El país haurà d’assumir les lleis, les directives i els reglaments de la Unió Europea en matèria monetària l’abril del 2018. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, acompanyat del ministre d’Afers Exteriors, Xavier Espot, va informar públicament per primera vegada del contingut concret de l’acord monetari, signat dijous passat a Brussel·les, i que el proper Consell haurà de decidir si ratifica o no.
El Principat disposarà de sis anys per assumir la totalitat del cabal comunitari, en cas que la cambra parlamentària doni el vistiplau al text. Un comitè mixt vetllarà pel compliment del calendari acordat.
Entre altres coses, el text permetrà que es puguin emetre euros andorrans ja el 2013. L’abril d’aquell mateix exercici s’haurà d’haver assumit la normativa sobre bitllets i monedes, i a l’octubre, la que preveu la falsificació i el blanqueig de capitals. Segons el líder de l’executiu, “serà la normativa més fàcil i ràpida d’implementar i, de fet, ja hi ha algunes mesures equivalents”. Posteriorment, l’abril del 2016, el Principat haurà de tenir a punt la normativa sobre recollida d’informació estadística, i alguns aspectes de legislació en matèria bancària i financera. No obstant això, la majoria dels aspectes d’aquesta darrera matèria són els que podran retardar-se dos anys més.
Les informacions que va oferir el cap de Govern estan compreses en un tríptic que es distribuirà a tota la població, i que ahir l’executiu va presentar. El 80 per cent dels euros andorrans –emesos en un conveni amb la fàbrica de moneda espanyola o la Monnaie de París– ha de posar-se en circulació, mentre que un 20 per cent es pot reservar per a edicions especials o de col·lecció, amb el cor – responent valor afegit.
SENSE AFECTAR EL SECRET BANCARI
A banda del calendari definitiu que es va poder negociar amb la UE, Bartumeu també va anunciar que, en un màxim de divuit mesos, caldrà adherir-se al conveni multilateral de l’Organització Internacional de les Comissions de Valors (Iosco), però que en tot cas “el secret bancari estarà al mateix nivell que fins ara”. Com a exemple, el cap de Govern es va referir als casos de Suïssa, Luxemburg, Jersey, Guernsey o l’Illa de Mann, jurisdiccions que tenen aquesta mena de conveni “i que mantenen uns nivells importants de secret bancari”. També va assenyalar que el conveni era “més aviat una exigència del G-20 que no pas de la Unió Europea”.
Previsiblement serà el proper Consell, escollit després de les eleccions generals que ara s’avançaran, el que haurà d’adoptar la decisió definitiva sobre si cal o no acceptar la totalitat del text. Bartumeu va assenyalar que “és improbable que els actuals consellers estiguin en condicions d’analitzar l’acord”, tot i que tampoc no va donar per fet que es produeixi la dissolució.
Per Bartumeu, s’ha fet un pas important en l’acostament cap a Europa, però encara no és definitiu. “Hi ha moviments per anar cap a un acostament sistemàtic a l’anomenat mercat interior”, moviments que segons el cap de Govern estarien recolzats fins i tot per la presidència de torn de la Unió Europea que ara ostenta Hongria.
