: L’exposició de motius proposada és més coherent amb la realitat andorrana, amb l’objecte de la llei i amb les esmenes proposades al seu articulat.

Esmena 4, de modificació de l’article 1

Redactat actual: Aquesta Llei té per objecte regular noves formes de contractació i de finançament d’obra pública no previstes a la Llei de contractació pública, i especialment regular el règim aplicable al contracte de concessió d’obra pública.

Redactat proposat: “La present llei té per objecte regular el contracte de concessió d’obra pública i el contracte de col•laboració, no previstos en la Llei de contractació pública, així com una nova modalitat de pagament del contracte d’obres, el contracte d’obra amb abonament total del preu”.

Motivació: Ens trobem davant de nous tipus de contractes i no formes de contractació. El contracte d’obra amb abonament total del preu no és un tipus de contracte diferent del d’obres, sinó que recull una modalitat específica de pagament

Esmena 5, de modificació de l’article 2

Redactat actual: Les formes de contractació d’obres públiques previstes en aquesta Llei, així com els aspectes relatius al seu finançament, es poden aplicar als contractes que tinguin per objecte qualsevol de les actuacions previstes a l’article 13, 34 i 52 de la Llei de contractació pública, sempre que l’òrgan contractant sigui l’Administració general, el Servei de Telecomunicacions d’Andorra (STA) o Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA). A aquest efecte quan aquesta Llei esmenta l’Administració, s’entendrà que es refereix únicament i exclusiva a l’Administració general i a les dues entitats de dret públic referides.

Redactat proposat: ” Els tipus de contracte previstos en aquesta llei es podran aplicar a qualsevol actuació de l’administració general andorrana, així com la d’aquelles entitats de dret públic que determini anualment la llei de pressupost”.

Motivació: Amb el redactat proposat el govern podrà incloure o excloure entitats de dret públic sense necessitat de modificar cada cop la llei de contractació pública. No cal fer referència als altres tipus de contractes, doncs l’objecte dels nous tipus de contracte estan concretats en aquesta llei i no en el text del 2000.

Esmena 6, de modificació de l’article 4

Redactat actual: 1. Els contractes de concessió d’obres públiques són els que tenen per objecte la redacció del projecte, si escau, l’execució de les obres i l’explotació, o només l’explotació, de les infraestructures que s’esmenten a l’article 13, 34 i 52 de la Llei de contractació pública del 9 de novembre del 2000, sempre que siguin susceptibles d’aprofitament o explotació econòmica i la contraprestació al concessionari consisteixi en el dret a explotar l’obra o en l’esmentat dret acompanyat del de percebre un preu.
…………..

4. El sistema de finançament de l’obra pública i la retribució al concessionari es determinarà per l’Administració d’acord amb els criteris de racionalització de la inversió dels recursos econòmics públics i també d’acord amb la naturalesa de l’obra i el servei que s’hi presti amb posterioritat.

Redactat proposat: “1. El contracte de concessió d’obres públiques té per objecte la realització de les actuacions previstes en el contracte d’obres, regulat en els article 13 i següents de la llei de contractació pública, sempre que siguin susceptibles d’aprofitament o explotació econòmica i la contraprestació al concessionari consisteixi en el dret a explotar l’obra o al mateix temps en el dret a percebre un preu.
………………….
4. El règim econòmic del contracte de concessió d’obra pública es fixarà per l’administració i quedarà establert en els plecs de clàusules i, en tot cas, en el document contractual.”

Motivació: Aquest tipus de contracte no ha de fer referència a altres tipus de contractes, a més del d’obres. No cal reiterar el que es regula més endavant quan es parla de la retribució del concessionari.

Esmena 7, de modificació de l’article 4

Es proposa suprimir els subapartats d) i e) d’aquest article 4.

Motivació: Sembla innecessària la reiteració de conceptes.

Esmena 8, de modificació de l’article 5

Redactat actual: Amb caràcter…………….
c) Estudi sobre l’equilibri econòmic entre el cost de l’obra i l’explotació així com el rendiment econòmic de l’explotació i la durada de la concessió. Sistema de retribució al concessionari.
……………………..

Redactat proposat: ” Amb caràcter…………….
c) Estudi sobre l’equilibri econòmic del contracte de concessió, tant pel que fa al cost de l’obra com a l’explotació de la mateixa, amb especial referència a la durada del contracte.
……………………..”.

Motivació: Redactat més simple i omnicomprensiu.

Esmena 9, de modificació de l’article 8

Redactat actual: ” El plec ………

f) Objectius del rendiment assignats al concessionari. Indicadors de qualitat.

……..”

Redactat proposat: ” El plec ………

c) Contingut de les proposicions, fent especial referència al termini de realització de les obres i al pla econòmic-financer de la concessió.
…………..
f) Indicadors de qualitat a assolir pel concessionari.
……..”

Motivació: Introduir el contingut que han de tenir les proposicions a presentar pels contractistes

Esmena 10, de modificació de l’article 11

Redactat actual: “……………
h) El dret al restabliment de l’equilibri econòmic de la concessió en els supòsits en què aquest sofreixi alguna variació que posi en perill la viabilitat econòmica del contracte, com a conseqüència d’una modificació del contracte ordenada per l’Administració, d’un canvi normatiu, d’una circumstància sobrevinguda imprevisible o de força major.
i) El dret a resoldre el contracte, si per les causes previstes a l’apartat anterior no és possible restablir l’equilibri econòmic de la concessió o l’execució del contracte esdevé impossible.
…………..”

Redactat proposat: Suprimir l’apartat h) i i) per reiteració amb l’apartat b).

Motivació: Reiteració en el redactat.

Esmena 11, de modificació de l’article 12

Redactat actual: “………..
h) Suportar les penalitzacions previstes en els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió.
…………..”

Redactat proposat: Suprimir l’apartat h).

Motivació: No és necessari.

Esmena 12, de modificació de l’article 16

Redactat actual: Finançament públic de les obres objecte de concessió
1. Les obres públiques objecte de concessió es financen totalment o parcialment per a l’explotació de l’obra per part del concessionari.
…………”

Redactat proposat: “Finançament de les obres.
1. Les obres públiques objecte de concessió són finançades totalment o parcial pel concessionari.

Motivació: Correcció d’estil

Esmena 13, de supressió dels articles 17 i 18

Redactat actual: Article 17. Finançament privat de les obres objecte de concessió
1. El concessionari pot apel•lar al crèdit en el mercat de capitals, tant exterior com interior, mitjançant l’emissió de tota classe d’obligacions, bons o altres títols semblants admesos en dret. L’emissió de les obligacions, bons o altres títols esmentats s’ha de comunicar a l’òrgan de contractació en el termini màxim d’un mes des de la data en què es faci cada emissió, i no poden tenir un termini de reembossament total o parcial que finalitzin en data posterior a l’acabament de la concessió.
2. Es poden emetre valors que representin una participació en un o diversos drets de crèdit a favor del concessionari consistents en el dret al cobrament de les tarifes, els ingressos que pugui obtenir per l’explotació dels elements comercials relacionats amb la concessió, així com els que corresponguin a les aportacions que, si escau, hagi de realitzar l’Administració. En el cas de cessió de les aportacions a efectuar per l’Administració, s’ha de notificar a l’òrgan contractant.
3. S’admeten els crèdits participatius per al finançament de la construcció i l’explotació, o només l’explotació, de les obres públiques objecte de concessió. En aquests casos, la participació del prestador es produeix sobre els ingressos del concessionari. El concessionari pot amortitzar anticipadament el capital prestat en les condicions pactades. Excepcionalment, les administracions públiques poden contribuir al finançament de l’obra mitjançant l’atorgament de crèdits participatius.
L’obtenció d’aquests crèdits s’ha de comunicar a l’òrgan de contractació en el termini màxim d’un mes des de la data en què s’hagi concedit cadascun d’aquests crèdits.
Article 18. Hipoteca de la concessió
1. Les concessions d’obres públiques amb els béns i els drets que portin incorporats són hipotecables amb l’autorització prèvia de l’Administració.
No s’admet la hipoteca de concessions d’obres públiques en garantia de deutes que no tinguin relació amb la concessió corresponent.
2. Quan escaigui la resolució de la concessió per incompliment d’alguna de les obligacions del concessionari, l’Administració, abans d’emetre resolució, ha de donar audiència al creditor hipotecari per si aquest creditor ofereix subrogar-se en el seu compliment i l’Administració ho considera compatible amb la bona finalitat de la concessió.
3. Si l’obligació garantida no ha estat satisfeta totalment o parcialment en el moment del seu venciment, abans de promoure el procediment d’execució corresponent, el creditor hipotecari pot exercir les facultats que s’hagin previst en la corresponent escriptura de constitució d’hipoteca.
4. L’adjudicatari, en el procediment d’execució hipotecària, queda subrogat en la posició del concessionari amb l’autorització administrativa prèvia en els termes que estableix l’apartat següent.
5. Tothom que desitgi participar en el procediment d’execució hipotecària en qualitat de postor o adjudicatari eventual ho ha de comunicar a l’òrgan de contractació per obtenir l’autorització administrativa corresponent.
6. Si la subhasta queda deserta o cap interessat és autoritzat per l’òrgan de contractació per participar en el procediment d’execució hipotecària, l’Administració concedent pot optar per acordar el segrest de la concessió o per resoldre-la i, amb l’acord previ amb els creditors hipotecaris, pot fixar la quantia del deute i les condicions en què ha de ser amortitzada. A falta d’acord, l’Administració queda alliberada amb la posada a disposició dels creditors de l’import de la indemnització que correspongui al concessionari per aplicació del que preveu aquesta Llei.

Motivació: No es considera necessari entrar en el text de la llei en aspectes que corresponen a l’activitat privada del concessionari. En tot cas, es podria recollir en una clàusula addicional o bé en una posterior norma jurídica.

Esmena 14, de modificació de l’article 19

Redactat actual: 1. Les concessions…..
2. Extingida la concessió, s’extingeixen també tots els contractes vinculats a la concessió i reverteix a l’Administració l’obra pública concedida.

Redactat proposat: “1. Les concessions…..
2. Extingida la concessió, s’extingeixen també tots els contractes vinculats a la concessió i el concessionari fa entrega a l’administració en bon estat de conservació i ús de totes les obres, béns i instal•lacions incloses en la concessió. ”

Motivació: Correcció d’estil

Esmena 15, de modificació de l’article 20

Es proposa modificar la “…durada màxima de 50 anys”, substituint-la pel text següent: “… durada màxima de 40 anys”.

Motivació: La llei espanyola, en la qual el projecte s’ha inspirat, fins a ser-ne sovint una còpia literal, estableix la durada màxima en quaranta anys.

Esmena 16, de modificació de l’article 22

Es proposa modificar l’apartat 3 de l’article amb el següent redactat proposat: “3. Quan el contracte es resolgui per causa imputable al concessionari, li serà confiscada la fiança i, a més, ha d’indemnitzar a l’administració concedent pels danys i perjudicis ocasionats amb la quantia que excedeixi de l’import de la garantia confiscada.”

Motivació: Correcció d’estil

Esmena 17, de modificació de l’article 23

Redactat actual: 1. L’Administració pot encarregar a una entitat de dret privat, durant un període de temps determinat, la realització d’una actuació global i integrada que, a més del finançament d’inversions materials, permeti la construcció de les obres necessàries per al compliment d’objectius de servei públic o relacionades amb actuacions d’interès general.
2. Aquests contractes poden comprendre qualsevol dels objectes següents: a) La construcció ………..”

Redactat proposat: “1. Els contractes de col•laboració suposen l’encàrrec per part de l’administració a una entitat privada, durant un període de temps determinat, de realitzar una actuació global i integrada que, a més del finançament d’inversions immaterials, d’obres o de subministraments necessàries per al compliment d’objectius de servei públic o relacionades amb actuacions d’interès general, comprenguin algun dels següents objectes: a) La construcció………”

Motivació: Correcció d’estil i precisió d’alguns conceptes.

Esmena 18, de modificació de l’article 24

Redactat actual: 1. L’Administració pot incloure als contractes de col·laboració els pactes, clàusules i condicions que consideri adequades sempre que no siguin contraris a l’interès públic, a l’ordenament jurídic i als principis de bona administració.
2. L’Administració pot autoritzar empreses privades perquè construeixin obres i equipaments públics, dels quals seran propietaris durant el període estipulat en el contracte, tot i que no pot excedir els 50 anys. L’Administració o els usuaris utilitzaran l’obra durant aquest període a canvi del pagament d’un cànon. El contracte pot establir una opció de compra a favor de l’Administració a exercir un cop finalitzat el termini previst per l’arrendament. Un cop exercida l’opció de compra, l’obra revertirà a l’Administració formant part del domini públic des d’aquest mateix moment.
3. L’Administració pot constituir drets de superfície sobre béns, propis o cedits per altres administracions, a favor d’entitats públiques o privades, amb l’objectiu de construir i explotar equipaments públics a canvi d’un preu. El contracte ha d’establir el termini del dret de superfície, el qual no pot tenir una durada superior a 50 anys. Una vegada acabat aquest termini, l’obra passa a formar part del domini públic de l’Administració.

Redactat proposat: Suprimir apartats 2 i 3.

Motivació: No cal entrar en una casuística tan concreta que limiti l’abast del contracte. La redacció sembla pensada per algun cas concret.

Esmena 19, de modificació de l’article 25

Es proposa modificar l’apartat 2 de l’article i allí on diu “… superior a 50 anys” haurà de dir “… superior a 20 anys”

Motivació: Tal i com s’ha dit en l’esmena 15, la inspiració en la normativa espanyola ha de portar, per coherència, a situar-se en els terminis que preveu aquella normativa pels contractes de col·laboració.

Esmena 20, d’eliminació del capítol tercer. Substituir-lo per un nou article 17 (renumerant posteriorment)

Redactat actual: Capítol tercer. Contractes d’obra amb abonament total del preu
Article 26. Objecte
1. L’Administració pot abonar la totalitat del preu dels contractes d’obra previstos a la Llei de contractació pública en un únic pagament en el moment de l’acabament i la recepció conforme de l’obra o, a partir d’aquest moment, en diversos pagaments diferits en mensualitats o anualitats, i s’ha d’obligar el contractista a finançar la construcció de l’obra i avançar les quantitats necessàries fins que s’efectua l’abonament total del preu.
2. El nombre d’anualitats previst a l’apartat anterior no pot ser superior a 50.
Article 27. Règim jurídic
1. Aquest tipus de contractes es regiran en allò no previst en aquesta Llei per les disposicions del capítol segon de la Llei de contractació pública.
2. Les quotes a satisfer un cop acabada l’obra han d’estar pressupostades mitjançant plurianuals a partir de l’inici de l’expedient de contractació.
3. Els plecs de la licitació i els documents del contracte de concessió previstos en aquest capítol han d’incloure necessàriament les condicions específiques aplicables al finançament de les obres.
4. El compromís de despesa serà objecte d’adequada comptabilització independent. En els pressupostos de despesa dels exercicis en què s’hagi de produir el pagament, es consignarà el crèdit corresponent amb caràcter preferent.

Redactat proposat (nou article): “Article 17. 1. Objecte: En el moment d’elaborar els plecs de clàusules dels contractes d’obra, l’administració podrà establir com a modalitat de pagament la d’abonament total del preu. En aquesta modalitat l’administració pagarà la totalitat del preu al contractista un cop l’obra estigui totalment executada i recepcionada de conformitat. En el moment en que l’administració hagi de fer front al pagament total, podrà escollir entre realitzar el pagament en la seva integritat o bé en aplaçar-lo a terminis, amb un límit de 20 anys. En tot cas aquesta opció haurà d’estar expressament prevista en els plecs de clàusules, que en aquest cas hauran de preveure la durada i condicions econòmiques de l’aplaçament. 2. Règim jurídic. ………..”.

Esmena 21, de supressió de la disposició addicional primera

Redactat actual: L’Administració pot, mitjançant concurs, adjudicar a qualsevol entitat, amb acreditada solvència financera, les obligacions de pagament derivades dels contractes públics d’obra dels que siguin part i aquells pagaments de l’administració envers l’adjudicatari de l’obra, que aquest hagi pogut cedir a un tercer.
L’entitat adjudicatària del concurs s’ha de subrogar en les obligacions de l’Administració, en els termes que fixin els plecs del concurs i sense que el contractista de l’obra pugui oposar-se a l’adjudicació. L’entitat adjudicatària del concurs no pot subrogar-se en les obligacions de l’Administració descrites per un període superior a 50 anys.
Mitjançant aquest procediment, l’Administració pot recuperar, totalment o parcial, la despesa realitzada, establint els plecs del concurs la forma i el temps de retorn del finançament obtingut, així com els requisits de solvència financera que hauran de complir les entitats adjudicatàries.
L’Administració només pot destinar el finançament obtingut d’acord amb les previsions anteriors a la inversió en infraestructures i/o equipaments.

Motivació: No es pot obligar als tercers a pagar cànons per finançar obres ja executades. Si es necessita finançar actuacions ja realitzades cal anar a la via de l’endeutament.

Esmena 22, de modificació de la disposició addicional segona

En coherència amb esmenes anteriors s’ha de modificar el text amb el qual el projecte vol modificar a l’article 29 de la Llei general de les finances públiques i allí on el projecte fa referència a la denominació de la llei s’ha d’acollir la nova denominació proposada en l’esmena núm. 1.
D’igual manera s’ha d’eliminar els referències a STA i FEDA deixant-les com a referència genèrica a societats públiques.

Motivació: Per coherència amb esmenes anteriors.

Esmena 23, de modificació de la disposició addicional quarta

Es proposa modificar la Disposició addicional quarta amb el redactat següent:
“Els contractes duts a terme a l’empara d’aquesta llei s’han d’incloure sempre i en tot cas en la Llei anyal del Pressupost, amb explícita identificació del tipus de contracte, el règim jurídic i econòmic i els terminis d’execució.”

Motivació: La relació de les obres i actuacions a realitzar amb aquesta mena de contractes ha de recollir-se dins l’articulat de la llei de pressupost i no en documentació annexa.
Aquestes figures de contractació pública poden suposar sovint un endeutament encobert i un risc molt important de desequilibri pressupostari futur.

Esmena 24, afegir una Disposició transitòria primera

Redactat proposat: ” El Govern elaborarà, en el termini màxim de sis mesos, un text refós de la Llei de contractació pública, incorporant els canvis previstos en la present llei.

Motivació: Ajustar el redactat del tractament del contracte amb abonament total del preu al que tècnicament es considera més correcte, és a dir, com a modalitat de pagament del contracte d’obres

 

Casa de la Vall, 20 de març de 2008

Jaume BARTUMEU CASSANY
President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata

Veure el text en format pdf