Els dos grups parlamentaris de l’oposició van despatxar ahir la legislatura en confirmar al Consell General el vot negatiu al projecte de pressupost per al 2011. L’empat a catorze vots va engegar el compte enrere per a la convocatòria de les eleccions anticipades, si bé el cap de Govern, Jaume Bartumeu, no es va pronunciar després de la sessió sobre la data de la dissolució de la cambra.
Expressions com “bloqueig pressupostari” o “assumpció de responsabilitats” es van repetir ahir durant una jornada parlamentària en què el ministre d’Economia i Finances, Pere López, i els representants reformistes i d’Andorra per Canvi (ApC) van esgotar els retrets mutus, ja habituals en les últimes sessions del Consell General.
El ministre, que va tornar a defensar els arguments esgrimits el 29 de desembre durant el debat de totalitat del pressupost, va lamentar el “bloqueig a l’acció de govern” i va apel·lar al sentit d’Estat en un últim intent, previsiblement estèril, de convèncer els seus interlocutors. Així mateix, els va retreure que hagin “reconvertit el pressupost en moneda de canvi per als pactes preelectorals”, un fet que totes dues parts van negar.
El president del grup parlamentari d’ApC, Eusebi Nomen, va constatar “un fracàs del Govern, que passarà a la història com el que no ha aconseguit cap pressupost en tota la legislatura”, i va admetre que aquesta situació “ha estat el detonant perquè totes les forces de centre hagin començat el mecanisme dels pactes preelectorals”.
També va agrair als reformistes “la sintonia entre totes les forces parlamentàries no excloents” per haver començat a treballar en la consecució d’un “Govern fort”. Precisament, Nomen va justificar el vot negatiu al pressupost com a via per posar “fi al desgovern socialdemòcrata i obrir la porta a un nou Govern d’unitat”, que, segons va afegir, serà necessari “per donar sortida al desgavell pressupostari al qual ens aboca el Govern”.
El líder d’ApC va lamentar que l’executiu els obligués ahir a “escollir entre el foc i les brases”, i va argumentar que si s’aprova el pressupost “continuarà tot igual, amb 82,5 milions de dèfi- cits i sense concretar el finançament d’obres per valor de 100 milions”, mentre que si no tira endavant “el dèficit pot voltar els 150 milions i anem cap a la judicialització de les despeses”, en el supòsit que el Tribunal Consitucional acabés declarant nul el reglament de pròrroga pressupostària aprovat per l’executiu.
En aquest sentit, el president del grup parlamentari d’ApC va apel·lar el cap de Govern, sense èxit, a aclarir si pensa mantenir el contingut de fons del reglament malgrat el requeriment del síndic general, Josep Dallerès. Així mateix, tampoc va rebre resposta en preguntar el màxim responsable de l’executiu sobre la data de dissolució del Consell.
El conseller reformista Amadeu Rossell va mostrar la seva “perplexitat i incredulitat” per les esmenes tècniques presentades pel grup socialdemòcrata, que va tornar a qualificar d’“estratègia dilatòria”, un fet que va provocar la reprovació del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez.
El representant reformista va titllar el Govern d’“obsessiu i insegur” i va criticar que en les últimes setmanes s’hagi treballat amb l’“únic objectiu d’allargar l’agonia d’un Govern tocat”. Així mateix, en primer lloc Amadeu Rossell i després Eusebi Nomen van negar que hi hagi hagut un bloqueig. En aquest sentit, Rossell va recordar que “hi ha més de 106 milions d’euros en crèdits extraordinaris que han prosperat i que el Govern no ha sabut executar”.
De la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata va argumentar el vot positiu al pressupost per “fer passar per davant el país i l’interès general, per sobre de qualsevol altra consideració”. Rodríguez va avisar que “la no aprovació [dels comptes] provocarà que la sortida de la situació actual es vegi retardada” i va concloure: “Això és gravíssim.”
En aquest sentit, el ministre Pere López va recordar als consellers reformistes que el Govern els havia proposat l’opció de consensuar un pressupost de mínims “fins a tres cops”, mentre que l’oposició va replicar que els hauria estat impossible canviar el fons del pressupost via esmena i va criticar la incapacitat del Govern per arribar a pactes abans d’elaborar els comptes.
Pendents del preu del tabac
La sessió d’ahir es va tancar amb la votació de l’esmena a la totalitat d’ApC al projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum, que va quedar pendent d’una nova sessió del Consell General per debatre les esmenes parcials. Malgrat l’interès del Govern que s’apugin els impostos del tabac durant aquest mandat, el cap de l’oposició, Joan Gabriel, va opinar ahir que “aquest és l’últim Consell, i difícilment podem parlar de fer un consell extraordinari al febrer per aprovar un punt, ja que no té cap tipus de sentit”. De l’altra banda, Nomen va deixar clara l’oposició a la norma, pel greuge que suposa per als agricultors, i va acusar Bartumeu de corrupció, en considerar que es “legisla a favor de determinats fabricants afins al despatx d’advocats del cap de Govern”.
El Consell consell aprova per assentiment la creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
El Consell General va aprovar ahir per assentiment el projecte de llei de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, després que el text es consensués a la comissió legislativa d’Economia i Finances. D’aquesta manera, el grup parlamentari reformista va donar per tancat “el compromís amb el Partit Socialdemòcrata”, segons va afirmar ahir el conseller general Amadeu Rosell.
Malgrat el desacord amb el pressupost, totes les parts es van felicitar ahir per l’aprovació d’una llei que servirà per reforçar la seguretat del sistema financer i per garantir una quantitat de 100.000 euros en el cas que els dipòsits i les inversions dels usuaris no estiguin disponibles.
Finalment, la cambra va aprovar el projecte de llei dels procediments especials relatius al reconeixement i a l’execució de decisions en matèria de pensions compensatòries, dels efectes civils del segrest internacional de menors i de custòdia de menors, un pas imprescindible per donar validesa als convenis signats en aquesta matèria.