El meu amic Alfons Miralles Bellera ens deia fa poc que l’afer Murdoch/News of the world ens ha de fer veure que la col·lusió entre poder polític i mediàtic és un perill per a la democràcia. Té tota la raó en aquesta observació.

En la seva edició de data dimecres 13 de juliol Le Monde dedicava la seva pàgina “trois” a aquesta qüestió.

Aquell article de Le Monde és molt interessant. Hom hi pot llegir, per exemple, com David Cameron, primer ministre conservador britànic, ha estat l’home polític que ha sabut teixir els lligams més estrets amb el clan Murdoch.

Dos dies abans, el dilluns 11 de juliol, a El País, Lluís Bassets també parlava de l’afer Murdoch i deia que ningú com ell, ni Berlusconi, havia aconseguit semblant concentració de poder mediàtic i polític global.

I Lluís Bassets ens plantejava també la següent conclusió sobre els plantejaments de gent com Murdoch:

“Cal situar els governs en posició de feblesa, ajudant primer a guanyar les eleccions als amics i després sotmetre’ls a una constant pressió per obtenir favors, llicències i millors posicions de poder i influència.”

Com diu Lluís Bassets, “… un poder per damunt de qualsevol altre poder és un perill públic. Algú que pot subornar policies, guanyar eleccions, fer i desfer governs, arruïnar carreres polítiques i marcar tota l’agenda política… supera qualsevol cosa que haguem vist fins ara en la història dels mitjans.”

Si recordem el que hem viscut els darrers dos anys i les declaracions de Maria Reig el mes de maig a Expansión (quan deia que s’havien “cargado a un gobierno que no hacía lo que debía”), penso que estem davant d’unes reflexions que es poden aplicar de manera gairebé automàtica a Andorra.