Jaume Bartumeu va ser l’encarregat d’obrir la segona jornada d’investidura del nou cap de Govern amb un discurs en què va reclamar més concreció de les mesures que pretén aplicar el nou executiu. Una sessió que va acabar amb la votació del nou màxim dirigent del Principat i en què Toni Martí va resultar escollit amb 21 vots a favor i 6 abstencions, les del Partit Socialdemòcrata.

Bartumeu, en la seva exposició, va assegurar que Martí no havia exposat mesures prou concretes i havia donat una visió de curt termini i no amb projecció de futur. El que va reclamar el cap de l’oposició van ser respostes a preguntes com ara ¿com construïm confiança i seguretat?, ¿com projectarem una mirada de futur? o ¿com s’arriba a l’obertura a la inversió estrangera?

Una de les acusacions del líder del PS al futur cap de Govern és que assegura que el seu discurs «parlava més d’aplanar el camí als empresaris que d’ajudar els ciutadans que ho estan passant malament».

Durant la sessió d’ahir també es va confirmar la proposta de pacte d’Estat en els tres punts que va proposar Martí, les relacions econòmiques exteriors amb la Unió Europea, la delimitació de les competències amb els comuns i la viabilitat dels sistema andorrà de seguretat social. Tot i així, Bartumeu va voler oferir la possibilitat d’ampliar el pacte a dos punts més, que són la reforma de la funció pública i la reforma tributària. En aquest sentit líder del PS es va mostrar preocupat perquè «no ens podem estar de pensar en una maniobra dilatòria per endarrerir l’aplicació de la llei» i va manifestar que és indispensable que estigui aprovada abans de final d’any.

Pel que fa a les negociacions amb la banca andorrana per l’endeutament de l’Estat, Bartumeu es va referir a una part del discurs de Martí en què va citar «unes noves condicions de finançament pactades amb les entitats bancàries». Sobre això va dir que ells no han acceptat unes noves condicions i que, per tant, es plantegen la hipòtesi que DA ja les hagi pactat amb la banca. És per això que va confiar que Martí no accepti les noves condicions que havia proposat l’ABA, que passen d’establir uns interessos de l’euríbor més el 0,25% a l’euríbor més el 0,75%.

En la seva intervenció, Bartumeu va assegurar que la posició del grup parlamentari socialdemòcrata serà d’una «oposició útil per a les persones i el país, exercint el control, el seguiment i, quan calgui, la crítica de l’acció del Govern». A més, va assenyalar que ho faran amb «lleialtat institucional » i amb voluntat d’acord en les qüestions d’Estat. Tot i això, va assegurar que la voluntat dels socialdemòcrates és fer la seva feina per «preparar l’alternança», perquè «aquesta setmana deixem el Govern, però volem tornar a governar Andorra».

D’altra banda, Martí va tenir l’oportunitat de respondre a les consideracions que va formular Bartumeu negant que pensin de manera dualista i vulguin obrir una fractura entre empresaris i treballadors. També va assegurar que les modificacions que volen fer a les lleis fiscals no faran ajornar el calendari, i va reiterar el seu compromís a tenir el marc completat a finals d’any. També es va mostrar disposat que el Govern rebaixi la despesa corrent, sense retallar personal, i va criticar que els socialdemòcrates no l’hagin sabut controlar.

El líder de Demòcrates per Andorra va voler deixar clar que governarà amb diàleg però també amb valentia política per prendre decisions. Tot i això, va assegurar que els dossiers i la feina que hagi estat ben feta s’aprofitaran, ja que «no hem vingut a cremar res».

En aquest sentit, Martí també va lamentar que, en alguns casos, dossiers que s’haurien pogut enllestir no els hagués acabat l’anterior Govern, com és el cas de la renovació de les pòlisses amb els bancs, encara que va assegurar que el treball que quedi per fer, com aquest i el de la propera avaluació del Moneyval, l’afrontaran «sense por i amb decisió».

En tot cas, tant ell com Baró van agrair la predisposició del grup parlamentari socialdemòcrata a arribar a pactes d’Estat per abordar la reforma de la CASS, les relacions Estat- comuns i l’acostament amb Europa. Baró va afegir que caldrà veure els procediments que s’estableixin per arribar als pactes, ja que són gairebé tan importants com el contingut.

En referència als altres dos punts que va proposar Bartumeu, la funció pública i la fiscalitat, en el primer cas els demòcrates van assegurar que estudiaran si es pot arribar a un pacte d’Estat, i en el cas del marc fiscal consideren que no cal perquè les posicions ja són molt pròximes.

Pel que fa a l’acord monetari, Martí va assegurar que el ratificarà i Baró va afegir que són conscients que en aquesta qüestió no es pot anar enrere, però que, un cop hagin pres possessió del càrrec, parlaran amb Brussel·les, avaluaran la situació i, si no es pot modificar, hi pot haver la possibilitat de fer un memoràndum d’entesa que l’acompanyi. En aquest sentit, Baró considera que no els cal la tutela que ha deixat entreveure Bartumeu, ja que els demòcrates també tenen un full de ruta.

El president del grup parlamentari demòcrata també va parlar de l’àmbit social, demanant la creació d’un nou contracte social que passi per l’establiment dels drets, sempre lligats a les responsabilitats, perquè cal revisar la inflació dels drets i la tendència a l’abús del servei públic.

Baró va explicar que el grup parlamentari treballarà de manera cohesionada i eficaç, amb diàleg, fermesa i humilitat. I va assegurar que la pluralitat que té «ha de ser el nostre principal actiu». A causa de la situació parlamentària «bipolar i asimètrica», Baró creu que és necessari establir mecanismes generadors de diàleg entre els dos partits.