Jaume Bartumeu 

Aquest dies Andorra ha sortit de l’hivern amb una gran nevada que ha portat l’alegria al comerç i a l’hosteria del nostre país i de tot el Pirineu. Però aquesta alegria serà fugissera: la Cambra de Comerç d’Andorra ja fa temps que avisa que la situació de l’economia andorrana ens hauria de preocupar a tots.

D’altra banda, pel que fa a la nostra relació econòmica i social amb els veïns immediats -Espanya i França- i amb Europa, la dreta andorrana no ha fet els deures.

S’està recollint el que s’ha sembrat, perquè els governs del partit liberal han fomentat durant dotze anys l’especulació exagerada al territori, un urbanisme caòtic -el predomini del totxo i el ciment- i ara tota la ciutadania en paga les conseqüències.

La crisi de l’economia andorrana és fonda i forta. Ens ho deia el setembre passat l’informe de la Cambra de Comerç: no som davant “d’unes dificultats conjunturals agreujades per problemes meteorològics, sinó que cal buscar noves activitats i noves ofertes de béns i serveis que siguin atractives per a empreses i clients externs”.

I el govern del Sr. Pintat no es vol creure el que diuen els empresaris, els hotelers i els comerciants d’Andorra. A més a més, el nostre país té un ministre de finances -el Sr. Mirapeix- que viu d’esquena a la realitat dels petits empresaris, del comerç i de l’hosteleria del país.

També n’hi ha que creuen que amb l’obertura a la inversió estrangera, sense arreglar abans el marc tributari i la relació amb la Unió Europea i l’OCDE, es rellançarà l’activitat econòmica andorrana.

No és veritat. O és veritat per als que volen especular i vendre’s Andorra a pams. Són els defensors del projecte de llei d’inversió estrangera del Govern d’Albert Pintat.

Com més discursos fan sobre la pretesa “excel·lència”, menys idees i cap solució als problemes reals de la societat, de la gent.

Les famílies catalanes, franceses, belgues i d’altres països que venien a Andorra a l’hivern a esquiar, i a l’estiu a passejar per les muntanyes s’han cansat de semàfors provisionals per obres, pols, soroll i grues. Prefereixen anar a altres indrets dels Pirineus.

El panorama que tenim és:

No s’ha volgut regular quan calia ni la llibertat sindical ni una necessària reforma tributària.

S’ha espatllat l’ascensor social que havia fet d’Andorra un país d’oportunitats per a tothom.

La gent marxa d’Andorra, després d’haver-hi viscut i treballat trenta o quaranta anys, perquè amb la pensió de misèria que se li paga tampoc no hi pot viure.

L’aristocràcia del diner, que controla el govern, ens ha trencat la societat i ha creat dues Andorres, que es mouen a dues velocitats diferents.

Però els socialdemòcrates proposem sortir d’aquest final agònic del cicle liberal. Proposem deixar enrere el foment de l’evasió fiscal i la manca de transparència que han abocat el nostre país a un cul-de-sac, fent-li perdre credibilitat a Europa. Ja ho estem veient aquest mes de març amb l’esclat de l’escàndol de Liechtenstein que ha situat Andorra a l’ull de l’huracà.

El Principat d’Andorra ha de fer valer les oportunitats de feina per a treballadors dels països veïns. Ha de fer valer les oportunitats que es té com a àrea comercial capdavantera, correcta i de confiança.

Andorra s’ha de veure i ha de ser vista com un país seriós i ple d’oportunitats i no pas com un problema per a Europa.

Andorra ha de saber aprofitar més encara les oportunitats per consolidar-se com un centre financer que ofereix serveis innovadors i que doni suport als empresaris, sense oblidar l’estalvi.

Els socialdemòcrates volem situar el debat polític als nivells de seriositat que cal per defensar l’interès general.

Per això cal trencar els conflictes d’interessos que s’emboliquen amb la política en diversos àmbits i que estan fent perdre, insisteixo, la credibilitat de les nostres institucions.

Els problemes d’Andorra tenen solució: cal fer un acostament ferm i valent a la Unió Europea.

El creixement econòmic positiu exigeix que els capitals s’inverteixin en l’economia productiva i no pas en els circuits de l’especulació immobiliària i financera. Ni tampoc en activitats que Europa no veu de bon ull.

El creixement econòmic depèn, dependrà, de la innovació i d’un bon embrancament amb la Unió Europea. I això requereix transparència i seriositat.

Per aconseguir un creixement econòmic positiu cal que els equilibris interns, socials i polítics d’Andorra siguin respectats, reformats i millorats. No que siguin trepitjats i arraconats. L’Alternativa que proposem donarà suport als empresaris i professionals perquè puguin generar activitat econòmica i crear riquesa que reverteixi en la creació de nous llocs de treball, sense càrregues tributàries injustament repartides i sense que hagin de patir les conseqüències de l’intrusisme, la desregulació i la competència deslleial.