El ministre d’Afers Exteriors, Xavier Espot, i el viceprimer ministre de Luxemburg, Jean Asselborn, van acordar iniciar les converses per signar un conveni de no doble imposició en una trobada que van celebrar ahir a Andorra. La delegació luxemburguesa i el ministre van acordar també aproximar comercialment els dos països facilitant l’acostament entre les respectives cambres de comerç.
Així mateix, el viceprimer ministre luxemburguès va dir que el seu govern dóna suport a Andorra en les negociacions amb la Unió Europea (UE), de la qual el ducat luxemburguès n’és membre fundador. Les principals decisions de la reunió es van centrar en diversos punts, a banda de l’inici de converses per fer un conveni de no doble imposició entre els dos països. Així, Espot va parlar de la voluntat dels dos governs d’incentivar «l’intercanvi de relacions comercials», fet que s’hauria de facilitar «posant en relació les dues cambres de comerç», amb viatges de delegacions d’empresaris andorrans a Luxemburg o viceversa.
Un altre dels punts tractats va ser el de les relacions entre Andorra i la UE i, en aquest terreny, Espot va fer una demanda als luxemburguesos «d’ajuda i cooperació del seu govern en el laboriós camí d’aproximació d’Andorra a Europa».
En la seva intervenció, el viceprimer ministre luxemburguès va dir que el seu govern està disposat a «defensar la posició d’un país com Andorra» i va reiterar que el Govern té «les portes obertes per parlar amb els nostres diplomàtics » a l’hora de negociar amb Brussel·les. «Ni Luxemburg ni Andorra produïm armes, ni químiques ni d’altres tipus, no som refugi dels que fan atemptats perquè això ja ho fan d’altres», va manifestar el viceprimer ministre, que va afegir que ambdós països «hem reformat la confidencialitat financera de la nostra plaça bancària i això és molt important» de manera que «treballarem i cooperarem en aquest sentit en el futur», va avançar. Asselborn també va assegurar que tant a Andorra com a Luxemburg «la lluita contra el blanqueig i contra el diner de la droga és una evidència» i es demostra que no és incompatible amb la defensa dels interessos respectius dels dos països.
