La fundació francesa Terra Nova, que és, al capdavall, un centre d’estudis i de propostes, es defineix com «… un think tank progressista i independent», però a França tothom sap –i Terra Nova no se n’amaga pas– que treballa principalment per abastir de reflexions i propostes al partit socialista.

El passat 15 de setembre Terra Nova va publicar una nota titulada 2012-2017: reforçar la negociació col·lectiva i la democràcia social.

L’autor de l’informe, Henri Rouilleault, ha estat conseller de Michel Rocard pels afers socials, recomana una millor articulació dels contractes laborals i la legislació, de la democràcia social i la democràcia política.

Ho rellegia el diumenge després d’haver llegit la finestra oberta de l’amic César Garcia a l’edició dominical d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA en la qual ens parlava de justícia distributiva tot comentant l’al·locució extraordinària d’Antoni Martí.

Penso que César Garcia ha posat el dit a la nafra amb encert i lucidesa. Fent referència a l’afirmació del cap de Govern que «entre tots ho farem tot» César Garcia ens deia:

«A hores d’ara, tots són els treballadors que han perdut la feina a les empreses privades o que guanyen sous miserables. L’Administració també farà de patró amb un grapat de bocs expiatoris. Si veritablement tots hem de contribuir i sacrificar-nos, l’única mesura que assegura la justícia distributiva és l’impost sobre la renda de cada persona. Per aquí han de començar les reformes: impostos directes en funció dels ingressos. Declarar-los i pagar-los serà el veritable patriotisme».

Comparteixo totalment aquesta opinió.

Hem de treballar, més enllà del dogma de l’austeritat i la retallada, perquè la societat andorrana no es trenqui.

Per això hem d’insistir en la defensa d’una profunda reforma fiscal.

Dissortadament el discurs d’Antoni Martí i la política de DA va en una direcció que sembla que vol reforçar encara la distribució desigual del cost de la crisi.

Per molt que insisteixin a negar l’existència, a nivell social, de les dues Andorres que va assenyalar Michel Camdessus en el seu informe de l’any 2005, és ben evident que s’està eixamplant les distàncies en la societat i empobrint sectors de la classe mitja.

L’article 6 de la Constitució diu que «totes les persones són iguals davant la llei». I afegeix que ningú «… no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social».

En proposar una retallada dels salaris d’un sector dels empleats públics del país penso que el Govern està passant per damunt d’aquesta disposició constitucional.

Una cosa és rebaixar el sou als càrrecs polítics i de confiança política: els socialdemòcrates vam predicar amb l’exemple el juny del 2009 rebaixant immediatament el 12% el salari del cap de Govern, dels ministres, dels secretaris d’Estat i en un percentatge superior al 12% encara a altres càrrecs de confiança com la cap de Gabinet i el secretari general del Govern.

Però una altra cosa, ben distinta, és rebaixar el salari dels treballadors públics tirant pel dret per via d’autoritat, sense cap negociació i sense que es digui quan i com l’any vinent també es farà contribuir a la banca, les grans fortunes i els professionals pels seus beneficis i rendes.

En aquesta època que estem vivint, marcada per la incertesa, la vulnerabilitat i la segregació social, protegir la cohesió social és indispensable per a prevenir i evitar situacions que generin majors desigualtats.

Hem de veure la cohesió social en clau de creixement econòmic, creació de llocs de treball i millora de la societat per encarar de manera compartida els reptes plantejats. Aquesta és la nostra orientació i d’això, ja ho deia en aquesta tribuna dimecres passat, estem disposats a parlar. Concretant i avançant en la defensa de l’interès general.