El grup parlamentari socialdemòcrata va publicar ahir un ample comunicat de premsa –del qual, a ben segur, El Periòdic d’Andorra d’avui se’n deu fer ressò– en què es formulen precisions històriques en relació al calendari de tramitació del projecte de llei de liberalització dels horaris comercials.

Si hom s’atura una estona a analitzar el descabdellament del calendari, d’ençà el dia 23 de juny que el projecte va arribar a la secretaria del Consell General, és evident que és DA que no ha fet el necessari perquè el text que proposen pogués ser adoptat ràpidament.

I no ho ha fet malgrat que el grup parlamentari socialdemòcrata ha acceptat la declaració d’urgència –que comporta reduir tots els terminis a la meitat– i no ha demanat tampoc cap pròrroga per allargar el termini de presentació de les esmenes, en un acte evident de responsabilitat i precisament perquè no es produís cap endarreriment en la tramitació.

Les declaracions dels ministres d’Economia i de Turisme del passat cap de setmana, situant ja indefectiblement la promulgació de la llei al mes de setembre indiquen clarament que no volen que es pugui reunir el ple del Consell General la primera setmana d’agost. Els socialdemòcrates assenyalem aquesta contradicció entre els discursos i els actes del Govern.

Nosaltres, el grup parlamentari socialdemòcrata, reiterem públicament i mitjançant aquesta tribuna, la disponibilitat i voluntat d’acudir a un ple del Consell General la primera setmana d’agost.

Les afirmacions gratuïtes del Govern i d’una consellera general del grup parlamentari que li dóna suport, que pretenien responsabilitzar el grup parlamentari socialdemòcrata de l’endarreriment en la tramitació del projecte de llei dels horaris comercials, queden desmentides tant pel Reglament del Consell General com per les actuacions d’uns i altres durant les darreres setmanes.

No és cert que el PS hagi evitat que l’aprovació d’aquesta llei es prorrogués i s’endarrerís al mes d’agost. El que sí que és evident és que el Govern amb el seu grup parlamentari ho han volgut així, en presentar tard el text a tràmit i endarrerint-ne després la tramitació fixant el ple pel dijous 28 de juliol quan es pot convocar el ple la setmana vinent.

El que s’intenta amagar darrere les declaracions repetides d’aquests dies és una voluntat política de menystenir els drets del grup parlamentari de la minoria a esmenar els projectes de llei que tramiti el Govern… deu ser la nova manera de fer política.

Hem de recordar doncs als ministres i al grup parlamentari de DA l’article 63 de la Constitució quan afirma que «els consellers i els grups parlamentaris tenen dret d’esmena als projectes i a les proposicions de llei», dret recollit en els articles 92 a 96 del Reglament del Consell General.

El grup parlamentari socialdemòcrata no ha fet res més que exercir responsablement i seriosa el seu dret –i la seva obligació– de participar en l’activitat legislativa. Lamentem que DA ens bandegi del joc parlamentari i pretengui prohibir-nos d’esmenar les seves iniciatives legislatives.

L’àmplia majoria parlamentària de DA li dóna tot el control del treball parlamentari: té majoria a la Sindicatura i majoria a la Comissió Permanent amb la qual cosa podia –si hagués volgut o sabut– fer avançar més ràpidament la tramitació del seu projecte.

El Consell General és, en el nostre sistema constitucional, la institució on es reconeix l’existència d’una majoria parlamentària i també l’element de referència en relació al qual el Govern ha d’actuar.

El funcionament normal i adient, constitucional al capdavall, de la institució del Consell General vol que hi hagi una confrontació democràtica entre un bloc Govern/majoria que s’oposa a un altre bloc, el de l’oposició parlamentària.

L’oposició no té el paper –ni el grup parlamentari socialdemòcrata ho pretén tampoc– d’impedir ni frenar l’adopció de cap norma legislativa volguda per la majoria. L’oposició té el dret i l’obligació de matisar i discutir els projectes i presentar propostes (esmenes) alternatives.

El parlamentarisme majoritari no es pot convertir en la negació del debat ni tampoc pot portar al menysteniment dels drets constitucionals de l’oposició parlamentària. El Govern i el seu grup parlamentari no haurien d’intentar confondre la nostra voluntat –que reiterem– d’exercir una oposició positiva i útil, amb un xec en blanc que esborraria artificialment totes les diferències.