Tots sabem que el resultat de les eleccions generals del 3 d’abril 2011 va ser molt clar. DA va guanyar les eleccions i així ho vam reconèixer des del mateix diumenge electoral.

Com ho vaig voler recordar el dia 11 de maig, en la meva intervenció del debat d’investidura, les eleccions han deixat les coses molt clares pel que fa a l’aritmètica parlamentària.

Un 55% dels electors han donat a DA el mandat de dirigir el Govern i la llei electoral li ha atribuït el 79% de la representació al Consell General.

D’altra banda un 35% d’electores i electors van confiar en els socialdemòcrates i la llei electoral els ha donat un 21% de la representació al Consell General.

El PS i el seu grup parlamentari tenen doncs encomanat el mandat d’exercir l’oposició, indispensable en un sistema parlamentari.

Un paper difícil, val a dir-ho, amb aquesta contundent aritmètica parlamentària del 22 a 6.

Un mandat que, també ho vaig dir a la sala de sessions del Consell General el dia 11 de maig, exercim i exercirem des de la responsabilitat, continuant treballant per fer d’Andorra un país modern.

La setmana passada, escoltant els escarafalls del Govern, després que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata hagués presentat una proposició de llei per a introduir un impost general indirecte -l’IVA- que ajudi a empresaris i professionals sense perjudicar l’Estat, comprovàvem com se’ns voldria imposar un únic camí, una única «veritat revelada», o «veritat oculta» segons es miri.

Després d’haver guanyat les eleccions generals els liberal-conservadors voldrien imposar-nos les seves tesis i tenir-nos, quiets i callats, ben arraconats.

Els consellers generals socialdemòcrates tenim el mandat, popular i alhora constitucional, d’impulsar i controlar el Govern.

Si algú pretenia que el nostre paper fos el de facilitar el plató mediàtic als hàbils comunicadors de Govern s’ha ben equivocat.

És públic i ha estat reiteradament publicat que des de les mateixes reunions de transició del Govern sortint al Govern de DA, el mes d’abril, vam manifestar la nostra preocupació perquè tot semblava indicar que es pretenia impedir l’aplicació de la llei de l’impost sobre el benefici de les societats a partir del primer de gener del 2012.

És aquí on cal recordar que durant el mes de desembre del 2010 el Grup Parlamentari Reformista va imposar al Grup Parlamentari Socialdemòcrata una esmena transaccional que condicionava l’aplicació efectiva de l’impost sobre els beneficis a què s’hagués aprovat la llei de l’impost sobre el valor afegit, l’IVA, com a impost general indirecte.

Són públiques i han estat reiteradament publicades les nostres manifestacions i el nostre compromís anunciant que, si per tot el mes de setembre el Govern de DA no plantejava cap iniciativa legislativa en aquesta qüestió, els socialdemòcrates entraríem una proposició de llei de l’IVA per a impedir que es pogués endarrerir, insisteixo, l’aplicació de l’impost sobre els beneficis de les societats.

Des del 13 de maig fins aquest mes d’octubre el Govern de DA no ha volgut presentar cap iniciativa legislativa en aquesta qüestió i no ha estat fins la setmana passada, quatre mesos i mig després, que a corre cuita, ha decidit presentar uns textos que havia periòdicament anunciat i mai dut al Consell General.

Sobta que després de quatre mesos i mig aturats ara apareguin esquinçant-se les vestidures i pretenent que seríem nosaltres els que podríem provocar més endarreriments en la reforma fiscal. El món a l’inrevès, val a dir-ho.

Toni Martí té una majoria més que suficient per a plasmar els seus discursos en propostes concretes com la reforma tributària, ¿Per què no ho ha fet fins ara?

I, si no ho ha fet, ¿per què vol crispar el debat acusant-nos de no tenir una actuació correcta quan nosaltres complim els nostres compromisos dient el que fem i fent el que diem?

Un país referma la seva democràcia consolidant actituds que acceptin el pluralisme (i per tant la dissensió) i reconeixent així mateix drets que permetin que la democràcia no sigui un joc buit de continguts. La democràcia no és només un conjunt de regles que serveixen per renovar el Consell General, sinó que també ha de ser capaç d’impulsar els ideals d’igualtat que tota concepció democràtica plena incorpora.

I en aquest terreny, per molt que es disgusti i lamenti el Govern de DA, és més significativa i estratègica una proposta ferma de reforma tributària que les seves excuses de mal pagador, mai més ben dit!

Més enllà de les polèmiques formals, en les quals no caurem, els socialdemòcrates fem i farem una oposició útil per a les persones i el país.

Fem i farem de la nostra acció parlamentària un instrument efectiu de control de l’acció governamental i no deixarem que el Consell General esdevingui un mer escenari teatral sense impacte en la política real.

Exercirem el control, el seguiment i, quan calgui, la crítica de l’acció del Govern.

I vetllarem perquè no es facin passos enrere, per la qual cosa exercim i exercirem el nostre dret d’iniciativa legislativa. La legislatura és jove i tot fa preveure que serà complicada. I arribarà el moment, no ho dubtin, en què cadascú haurà d’assumir la seva responsabilitat, sense més excuses ni dilacions.