Ara que Mourinho està descansant ja m’hi poso jo, amb uns quants perquès de Sant Joan. Per què gent que gairebé no esmorzem, quan som davant d’un bufet lliure mengem més que en una boda a les vuit del matí i a sobre acabem mangant alguna cosa?

Per què els indignats no acampen davant el Bernabeu i el Camp Nou tenint en compte el que deuen a Hisenda el Madrid i el Barça i el que es volen continuar gastant? Per què Isabel Pantoja només per abraçar el fill a la tele ha passat de presumpta delinqüent a mujer del momento? I ara perquès locals. Per què escolto Jordi Cinca dir que l’Estat deu 900 milions d’euros, quan n’ingressa 270 l’any i en gasta 350, i quan parla d’ingressos fiscals no menciona que els grans sous en aquest país paguen i pagaran (així està previst) els mateixos impostos que els que guanyen el base? Per què estic tan segur que quan el país s’obri a capital estranger de debò els de sempre seguiran posant els problemes de sempre? Per què continuo tenint la sensació que aquest Govern, que transmet sensacions d’estar per la feina, no té ni idea de com resoldre la hipertròfia (ho poso així però això vol dir que no s’aguanta per enlloc) del sector públic? Per què Jaume Bartumeu, tot i els intents que ha fet, sembla més atrapat que mai en el personatge / llegenda que l’ha acompanyat tota la vida (autoritari, brusc i poc donat al diàleg)? I per acabar, per què Demòcrates per Andorra corren ara per fer-se partit polític si sense ser-ho van passar per sobre del partit amb estructures més sòlides (PS)? Millor que es quedin com estan, el dia que xerrin tots de política seriosament potser s’adonen que l’únic que els és comú del nom és que són d’Andorra.