Ja a pocs dies de les eleccions els candidats reforcen les seves estratègies. Ara demanaríem als ciutadans –sobretot els que poden votar– que facin un esforç per assimilar el seu paper en la consolidació democràtica del país.

Queda clar que no diem implantar, sinó ratificar. Seria el contrapès a la línia de descrèdit que voluntàriament per a uns i involuntàriament per a uns altres ha fet possible que es miri als polítics amb una certa reticència i un toc d’escepticisme. Ha de quedar molt clar –nosaltres ho defensem sempre i especialment en campanya– que els polítics són necessaris perquè la política sigui imprescindible en democràcia. Parlem, naturalment, de polítics amb vocació, el que vol dir servei públic, que no pas de devoció beatifica al capitalisme.

Una de les virtuts més importants de la democràcia és que pot substituir als polítics incapaços en el seu moment sense provocar conflictes i menys encara buits de poder. Però aquells que no deixen de proclamar-se demòcrates, amaguen forces ocultes per esfondrar als primers en benefici propi.

Els partits tenen una gran responsabilitat en l’elecció dels seus candidats. El caràcter poc democràtic a vegades d’alguns fa perillar la salud democràtica de tots. Cert que això es dóna més en les associacions polítiques que volen substituir als partits o crear de nous, barrejant sempre les sigles en un permanent canvi en la «sopa de lletres».

Per a unes eleccions generals necessitem partits i sobretot partits forts. No succedanis. Un partit polític es defineix, en primer lloc,per la seva vinculació amb els ciutadans, en cas contrari no es pot considerar com a tal. Aquest es el primer pas necessari, perquè el segon sigui respondre a les necessitats de la ciutadania, no amb pegats d’urgència o improvisats, sinó amb una línia de pensament i una executòria que faci creïble la seva presència.

Seguir tenint els mateixos problemes de sempre demostra que no sempre hem tingut partits plenament representatius i sí agrupacions d’electors amb una influència parcial i unes solucions sectorials. Dos blocs configuren aquesta vegada el mapa polític. Potser sí que ara, guanyi qui guanyi, podrem aprovar uns pressupostos com fan tots els països autènticament democràtics del món i a partir d’aquí fer país.

Cal estar atents al pensament més que a la paraula, perquè no podem repetir experiències que són doloroses per a tots. Això vol dir saber triar.