La consellera socialdemòcrata Rosa Gili va lamentar ahir, durant la sessió de preguntes al Govern, que el Pla de gestió de la vall Madriu-Perafita-Claror, malgrat les modificacions que incorporarà a instàncies del Ministeri de Cultura, no inclogui el conjunt de recomanacions fetes per la Unesco, com ara una millor definició de les zones tampó, l’estudi dels efectes del canvi climàtic sobre aquesta zona o els inventaris de la flora i la fauna.
A més, des del grup parlamentari socialdemòcrata consideren que el Govern hauria d’estar representat en la Comissió de Gestió, i que el fet de no ser-hi contradiu «la voluntat de la Unesco d’una gestió conjunta per a la vall», inscrita a la llista del Patrimoni Mundial l’any 2004. Pel seu cantó, el ministre de Cultura, Albert Esteve, va mantenir que la gestió del Madriu ha de dependre de les administracions directament implicades –és a dir, els comuns d’Encamp, Escaldes-Engordany, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria– i va recordar que el Govern estarà representat al Consell Assessor i «hi serà present (en la gestió de la vall) a través del marc jurídic, de la normativa per on es poden moure els comuns».
«El que protegeix la vall del Madriu- Perafita- Claror és la Llei del patrimoni cultural, no la Unesco. La inscripció a la llista de Patrimoni Mundial per part de la Unesco és un segell de qualitat que podem explotar turísticament», va afirmar el titular de la cartera de Cultura. Esteve va afegir que, des del seu ministeri, es farà el possible per mantenir aquest reconeixement i perquè el pla de gestió estigui en funcionament abans de l’1 de febrer de l’any vinent, data de «l’ultimàtum» de la Unesco per mantenir la inscripció de la vall en la categoria de paisatge cultural.
Encamp aprova la modificació / El Comú d’Encamp va aprovar ahir el text definitiu del pla de gestió, amb les modificacions aportades des del Govern. La discussió al Consell General va sorgir arrel de la pregunta de la consellera Gili, que justament volia saber en quin punt es troba l’aprovació del pla, després que Esteve anunciés fa un parell de setmanes l’informe favorable per part de Cultura, sempre i quan es tinguin en compte un seguit d’esmenes.
Ríos denuncia el compromís amb Egeda
El conseller general socialdemòcrata David Ríos va acusar el Govern de cedir la sobirania del país pel fet d’haver-se compromès a un acord de col·laboració temporal amb la societat espanyola Egeda per tal que aquesta es faci càrrec de la logística a l’hora de crear la futura societat de drets d’autor a Andorra. Ríos va afegir que, amb aquesta decisió, s’adjudiquen «a dit» uns treballs que hauria d’adjudicar la futura societat i, a més, va qualificar d’abusives les tarifes que ha fixat Egeda i que ha de pagar Andorra Telecom. El conseller socialdemòcrata també va alertar que aquest nou contracte «compromet una societat que encara no s’ha creat i també al Consell General, ja que l’afer està subjecte a l’aprovació de la llei abans de finals d’any».
De la seva banda, el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va negar que se cedeixi sobirania, i ha explicat que s’ha pres aquesta decisió per solucionar aquesta qüestió després que el govern socialdemòcrata incomplís el contracte anterior, ja que no va crear la societat abans del juny del 2011 –perquè el darrer Consell General es va dissoldre anticipadament. Alcobé va remarcar que Egeda, gràcies a la solució pactada, condonarà a Andorra Telecom un deute de 5, 24 milions d’euros.
L’assessor de Benestar cobra 4.196 euros nets
A demanda de la consellera socialdemòcrata Sílvia Bonet, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va informar que el salari del nou assessor de Benestar, Ramon Nicolau, ascendeix a 4.196 euros nets mensuals, amb tretze pagues. La ministra va especificar que es tracta d’un contracte de relació especial per a un període d’un any, renovable per períodes similars, i que Nicolau cessaria automàticament en cas que la pròpia ministra abandonés el càrrec.
D’altra banda, durant la sessió de control, el PS també va criticar que el Govern no hagi nomenat encara un secretari d’Estat de la Funció Pública tal com marca la llei. En aquest punt, el cap de Govern, Toni Martí, va indicar que es nomenarà el càrrec tan bon punt es trobi un perfil tècnic adequat, però que mentrestant és el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, qui assumeix aquestes competències, «donant la cara» en un moment delicat i de retallades salarials als funcionaris.
