Bé Jaume, ja fa vora vint anys que treballem junts! Sigui per a l’Administració, sigui per l’interès general. Ja ens comencem a conèixer, una mica! Així doncs puc afirmar amb tota tranquil·litat que ningú pot recriminar-te que no has obrat pel bé comú. Aquest és el mal!

El passat 3 d’abril és una data que molts ciutadans recordaran. Nosaltres, els socialdemòcrates també! No obstant, tal com ho has dit molt explícitament el vespre de les eleccions, no hem d’abaixar els braços per què únicament hem perdut unes eleccions. Ara fa dos anys la ciutadania es va pronunciar a favor d’un canvi. Va dir prou! Cadascun sabrà per què ho va dir.

Diumenge, els ciutadans amb dret a vot s’han manifestat de nou. La resposta no ha estat exactament la mateixa! Han dit de forma aclaparadora que volen un govern amb majoria absoluta perquè el país pugui ser governat.

Dubto que els mateixos que ara fa dos anys van pronunciar-se per un canvi real al nostre país hagin, en menys de dos anys de Govern socialdemòcrata, canviat radicalment el seu pensament. No hi ha hagut temps! A més, si ens aturem a analitzar el programa de Demòcrates per Andorra i el nostre, ens adonem que Andorra ha guanyat! ¿En quin sentit?

El que semblava fa pocs anys temes tabús, avui són quasi bé acceptats per tothom. No cal que els recordem! I això, gràcies a perdre moltes eleccions, insistir en el què creiem i apostar en voler modernitzar el nostre país. En definitiva, creure en el progrés, en les idees, en les persones.

¿Però per què hem perdut doncs? En dos anys de legislatura s’ha treballat molt. S’han pres riscos. S’han pres decisions. S’han fet errors. Els hem d’assumir. Tal i com molt bé ho deia el nostre copríncep francès, François Mitterrand, «Gouverner ce n’est pas plaire!». Diumenge hem pagat el preu de voler ser molt atrevits. De ser valents en prendre decisions. La ciutadania en general, amb tot el respecte degut, no entén de política exterior, d’economia, d’urbanisme, d’acords de doble imposició, etcètera… Enfront de la contingència internacional actual, les preocupacions són més aviat a nivell laboral, retributives i socials. No hem sabut transmetre amb prou claredat tot el que s’ha fet al respecte i perquè s’ha fet! No som bons en màrqueting. N’haurem d’aprendre d’altres!

A mi no em convenç el discurs que demà comença una altra Andorra, una altra manera de fer política, un altre lideratge. Em val la il·lusió de creure en les persones i en el que demostren. En els resultats. En una Andorra millor, cohesionada, respectuosa en els valors, on la suma dels interessos particulars no sumen més que l’interès del país.

Diumenge no ha estat cap plebiscit contra ningú. Ni contra teu, ni contra el partit, ni contra l’acció de Govern. Ja m’he expressat al respecte.

ABANS DE FINALITZAR deixa’m agrair-te l’esforç que has dut a terme durant aquests quasi dos anys. Deixa’m dir que hem sigut valents. Deixa’m expressar que hem fet el que teníem de fer.

Dit això, davant la derrota electoral, hem de quedar units, però a l’oposició. Ja hi ha una majoria per a governar. El resultat d’aquests comicis són merament puntuals i estic convençut que la nostra força és molt més representativa que la que es dibuixa avui a l’arc parlamentari. Junts i amb tu al davant podem fer que el nostre projecte, avui a priori de tots, sigui cada vegada més una realitat. De fet, ja ho és!